3 DESEMBRE PLE EXTRAORDINARI

Per la present se’l convoca a la sessió de :
P l e Dia : Dijous 3 de desembre de 2009,
Caràcter : Extraordinari. Hora : 20.00 hores.
Lloc : sala de sessions de l’Ajuntament.

i amb el següent

O R D R E D E L D I A

I.- PART RESOLUTIVA
PROPOSTES DE SECRETARIA :
1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL:
2.- Nomenament i pressa de possessió regidor
3.- Expedient de delimitació del municipi – Mapa municipal
4.- Modificació pressupostària Núm. 6
5.- Aprovació Plec de clàusules administratives particulars i plec de condicions tècniques i econòmiques per
l’adjudicació del servei de neteja de diverses dependències municipals
6.- Ampliació contracte Servei de recollida de diverses fraccions de residus municipals, neteja diària i altres
serveis complementaris al municipi
7.- Moció Dia Internacional contra la violència envers les dones
8.- Inclusió i manteniment de l’Ajuntament de Sils al Consorci Públic de l’Àrea de Girona (ATM)
9.- Manifest Finançament Local
10.- Aprovació provisional Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament 1/2009 a l’àmbit del sector Central
11.- Aprovació Provisional Ordenances Fiscals

L’Alcalde president,
Martí Nogué Selva.

Sils, 27 de novembre de 2009

PROTESTA RENFE

Renfe - 100 persones aturen el tren a Sant Celoni per demanar millores

La Plataforma d'Usuaris gironines de Renfe ha aturat un tren de la línia Portbou-Figueres-Girona-Barcelona

Els usuaris gironins de Renfe han tornat a fer una sardana reivindicativa a l'estació de Sant Celoni amb el lema 'Milloreu el servei i abaixeu les tarifes!'. ACN

ACN/DDG 30 novmbre 2009 - Els usuaris gironins de la línia ferroviària Portbou-Barcelona han aturat aquest dilluns al matí per segon cop un tren a l'estació de Sant Celoni (Vallès Oriental) per protestar contra els continus retards i l'increment continu dels preus dels bitllets.

La protesta, que ha aplegat un centenar de passatgers, ha consistit en una sardana reivindicativa, com la que ja es va fer la primera vegada. L'aturada del tren, però, no ha tingut repercussió a la circulació perquè la companyia ha apartat el Catalunya Exprés on anaven en una via secundària. Els usuaris critiquen que Renfe s'hagi 'tancat en banda' i li reclamen que es torni a asseure a negociar.

Salut i República!

Algunes reflexions…permeteu-me que expressi la meva opinió pel que fa a aquesta consulta. No puc compartir-la. No l’entenc!. Els meus avis paterns catalans i materns espanyols varen lluitar i varen patir camps de concentració i vexacions per un mateix model d’estat, la República Espanyola, un model d’estat plurinacional solidari. Que ni és l’actual model d’Espanya ni la independència a Catalunya. Jo em sento de tot arreu i no puc entendre separar-me. De la crisi que estem patint a Catalunya no estan absents de culpa els grans empresaris catalans i els diferents governs a Catalunya. El gran problema és el model productiu. I la lluita per canviar aquest model ha de ser la lluita col•lectiva i quanta més gent millor. Sumar i influir fins que l’Europa també canviï. I siguem una gran república federal. Votar si, és votar favorablement a la independència, votar no, és votar favorablement a l’actual estat Espanyol i votar en blanc és que tant et dona un com l’altre. Jo no aniré a votar, perquè el model que jo crec que és la República federal plurinacional i solidaria no es recull en cap de les diferents opcions. De totes maneres que tingueu sort i endavant amb la vostra consulta...

Cristina Simó Alcaraz
Regidora de ICV-EUiA-EPM de Sils.

Volem municipis lliures d'explotació sexual!

Des de ICV-EUiA-EPM de Sils saludem la iniciativa valenta del govern de Sevilla davant de la prostitució!


Una prostituta se ofrece a un cliente. - MÓNICA PATXOT

Sevilla multa al cliente, no a la prostituta
El Ayuntamiento busca "erradicar" la explotación sexual

El publico - MARÍA SERRANO - SEVILLA - 27/11/2009 02:20
Sanciones a los clientes, de entre 750 y 3.000 euros, y revocación de licencias a los clubes de alterne. Estas dos medidas se incluyen dentro del plan contra la prostitución que aprobó ayer el Ayuntamiento de Sevilla en junta de gobierno. Su objetivo es abolir la prostitución en la ciudad.
El plan considera la prostitución "un negocio de explotación sexual, próximo a la violencia de género". Las sanciones a los clientes se impondrán cuando las autoridades detecten servicios de prostitutas en espacios públicos.
"Si el ejercicio sexual se lleva a cabo en un polígono, tendrá una cuantía menor que si sucede en una plaza cercana a un colegio", explican fuentes municipales. Las multas no se podrán imponer hasta la entrada en vigor de la ordenanza que desarrolle este plan, prevista para el segundo trimestre de 2010.
La medida, bautizada en la presentación como Plan de Acción Integral para Promover la Erradicación de la Trata, la Prostitución y otras formas de Explotación sexual, no prevé medidas de protección para aquellas mujeres que quieran continuar con su profesión.
Ello provocó las críticas de Hetaira, colectivo en defensa de los derechos de las prostitutas. "No tendrían que ser las entidades municipales las encargadas de poner leyes a un tema que tiene que ser tratado por el Gobierno central. Se les quiere poner un parche para que no se las vea", explicó ayer a Público Carmen Bris, portavoz de la asociación.
"Las asociaciones ayudamos a tramitar las multas allí donde se imponen"
Victoria Olías, directora del Área de Mujer del Ayuntamiento de Sevilla, insistió ayer en que este plan es pionero en el país por ser "tan complejo y transversal" y no poner multas a las prostitutas, como ocurre en Barcelona o en Granada. Carmen Bris, de Hetaira, apoya este punto. "Las asociaciones ayudamos a tramitar las multas allí donde se imponen. En muchos casos, acumulan gran cantidad", denuncia.
La Delegación de Igualdad del Ayuntamiento de Sevilla prevé la creación de talleres con acciones formativas que incentiven el empleo, la formación y las medidas de salud para que estas mujeres puedan dejar la calle.
Hipocresía de los medios
El alcalde, el socialista Alfredo Sánchez Monteseirín, destacó ayer que "la abolición de la prostitución no será de hoy para mañana y hay que ser consciente de la dificultad". El regidor socialista abogó por su erradicación, al considerarla una forma más de violencia de género, y aprovechó para denunciar la "hipocresía" de los medios que insertan anuncios de contactos sexuales.
Los datos del Ayuntamiento sobre prostitución en Sevilla señalan que la mayoría son extranjeras en situación irregular, con cargas familiares y nivel educativo bajo.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES,

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES,
ELS TRES GRUPS MUNICIPALS CiU, AMS i ICV–EUA-EPM DE SILS

Manifestem que la violència masclista és un fenomen històric, universal i estructural, que esfonamenta en el patriarcat com a sistema estructurador de les relacions socials
desiguals entre homes i dones. Aquesta violència constitueix un dels principals
atacs contra els drets de les dones, una mina contra la seva llibertat i
autonomia. És, de fet, la violència més freqüent i camuflada, el “crim encobert
més extens del món”, tal i com ha afirmat l'Organització de les Nacions Unides.
La violència envers les dones, es representa de formes molt diverses: violacions, assetjaments sexuals i laborals, en el sexisme publicitari, en el tràfic de dones i nenes, en la prostitució,en la mutilació genital, en la feminització de la pobresa, en la
marginació de la política, en la invisibilitat de les nostres aportacions, en l'eliminació de la nostra Història, en els matrimonis concertats, en la desigualtat salarial, en la imposició del burka...

Aquest 25 de novembre de 2009, els tres grups municipals de l’oposició CiU, AMS i ICV-EUiA-EPM de Sil ,volem expressar, una vegada més, la nostra condemna rotunda envers totes les formes de violència masclista, i la voluntat d'esmerçar els nostres esforços i recursos per seguir avançant en la seva eradicació.

La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovada fa poc
més d'un any al Parlament de Catalunya, constitueix un gran pas en la lluita
contra aquest tipus de violència, atès que aporta noves eines i més instruments
per fer front a aquesta problemàtica, així com una concepció àmplia del
concepte i els àmbits on actua, permetent la comprensió del fenomen en la
seva extensió.
Tanmateix, som conscients que encara ens queda molt camí per recórrer. A Catalunya en el darrer any ja han mort 10 dones a mans de les seves parelles o exparelles. Les morts, però, tan sols són la violència visible de tota la violència. Des que es va iniciar des del Consell Comarcal de la Selva el programa per a l’abordatge integral de les diferents manifestacions de la violència masclista en 2004, el nombre de dones derivades víctimes de violència masclista ha estat de 414 de les quals 79 han estat en el darrer any . Per això, cal que incidim en la consciència social per tal que ningú faci bandera del masclisme.
Els ajuntaments que són l'Administració més propera a la ciutadania, viuen amb intensitat i moltes vegades amb impotència aquest tipus de violència, per això són ells que poden detectar-la de manera més directa.
És per això, que són els Ajuntaments els que en primera instància s'han d'implicar en donar resposta a aquesta situació de les dones, per arribar a aconseguir en un futur poder declarar que els nostres municipis siguin efectivament llocs exempts de Violència de Gènere.
Per tot el que hem exposat els Grups Municipals de CiU, AMS i ICV-EUIA-EPM proposen al Ple de l’Ajuntament que s'adoptin els següents

ACORDS:
1. Fomentar una educació basada en valors tals com la igualtat, la
tolerància, el respecte i la no discriminació, que permeti posar fi als
rols basats en la desigualtat, la intolerància i en la subordinació de
gènere, implicant a tota la Societat.
2. Que aquest Ajuntament a través d’adherir-se al programa per a l’abordatge integral de les diferents manifestacions de la violència masclista del Consell Comarcal de la Selva conegui i estudiï les situacions de violència de gènere a què s'enfronten moltes dones per elaborar un Pla integral local contra la violència de gènere i obrir una partida específica dins dels Pressuposts Municipals anuals.
3. Que l'ajuntament mantingui campanyes permanents, incloent els mitjans
de comunicació, dirigides a denunciar tot tipus de discriminació i
violència per raó de sexe.
4. Que l'ajuntament sol•liciti al Govern de l’estat espanyol, l'augment de les
partides destinades a transferències a les Corporacions locals per a
actuacions conjuntes contra la violència de gènere, en desenvolupament
de les actuacions recollides en la llei 3/2004.
5. Demanar al Govern de l’estat espanyol reformes en la Llei Integral del 2004, atès que no ha suposat la solució al conflicte ni la dissuasió dels maltractadors. , instant-lo a
la modificació de la llei sobre violència de gènere, a fi que aquesta s’abordi de manera transversal i amb majors recursos econòmics.
6. Enviar aquests acords al President de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol, i als Grups del Parlament de Catalunya i a les Corts Generals.
7. També adherir-se al manifest signat per:
L’Iinstitut Català de les Dones, les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona,la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.


Sils, 25 de Novembre de 2009.

URBANISME - AL·LEGACIONS INICIALS ICV-EUiA-EPM AL PLA TERRITORIAL COMARQUES GIRONINES

ADJUMTEM AL·LEGACIONS INICIALS AL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL DE COMARQUES GIRONINES , PRESENTADES AL DEPARTAMENT POLITICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES DE LA GENERALITAT

1.- Informacio previa
Documentació informació pública de l'avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques gironines. Informacio del pla i de les referencies a la Plana de la Selva

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/plans_territorials/documentacio_pt_com_gir.jsp

6. Sistema d’assentaments - 6.6.7 Àmbits de la Selva , pg 139 - 143

Plànols - O.11 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Selva

Atencio: alguns aspectes importants:

-> La variant : Esta dibuixada per sobre dels Estanys de Sils.
-> Sòl de "potencial interès estratègic" : Ho trobareu entre la N-II i l`autopista, per sota del Rolls. Estem parlant del veïnat de la Barceloneta de Sils.
-> En el text es parla de dos grans poligons industrials nous entre Sils, Vidreres, Maçanet

2.- Al·legacions presentades pel grup de regidors i regidores de la coalicio a la Selva i la coalicio ICV-EUiA-EPM de comarques gironines.

PREÀMBUL
1- Entenem que és urgent que el DPTOP promogui el Pla director previst a l’art. 5.2 de la Normativa: “Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres, a la comarca de la Selva”, per detallar els nusos d’infraestructures (estació de Sils, Maçanet i Caldes, A2, AP7, C35, C63) .
2- El Pla director haurà de delimitar el sòl per a assentaments i concretar la figura que coordini les àrees econòmiques intermunicipals que proposa (la mancomunació d’activitats econòmiques amb presencia d’ens supramunicipals: Generalitat, consells..)
3- Assegurar la correcte connectivitat interna entre els diferents nuclis i urbanitzacions, punt feble d’aquest territori que es troba fragmentat per un munt d’infraestructures supramunicipals, així com assegurar els corredors ecològics.
4- Cal que els POUMS s’ajustin a l’estipulat en aquest PTGGCC (en tot cas poden ser més restrictius en relació a una major protecció del sòl del que s’estipula).

ESPAIS OBERTS
1-Estanys de Sils.(EIN)
Proposta de ampliació de l’àmbit i també major nivell de protecció. Tota la zona inundable 500Q hauria de ser intocable. En aquest sentit oposició a la construcció d’un nou vial o carrer – ronda per la zona inundable previst en el POUM de Sils, vorejant el veïnat de l’esglesia.
Cal evitar que es redueixi l’àmbit dels Estanys amb la construcció de un viaducte per la variant de la C-63 i que els Estanys quedin encerclats amb el viaducte, una ronda, el polígon industrial de Maçanet i el nou polígon industrial previst de Mas Sabé.

Seguim manifestant el nostre desacord amb la aprovacio del pla parcial del poligon industrial de Mas Sabe, i considerem que no es procedent un nou poligon industrial, que sera una agressio mes als Estanys i la zona de proteccio. Proposem la desclasificació d’aquest sol industrial.

Si no ho evitem, Es produiria un efecte sinèrgic negatiu amb les infrastructures existents (NII, AP-7, línia ferrroviària, línia elèctrica) i incompliria les directives europees ambientals i la legislació ambiental espanyola i catalana en relació a la conservació dels espais naturals protegits (especialment els de la xarxa natura 2000).
S’ha d’evitar que el creixement urbanístic (vials, abocament d’aigües residuals...) provoqui degradació de l’espai, ja que també està catalogat com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i és una zona humida amb la millor població de tortuga d’estany del nord-est ibèric (en perill d’extinció), espinós (peix protegit amenaçat).
Cal canviar la tipologia dels espais que es troben al sud de l’estany de Sils en direcció a Maçanet com a sòl de protecció especial i blindar-lo normativament d’afeccions per infrastructures i creixement urbanístic. La part nord de l’Estany de Sils també s’ha de projectar tota com sòl d’especial protecció.
1 bis - Creació de una entitat conjunta de gestió entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina...), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma
Assegurar la connectivitat biològica entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina...), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma – (xarxa natura 2000) i l’espai de la xarxa natura 2000 de riera de Sta. Maria i de Prats de Sant Sebastià (zona humida inventariada) amb la creació de un entitat conjunta de gestió i compliment i execució del pla especial de protecció aprovat.
2- Espais naturals de les planes gironines.
Incloure una clau (o modificació de la que recull les zones humides) per adjuntar totes les zones amb prats de dall de terra baixa que es troben molt amenaçats. Hàbitat d’alta diversitat botànica, fràgil i d’àrea reduïda. Incloure’ls sempre com a zones de protecció especial.
El fonament tècnic per a la elaboració de la capa ha de ser el mapa d’hàbitats d’interès comunitari de Catalunya i els estudis realitzats pel Grup de Recerca dels Vegetals de la UdG (Lluís Vilar, Joan Font, et al.).
A incloure en aquesta capa zones inundables amb freixe de fulla petita (per exemple la zona de la Camparra a Riudarenes).
Incloure els espais agrícoles de secà on cria l’esparver cendrós a Girona (Alt i Baix Empordà). En aquest sentit incloure la Garriga de Llers com a zona de protecció especial i evitar que el nus d’infraestructures al nord de Figueres l’afecti.
Incloure la zona cerealista amb presència de torlit i gaig blau entre el Gironès i la Selva com d’especial protecció i lliure d’infraestructures en un futur (TM Cassà de la Selva, Llagostera, Campllong, Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva i Sant Antoni Salou).
Aquestes consideracions que es recullin en les normes d’ordenació territorial de la comarca corresponent.
Incloure prats de dall de terra baixa en la llista de la pàgina 33 de l’Avantprojecte (5. Sistemes d’espais oberts), quan no estiguin en zones humides catalogades. Incloure acord de custòdia realitzats per Fundació Emys a Riudarenes i Acció Natura a Sils (pg. 26).

3. El ramal de la MAT
El ramal projectat de la línia d’alta tensió que circula per Sta. Coloma de Farners i Riudarenes s’ha de suprimir. No s’ha demostrat la seva utilitat i existeixen possibilitats de subministrament elèctric al TAV utilitzant els corredors d’infraestructures existents.
Valorar si s’ha de presentar com una infraestructura soterrada.


4-Acceptem i volem refermar que el sòl del Pla de Vidreres, entre la C35, la N-II i el massís de l’Ardenya ha de ser tot protegit especialment per interès agrari i/o paisatgístic. Per tant el SUS-10, Parc d’activitats, s’hauria d’extingir o reduir, almenys en tota la part més baixa i inundable. En aquest sentit l’ACA hauria de delimitar l’àrea afectada per la inundació de recurrència 500 anys, Q=500, a fi d’excloure-la del procés urbanitzador. Per la qual cosa el polígon industrial entorn la C-63, carretera de Lloret hauria de quedar retallat per la riera de Pins i el rec Medral, sense arribar a Can Sala i Can Tonet. En aquest sentit, considerem que el Plànol I.4 “Planificació dels Espais Fluvials i la Inundabilitat”, tal com ara s’ha exposat, no serveix perquè no té estudiada la conca del Rec Clar, només estudia la Riera de Santa Coloma, que és el riu principal. En canvi, en la tramitació del Pla Parcial del SUS10, l’ACA actualment té un estudi d’inundabilitat d’aquesta zona.
5 El sòl de protecció preventiva que toca al casc urbà de Vidreres al llarg de la seva façana fluvial (Rieró i Rec Clar) s’hauria de canviar per sòl de protecció especial o territorial, per interès paisatgístic, doncs també és part del Pla de Vidreres. És important que el sòl urbà al Sud del Rec Clar i el Rieró mantingui el límit actual (tal com el Pla territorial preveu en direcció Sud-Oest), sense la temptació d’arribar a donar façana a la C35 (actual peça de sòl de protecció preventiva en direcció Sud-Est). Pel mateix criteri, la peça de sòl de protecció preventiva entre la riera Serradell, el casc urbà i el terme municipal amb Sils, també s’hauria de qualificar de sòl de protecció especial o territorial d’interès paisatgístic i agrari, almenys entre la dita riera i el camí de can Vilanova (o camí vell a Sils); doncs és la zona de més inundabilitat del municipi i forma part del Pla de Vidreres, per la qual cosa s’han format els valors paisatgístics i agraris que té.
6- Proposem que a l’article adient entre el 2.6 i el 2.9, on s’especifiquen determinacions del sòl de protecció territorial, s’hi determini també la prohibició de vallar les finques d’aquest sòl. Només s’hauria de poder vallar les cases i instal.lacions del sòl rústec, però mai els camps i boscos que les envolten. Pensem que és una norma clau per a protegit el paisatge i l’ús social del territori; i la tradició en aquestes comarques ho ratifica. (A mesura que ha anat baixant el preu relatiu del vallat metàl•lic, s’estan vallant finques de “nous” propietaris, aliens a la pagesia i a la dinàmica dels pobles... és una privatització absurda, que fins i tot els redueix seguretat).


MOBILITAT
1-Impulsar una mobilitat més sostenible garantint una xarxa de transport col•lectiu adequada i una xarxa de vies verdes que connecti a peu o en bicicleta els municipis.

2-En el mapa 7.5.3-3 incloure un altre tram de tren tramvia que aniria de Palafolls, Blanes i Lloret (Existeix un estudi ja fet que contempla tots els aspectes mediambientals, econòmics, demogràfics, etc. que es pot consultar a http://eltramtordera.blogspot.com

3- El famós “8 català” de la trama ferroviària enllaça al Nord a l’estació de Maçanet-Massanes. És obvi que en la localització actual, un recurs tant important com un nus ferroviari, mai ha generat cap sinèrgia de desenvolupament al territori. El Pla territorial és l’instrument idoni per estudiar si hi ha alternatives canviant la localització de l’enllaç. Proposem que s’estudiï si seria possible traslladar-lo a l’estació de Sils, o entre Maçanet i Sils. Fins i tot, si el tren ha d’arribar fins a Lloret, des de Blanes, pot ser convenient tancar el “8” a Sils, passant per Lloret i Vidreres. En qualsevol cas, és molt important que el servei de Rodalies de Girona comenci a Blanes.
4-L’actual estació de Sils és un recurs supralocal desaprofitat, doncs està tractada com a una estació de poble, només subjecte al planejament local, en comptes de tenir el tractament de centre comarcal, amb bon accés rodat i aparcament, comunicació directe amb Maçanet i un transport urbà intermunicipal que uneixi tots els pobles, polígons i urbanitzacions del seu entorn
5- Potenciar l’estació de Caldes de Malavella. Caldes es a dins l’àmbit de les rodalies de Girona. Es una estació actualment intermodal (mitja i llarga distancia) i te espai per fer les infraestructures necessàries.

XARXA VIÀRIA
1-El nou corredor C-35 (Hostalric-Maçanet)
*Malgrat el canvi de traçat (paral•lel a l’AP-7) segueix essent una via que augmenta els problemes de mobilitat interna en el nostre municipi.
*La seva necessitat i justificació no és gens coherent amb una planificació territorial equilibrada i sostenible atès que d’Hostalric a Maçanet ja existeix una gran infraestructura (l’AP-7) que pot absorbir perfectament el volum de circulació previst ;
*La Gi-555 és una infraestructura existent entre Hostalric i Mallorquines que es pot adequar i ampliar.
*A la secció final de la C-35, quan arriba al nucli, es troba amb dues zones residencials ,Bellavista i el Molí, en un entorn agrari que ja està agredit per l’autopista i el desdoblament de la A-2. Per altre part els terrenys entre el Molí, autopista i el nucli urbà és una zona declarada inundable per l’ACA i la historia.

L`ALTERNATIVA A LA VARIANT DE LA C-63 RESPECTANT ELS ESTANYS DE SILS

Al POUM de Sils es planteja i hi apareix dibuixada una variant a la carretera C-63 que travessa el poble. Es preveuen dues alternatives: una passaria ben bé pel mig dels Estanys de Sils; l’altra, la que defensa el POUM, passaria també per damunt els terrenys protegits del PEIN de Sils, sobre els estanys, per un punt no tan central.
La variant prevista passaria per sobre del sistema fluvial de la sèquia de Sils, i això comporta que l’única forma constructiva permesa per l’ACA en aquest cas seria l’aqüeducte; una infrastructura molt cara, de molt impacte ambiental i que provoca un augment de nivell aigües amunt entre 30 i 50 centímetres, amb les possibles afectacions que això pot comportar al poble, com ara el risc d’inundabilitat.
El mateix POUM proposa en el document V, documentació ambiental, Objectiu ambiental 4: “millorar les zones verdes i els espais lliures de la ciutat: l’ampliació dels límits del PEIN dels Estanys de Sils”, cosa que serà impossible si es fa l’aqüeducte que preveu el POUM, una muralla que impediria qualsevol creixement futur i que molt probablement seria la fi del somni de recuperació gradual d’aquest espai natural.

Proposem una alternativa a l’actual variant que defensa el POUM, una alternativa que permet retirar el trànsit de la carretera C-63 que travessa el poble, que respecta l’espai protegit dels Estanys de Sils i que estalvia la inversió d’una infrastructura molt cara com pot ser un llarg aqüeducte per sobre dels Estanys de Sils.

L’alternativa que nosaltres proposem és que s’utilitzin les noves infrastructures previstes i que estan en execució o en fase prèvia. Proposem que la circulació de la carretera C-63 que travessa ara el poble ho faci per la Gi-555 que, segons les previsions, l’any vinent serà ja una via ràpida, i la N-II convertida molt aviat en autovia, de manera que la via d’entrada i sortida del poble fos per la nova rotonda del Rolls de la N-II.

Considerem que cal donar la màxima protecció ambiental als estanys i la sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.
ACORD de 23 de maig de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual es modifica el Pla de sanejament de Catalunya. Relació de les zones sensibles de les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres: La sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.

Així mateix, la conversió de la Gi-555 en una via ràpida ha de comportar un disseny de l’accés a Vallcanera amb les màximes garanties de seguretat. Proposem una rotonda per evitar encreuaments.
2- Rebutgem la confluència de la C-35 amb la variant C-63 que el pla proposa fer passar entre el nucli urbà i la zona industrial de Puig Tió, per després trepitjar els estanys de Sils (declarat EIN) i conectar amb la variant C-63:
*atès que no respecta les directrius de la Comunitat Europea contemplades en el projecte Xarxa 2000 que desenvolupa la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, en allò que es refereix a la conservació del hàbitats naturals d’interès comunitari (flora i fauna) i a la seva conservació a través dels usos tradicionals de l’entorn ( agricultura i ramaderia).
*atès que a la zona hi ha camps de conreus, masies i explotacions ramaderes, que el projecte de construcció d’aquest vial pot comportà un canvi dràstic econòmic i social, ja que malmetran molts terrenys fèrtils que són principal font d’ingressos de tot un sector de la població.
*atès que la fragmentació d’aquestes terres comportarà problemes de mobilitat interns d’algunes explotacions agrícoles i ramaderes afectades.
3-C35 desdoblada entre Maçanet i Llagostera: ha de ser una via ràpida, per la qual cosa cal completar el vial de servei pel trànsit lent, actualment discontinu, sobretot entre Maçanet i Vidreres (segurament hauria de travessar el Pla de Vidreres entre Can Castells i el Pla de la Font-can Manlleu.
Alhora cal completar la permeabilitat social de la C35, pel camí de Can Manlleu, tradicionalment usat pels vidrerencs/ques per accedir al Castell i als pantans.

4-C63 de Vidreres a Lloret: caldria preveure una variant entorn l’urbanització Terra Frtuna, tal com preveu el PGOU, per millor seguretat i escurçar distància. Cal resoldre l’accés a les urbanitzacions d`Aiguaviva i de Puig Ventòs, fent una sola entrada, més segura que les actuals, a doble nivell, o almenys amb rotonda, tal com és previst al PGOU. Això és especialment necessari si Lloret rep la C32 desdoblada entre Palafolls i Lloret, ja que implicarà més trànsit a la sortida natural que serà la C63.
5-C-63 Sta. Coloma –Sils. Proposem que la variant de Riuderenes i Sils es projecti per la vessant Est, (allunyar-la dels estanys de Sils) i connectar-la amb la Gi-555 i la n-II.
6- Accessos a Maçanet. Ara és el moment de reparar un greuge i perill històric, com són els accessos a Maçanet des de l’A-2 quant accedeix a la C-35. Ara és el moment de coordinar les tres administracions implicades: Generalitat, Foment i Acesa.
7-Connexió Maçanet-Sils. Preveure carril bici i de vianants (xarxa vies verdes) per enllaçar amb els circuits existents a la zona, planificant una comunicació directe entre l’estació de Sils i Maçanet (transport públic)
8- Gi-555. Potenciar aquest infraestructura existent per resoldre el nou corredor de la C-35. En la ampliació de la Gi-555 construcció de una rotonda per l’accés amb seguretat vial a Vallcanera. Preveure un pas segur per vianants i ciclistes Sils – Vallcanera i Sils – Riudarenes.
ASSENTAMENTS
DELIMITACIÓ I PROMOCIÓ D’UNA ÀREA MANCOMUNADA D’ACTIVITAT ECONÒMICA
El Pla preveu la creació de dues àrees de reserva de sòl de potencial valor estratègic , compreses entre la AP-7 i la N-II i defineix la zona industrial de Vidreres com a reduir i la de Maçanet com a extensiva.
1- S’ha de reduir la proposta d’àrees industrials ja que actualment els polígons projectats ja són suficients per atendre la demanda. Per exemple en la zona de Sils , Maçanet, Vidreres i Sta. Coloma que en el mapa no està contemplat.
L’ús industrial del sòl de les planes destrueix la qualitat del paisatge de la plana selvatana i comporta impactes irrecuperables.

2- La zona industrial de Maçanet.
2.1-Cal valorar la gran petja ecològica i solidària que el municipi de Maçanet de la Selva aporta al territori en quant a la sobrecàrrega d’infraestructures que pateix:AP-7 més tercer carril, desdoblament A-2, C-35 convertida en autovia, tren convencional i TAV ,el gasoducte i les línees elèctriques.

2.2 -Al.laguem:
*que Maçanet disposa de 60 Ha. de sòl industrial construït que està en fase de recessió
* que en aquests moments està en fase d’aprovació la urbanització de 20 Ha. de sòl industrial al costat de la Trety (polígon Fontanilles) que cobreix amb escreix les expectatives futures d’aquest sector productiu per al futur.
* que les 80 Ha. de sòl urbanitzable no delimitat industrial (SUND C1 Mas Cartellà) paral.lel a la A-2, van ser requalificats com a tal en la darrera revisió del POUM (2001) per l’interès que hi havia de construir un parc temàtic (el parc de la música), sense cap justificació i amb un rebuig important de la ciutadania.
*que hi hagut proposta de desclassificació d’aquest sector SUND C-1 Mas Cartellà (2006) , com reserva industrial i restituint-lo al seu valor agrari anterior i atenent a les següents consideracions:
1-els valors naturals i paisatgístics del sòl (valors estètics, visuals, socials i simbòlics del paisatge).
2-el valor agrícola del terreny
3- l’afectació a la zona de recàrrega de l’aqüífer protegit
4- el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i d’utilització racional del sòl.
5-Excés de l’oferta de sòl industrial i desproporció de la mateixa en relació a les necessitats real del municipi.
6-Manca de justificació de les actuals previsions de sòl industrial
7- El contingut de “Estudi de capacitat de càrrega del municipi” realitzat per associació ANG

*que l’Agenda XXI de Maçanet aprovada l’any 2007 (mancomunada amb Vidreres, Sils, Riudarenes, St. Coloma, Vilobí i Brunyola) ja aconsella no desenvolupar aquest sector.


3-- Desestimem desenvolupar aquesta àrea mancomunada d’activitat econòmica que proposa el Pla Territorial com a extensiva
 Atès la desproporció a les necessitats i previsions de creixement del municipi.
 atès la sobrecarrega ambiental que l’ús d’aquest sòl implica.
 atès la sobrecàrrega d’infraestructures supramunicipals que pateix el municipi
de Maçanet.

4- Proposem mancomunar els poligons actualment existents i desplaçar el sòl industrial sobrant de Vidreres a la zona compresa entre AP-7 , la N-II i la Trety.

5- Canviar el sòl de potencial valor estratègic que hi ha al sud de Cartellà pel seu valor original de protegit per interès agrari i paisagístic ja que pot donar peu a tornar a especular amb el territori amb propostes desorbitades de parcs temàtics i altres inversions consumistes e insostenibles.

TRANSPARENCIA - PLE ORDINARI 3 NOVEMBRE 2009

TRANSPARÈNCIA - QUADERN DE SILS

ICV-EUiA-EPM vàrem presentar al ple de juliol del 2008 una moció que demanava:
- Les convocatòries de plens municipals ordinaris i extraordinaris, seran anunciades en la web municipal, als taulers d'anuncis i amb megafonia pels carrers, al mateix temps que es convoca les regidores i regidors.
- Que es publiquin les actes de totes les reunions, incloses les comissions informatives, en la web municipal.

Ve ésser aprovada per unanimitat de tots els grups : IdS-PM (PSC), CiU, AMS,ICV-EUiA-EPM. I es varen publicar les actes a la web i als tauler d’anuncis municipals, fins que amb l’argument de la llei de protecció de dades varen deixar de publicar-se per decisió de l’Alcalde.

Gràcies a les webs locals de Sils, entre les que tenim la sort de comptar amb « Sils, com més serem més riurem « i « Des de Sils, camí d’Itaca », hem pogut veure com un Ajuntament tan important com el de Barcelona, a hores d’ara, seguia publicant a la seva web oficial les actes de les reunions del Ple Municipal i de la Comissió de Govern, sense problemes. I també d’altres, com Girona. Qualsevol persona ho pot comprovar.

Animats pel bon exemple de Barcelona i Girona, en el darrer ple municipal vàrem tornar a presentar la mateixa moció que ja havíem presentat al juliol del 2008.

Passada a votació la moció, va resultar aprovada amb els vots de CiU, AMS i els nostres, però amb el vot en contra de IdS-PM (PSC).

Creiem que l'aprovació de la moció és una bona noticia per totes aquelles persones i grups que volem transparència, màxima informació a l’abast de tothom i participació activa de la ciutadania en els assumptes públics.

Val a dir que l’Alcalde ens va anunciar abans de la votació, que encara que fos aprovada, ell no publicaria les actes. Pregunta: es aquest un comportament democràtic?.

També volem informar que els regidors i regidores tenim còpia de les actes, que està clar que a qui restringeix l’Alcalde el dret a la informació és al conjunt de la ciutadania, a la que no se li vol facilitar l'accés a totes les actes municipals. Pregunta : perquè?

Cristina Simó Alcaraz i Albert Miralles Güell, grup municipal ICV-EUiA-EPM

QUADERN DE SILS

diaridegirona.cat Comarques

L´oposició força poder intervenir en la redacció de l´editorial del butlletí de Sils

El govern en minoria d'IdS no va evitar l'aprovació de la moció del canvi en el reglament del "Quadern"

SILS | E.B.
Els tres grups de l'oposició de l'Ajuntament de Sils (AMS, CIU, ICV) van presentar aquest dijous al ple una moció per modificar el reglament que regula la participació dels grups municipals en el Quadern de Sils, el butlletí d'informació municipal. Aquesta proposta va prosperar gràcies als vots dels tres grups i el contrari de l'equip de govern d'IdS, que està en minoria al capdavant del consistori.
Aquesta modificació permetrà, segons el portaveu d'ICV, Albert Miralles, que "no torni a passar que el govern faci l'editorial del butlletí". I és que segons aquest, l'últim número de setembre qui hauria redactat l'editorial que sol fer l'arxiver municipal, l'hauria fet el grup de govern IdS.

I ara, amb la modificació del reglament seran un membre de cada grup qui intervindrà en aquesta redacció i per tant, supervisarà aquest text del Quadern. L'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), remarca que "mai se m'ha acudit escriure res ni menys fer l'editorial" i recorda que el reglament antic es "va acordar amb tots els grups" i que no entén ara el canvi i que per això van votar en contra.

Consulta per la independència

En el ple de dijous també es va aprovar per unanimitat la moció per donar suport a la realització d'una consulta popular per la independència a petició de la plataforma Sils, Decideix. La consulta es farà el 13 de desembre.

ICV - PROPOSTES CONTRA LA CORRUPCIO

PACTE CONTRA LA CORRUPCIÓ, PER LA TRANSPARÈNCIA I EL
BON GOVERN

1. LIMITAR LES PLUSVÀLUES URBANÍSTIQUES I CREAR ELS CONSELLS
ASSESSORS URBANÍSTICS
Fixar preus màxims de venda de sòl.
-Incrementar la part pública, en benefici de l’interès general, de les plusvàlues
generades per l’actuació urbanística.
-Creació efectiva dels Consells Assessors Urbanístics -tal com diu la Llei
d’urbanisme de Catalunya i el Reglament que la desenvolupa- per a formular i
plantejar criteris i alternatives d’ordenació, considerar les propostes del
planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic
sostenible i estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a
emprendre per fomentar la participació ciutadana.
-Mesura o acció: modificacions legislació del sòl, valoracions i urbanística

2. TIPIFICACIÓ PENAL DEL FINANÇAMENT IRREGULAR.
-Modificació del Codi Penal, incloent-hi la tipificació penal del finançament
irregular dels partits polítics.
-Mesura o acció: modificacions en el codi penal

3. ENDURIMENT PENAL A LA CORRUPCIÓ POLÍTICA I EMPRESARIAL
-Elevació de les penes. Incloure al codi penal el suborn impropi.
-Dotar de més mitjans a les fiscalies i jutjats per tal que ho puguin investigar
-Abreujar els terminis d’instrucció
-Mesura o acció: modificacions en el codi penal, llei d’enjudiciament criminal.

4. CONTROLAR ESTRICTAMENT EL FINANÇAMENT PÚBLIC I PRIVAT DELS
PARTITS POLÍTICS
-Prohibició de les donacions anònimes, independentment de la quantia
-Prohibició que les fundacions i entitats privades sense ànim de lucre que rebin
subvencions públiques puguin subvencionar o transferir recursos a partits
polítics i a les seves fundacions o entitats vinculades
-Prohibició de les donacions per part de persones jurídiques
-Comptes corrents específics: Les subvencions tant públiques com privades
han de ser ingressades en comptes exclusius i degudament identificables dels
partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors.

5. SOBRE LA CONDONACIÓ DE DEUTES DELS PARTITS I ELS REGISTRES
PÚBLICS
-Es donarà compte de qualsevol modificació de les condicions del deute amb
les entitats de crèdit al Tribunal de Comptes i al Banc d'Espanya. Si aquestes
modificacions comportessin condonació de deutes o d'interessos, seran
preceptius els informes previs del Tribunal de Comptes, Sindicatura de
-Comptes i del Banc d'Espanya, i la posterior informació en el seu cas al
-Congrés dels Diputats i Parlaments autonòmics
-Els registres i arxius del Tribunal de Comptes i de la Sindicatura de Comptes,
que acullin la documentació comptable, que els partits, federacions, coalicions
i agrupacions d'electors hagin lliurat als tribunals, seran d'accés públic.
-No es faran efectives les subvencions si no s'han complert els deures de
transparència davant del Tribunal de Comptes. Seria un cas de sanció
administrativa.
-Mesura o acció: canvis en la legislació de partits polítics i en la legislació de
finances públiques i de fundacions.

6. FISCALITZACIÓ EFECTIVA DELS COMPTES DE LES ADMINISTRACIONS,
EMPRESES I ENTITATS PÚBLIQUES AIXI COM DE LES ENTITATS QUE
REBIN FONS PÚBLICS
-Aprofitar a fons les possibilitats que atorga la nova llei de la Sindicatura de
Comptes a aquest òrgan.
-Publicar i difondre les conclusions més significatives dels informes d’auditoria
en especial entre les persones, col·lectius, pobles o ciutats interessats
-Les administracions, entitats i empreses auditades han d’acreditar com i quan
han resolt les incidències detectades en un curt termini de temps
-Mesura o acció: aprovació de la llei de sindicatura de comptes, modificació de
les lleis de finances públiques de la generalitat i de la legislació d’hisendes
locals i de règim local

7. UNES CAMPANYES ELECTORALS DIFERENTS: MENYS PROPAGANDA,
MÉS INFORMACIÓ I DEBAT I MÉS IGUALTAT D’OPORTUNITATS
-Introduir estrictes mesures de limitació, control i transparència de les
despeses electorals dels partits polítics a través de la nova llei electoral de
Catalunya i de la llei de l’administració electoral de Catalunya.
-Garantir una informació equitativa i equilibrada de totes les forces polítiques.
-Facilitar la tasca dels professionals de la informació, tant en els mitjans
públics com els privats.
-Mailing centralitzat i conjunt de totes les candidatures Reducció de la
propaganda i la publicitat directa o indirectament destinada a promoure el vot
a les candidatures.
-Sancionar els casos d’incompliment de la normativa de limitació de despeses
-Mesura o acció: nova llei electoral de Catalunya, llei de l’administració
electoral de Catalunya;

8. DECLARACIÓ PÚBLICA D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES I PATRIMONIALS
DELS CÀRRECS ELECTES I ALTS CÀRRECS.
-Aplicació efectiva de la legislació perquè els càrrecs electes (locals,
provincials, autonòmiques, corts generals) els alts càrrecs de l’administració
pública o d’empreses públiques (directors generals, gerents...) formulin
declaració sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar
ingressos econòmics i declaració de béns patrimonials.
-Els Registres d’Interessos constituïts tindrà caràcter públic. Aquells càrrecs
que puguin veure amenaçada la seva seguretat personal realitzaran la
declaració en un registre especial.

9. UNA ADMINISTRACIÓ MÉS TRANSPARENT, SUBJECTE A UN CODI ÈTIC
DE CONDUCTA I DESENVOLUPAMENT DEL DRET A LA BONA
ADMINISTRACIÓ
-Aprovació de Codis ètics i Desenvolupament del Dret a la Bona Administració
sota els principis d’igualtat i no discriminació, absència d’abús de poder,
imparcialitat, independència, objectivitat, transparència, participació i accés a
la informació, protecció de dades i drets lingüístics. Bon govern tant a la
Generalitat, com a les Administracions Locals, entitats i empreses públiques
que en depenen.
-Aplicar el Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local públic”-
premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals a través d'òrgans de gestió
participatius
-Potenciar la figura del Síndic de Greuges i dels Síndics i Defensors locals:
dotar-los d’una base legal i d’uns recursos, que garanteixi la seva
independència dels respectius governs municipals
-Mesura o acció: Nova legislació que posi en pràctica els principis del dret a la
bona administració i aprovació de codis ètics de conducta

10.UNA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL MÉS DEMOCRÀTICA
-Creació de l’Estatut dels representants locals, on es regularan els seus drets i
deures. Els regidors i regidores que es troben a l’oposició gaudiran d’una
regulació específica perquè puguin exercir les seves funcions de fiscalització i
control en els contractes i adjudicacions
-Major control de la contractació d’obres i serveis de llarga durada (aigua,
residus) a través de la seva aprovació obligatòria pel Ple Municipal
independentment de la quantia

AJUNTAMENT DE GIRONA - ENRIC PARDO - MANS NETES

divendres, 6 / novembre / 2009

ACLARIMENTS EN RELACIO A LES PRETESES IRREGULARITATS A L'AJUNTAMENT DE GIRONA

L'informe exculpa Pardo de cap il·legalitat

Les conclusions de l'expedient evidencien que les adjudicacions a la cooperativa La Copa no han vulnerat el règim d'incompatibilitats i que el regidor «no va participar ni va proposar cap actuació» relacionada amb el contracte pel qual l'entitat obtenia l'adjudicació d'un estudi de l'arbrat per valor de 32.198 euros.

INFORME JURÍDIC
«El senyor Pardo no estava afectat pel règim d'incompatibilitats»
«L'entitat La Copa no incorria en cap circumstància de prohibició per contractar amb l'Ajuntament de Girona de conformitat amb la llei de contractes del sector públic»
«El senyor Pardo no estava afectat pel deure d'abstenció en els contractes de serveis pel treball de camp sobre l'arbrat, en no haver participat ni proposat cap actuació relacionada amb l'indicat contracte»
L'expedient també detecta i evidencia que dues vegades Pardo s'hauria d'haver abstingut en l'adjudicació de dues accions de 250 euros i 748 euros respectivament, que també es van adjudicar a La Copa. Tot i això, l'informe assenyala que malgrat el deure d'abstenció, no hi ha irregularitats. La secretària firma l'expedient el 23 d'octubre, però el 2 de novembre s'hi afegeix la vida laboral de Pardo.

Extracte final del informe jurídic

VI.- CONCLUSIONS.

A tenor de les consideracions anteriors procedeix a criteri dels sotasignants concloure el següent:

Primera.- El senyor Pardo no estava afectat pel règim d’incompatibilitats derivat de l’article 178 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General al que remet l’article 49.1.f) de la Llei 30/2007, de Contractes del Sector Públic, en relació a cap dels contractes objecte del present informe.

Segona.- L’entitat La Copa, SCCL, no estava incursa en cap circumstància de prohibició per a contractar amb l’Ajuntament de Girona de conformitat amb l’art. 49.1.f) de la Llei de Contractes del Sector Públic.

Tercera.- El senyor Pardo no estava afectat pel deure d’abstenció derivat de l’article 28 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, en el seu apartat e) en els contractes de serveis corresponents a la realització d’un treball de camp per a traspassar a la cartografia municipal els elements de les zones enjardinades i l’arbrat de Girona (exp. 2009008923) d’import 32.198,98 €, en no haver participat ni proposat cap actuació relacionada amb l’indicat contracte.

Quarta.- El senyor Pardo no estava afectat pel deure d’abstenció en relació als contractes derivats de l’organització de la setmana del Medi Ambient i Dies d’Ecologia del 2009 (expedient 2009006224) d’imports 879,05 € i 374,10 € i subministrament de material relatiu a la sensibilització envers la tinença d’animals de companyia 2009 (expedient 2009010020) d’import 4.402,67 € en estar iniciats els expedients amb posterioritat al 2 d’abril de 2009 i per tant en haver transcorregut el termini dels dos anys exigit per l’indicat precepte.

Cinquena.- El senyor Pardo estava afectat pel deure d’abstenció en l’adjudicació dels treballs de l’exposició “Canvi climàtic i consum a Girona” d’import 250 €, en favor de la cooperativa catalana limitada “La Copa” (expedient 2008004535) i en la programació de l’organització d’activitats en relació a l’organització de la setmana del Medi Ambient i Dies d’Ecologia (expedient 2008004015) en haver-se adjudicat a la societat cooperativa catalana limitada La Copa, la instal·lació, col·locació i presentació de l’exposició “Un món diferent. Efectes del canvi climàtic a casa nostra” per un import total de 748,20 €, IVA inclòs, en haver-se tramitat i adjudicat dintre del període de dos anys establert en l’article 28.e) de la Llei 30/92, de 26 de novembre.

Sisena.- Malgrat el deure d’abstenció en l’adjudicació dels dos contractes referits en la conclusió cinquena, aquests no queden invalidats tot atenent que la prestació del servei ja ha estat efectuada, que les adjudicacions es van efectuar de conformitat amb el corresponent informe tècnic municipal i de conformitat amb l’article 66 de la LRJPAC.

Setena.- Cap responsabilitat es deriva pel regidor senyor Enric Pardo i Cifuentes per raó de no haver-se abstingut en la tramitació i resolució dels dos expedientes referenciats; ni en l’àmbit administratiu ni en el de la responsabilitat patrimonial que li podria ser exigible per l’acció de regrés ja que pel que fa a la responsabilitat administrativa aquesta únicament és exigible als empleats públics mitjançant expedient disciplinari i pel que fa a la responsabilitat patrimonial perquè aquesta únicament es donaria si l’Ajuntament es veiés obligat a indemnitzar per l’anul·lació dels contractes adjudicats i, tal i com s’ha raonat en el cos del present informe, els referits contractes no són invàlids, havent desplegat degudament els seus efectes.

IU CONTRA LA CORRUPCIO

http://www1.izquierda-unida.es/portada.php

Miércoles, 04 de Noviembre de 2009

Cayo Lara propone a todos los partidos un acuerdo político estatal para combatir la corrupción y regenerar la vida democrática

El coordinador federal de Izquierda Unida, Cayo Lara, ha presentado hoy la propuesta de acuerdo político de ámbito estatal que esta organización ofrece a debate a todas las formaciones políticas para prevenir y combatir la corrupción y regenerar la vida democrática. IU busca que esta iniciativa –que consta de 20 puntos que incluyen medidas muy concretas y una batería de peticiones de reforma de leyes importantes- sea debatida y concretada en el Congreso de los Diputados y que se extienda también a los órganos legislativos de comunidades autónomas y ayuntamientos.

Según expuso Cayo Lara, “en IU opinamos que la corrupción amenaza directamente a la democracia. Está justificada la ira de los ciudadanos ante los escándalos que se siguen conociendo”.

Detalló que esta lacra “está ligada al sistema productivo y ha crecido por el modelo de desarrollo español ligado al ladrillo y a la especulación. Es el mismo causante que impedirá que se pueda salir de la crisis al mismo tiempo que otros países de la UE”.

Izquierda Unida propone un acuerdo político de ámbito estatal para prevenir y combatir la corrupción y regenerar la vida democrática

Miércoles, 04 de Noviembre de 2009

El acuerdo contiene 20 medidas que van desde el aumento de las penas y del periodo de inhabilitación para cargos públicos corruptos, hasta la reforma de la Ley de Contratos del Sector Público y la aplicación de formas de control democrático a las contrataciones públicas.

IU considera que la corrupción está intimamente ligada al modelo productivo dominante en España y pone en grave peligro la democracia, alentando el populismo y la 'berlusconización' de la política.

IU propone que el acuerdo se concrete en sede parlamentaria, después de un Pleno Extraordinario. IU también lo extenderá a Comunidades Autónomas y Ayuntamientos.

Las medidas principales que IU propone como contenidos del Acuerdo son:

A. Mejora en la eficacia de la persecución de los delitos relacionados con la corrupción

1.- Endurecimiento de las penas en el Código Penal
2.- Ampliación hasta 30 años de la inhabilitación para desempeñar cargos públicos.
3.- Limitación de regalos e invitaciones de los empleados públicos
4.- Dotación de medios a las Fiscalías Anticorrupción y de los Tribunales Superiores de las CCAA y a la Agencia Tributaria. Investigación de los patrimonios que no se correspondan con los ingresos declarados.
5.- Procedimiento de urgencia en las diligencias judiciales relacionadas con la corrupción política.
6.- Responsabilidad subsidiaria para las Instituciones Financieras que colaboren en ocultación de bienes, evasión de capitales y operaciones en paraísos fiscales de los condenados en delitos vinculados a la corrupción.

B. Medidas para el control democrático de la contratación y de los procedimientos urbanísticos

7.- Establecimiento de Comisiones de Control y Seguimiento de la contratación y las externalizaciones en Departamentos Ministeriales, Consejerías, Organismos y Ayuntamientos con participación de representantes de los trabajadores y, en su caso, de los partidos de oposición y de las Asociaciones de Vecinos.
8.- Creación de Una Comisión parlamentaria Especial y Comisiones homólogas en los Parlamentos de las CCAA.

C. Medidas legislativas

9.- Reforma de la Ley Electoral
10.- Reforma de la Ley de Financiación de Partidos Políticos
11.- Reforma de la Ley 30/2007 de Contratos del Sector Público
12.- Reforma de la Ley de Bases de Régimen Local
13.- Ley de Financiación Local que garantice el principio de suficiencia
14.- Incorporación al ordenamiento legal español de las recomendaciones del Grupo de Estados contra la Corrupción (GRECO)
15.- Desarrollo urgente de las medidas preventivas contempladas en la Ley del Suelo.
　
D. Medidas para asegurar la transparencia de la gestión pública

16.- Regulación con criterios de austeridad de los salarios de los cargos públicos.
17.- Regulación de un sistema de incompatibilidades de los cargos públicos
18.- Creación de un registro público de recalificaciones de suelo y aumento de la fiscalidad de las plusvalías obtenidas.
19. Creación de un registro de tenederos de billetes de 500€
20.- Aplicación de un "Código ético del cargo público"

IU adaptará estas medidas a las competencias y características de las diferentes Comunidades Autónomas y Ayuntamientos, y presentará las correspondientes propuestas en los respectivos Parlamentos y Plenos Municipales.

SILS - PLE ORDINARI - 5 NOVEMBRE 20 HORES

RECORDEU QUE AL FINAL DEL PLE PODEU DEMANAR LA PARAULA PER INTERPELAR ALS REGIDORS I REGIDORES.

II COMUNICAT STA COLOMA DE ICV-EUiA

Ajuntament de SANTA COLOMA DE GRAMENET

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa



NOTA DE PREMSA: La justícia ha actuat. Ara és l’hora de recuperar la confiança en la institució.


El Grup Municipal d’ICV-EUiA de Santa Coloma de Gramenet davant l’ingrés a la presó de l’alcalde la ciutat, Bartomeu Muñoz, i del tinent d’alcalde d’Urbanisme, Manuel Dobarco, i la llibertat sota fiança per Pasqual Vela, gerent de Serveis Municipals, per la seva imputació en una trama de corrupció urbanística, manifesta el següent:


- Aquest ha estat el fet més greu de l’actual període democràtic que ha esdevingut a Santa Coloma de Gramenet. Consegüentment, pensem que el que ha passat aquesta setmana a la ciutat és un punt d’inflexió que ha de marcar un abans i un després en el govern d’aquesta ciutat.


- Mostrem la nostra satisfacció davant la intervenció de la Audiència Nacional i respectem les decisions que ha pres, i entenem que ara el que toca és regenerar l’Ajuntament i retornar la confiança a la ciutadania.


- Santa Coloma necessitava un canvi abans de la intervenció judicial a l’Ajuntament, ara el necessita de manera urgent i contundent. L’estil prepotent i la manca de participació ciutadana que han caracteritzat aquest període, són dos factors que s’han d’eradicar del govern colomenc.


- La detenció, posterior imputació i empresonament de l’alcalde de Santa Coloma ha de marcar la fi d’un estil de governar. Exigim que la transparència i els controls sobre les operacions urbanístiques a la ciutat es multipliquin, tant les realitzades per l’Ajuntament com, especialment, les encarregades a l’empresa municipal Gramepark. Demanem la constitució urgent d’una comissió que controli i examini en profunditat totes les obres adjudicades en les que intervinguin les empreses imputades així com la revisió de les operacions urbanístiques planificades en el darrer període. Demandem la immediata paralització del Pla Especial del Sector Nord (zona Singuerlín).

Aquest Grup Municipal ja va fer pública una nota de premsa l’any 2008 (nota que s’adjunta) que valorava el resultat de l’enquesta realitzada a aquest Ajuntament per l’ONG Transparency Internacional España. Enguany, val a dir, els resultats han empitjorat. La darrera publicació d’aquesta oenegé a l’indicador: “Transparencia en las contrataciones de Servicios 2009”, indica que dels 103 ajuntaments analitzats, essent la mitjana 58,3 sobre 100, aquest Ajuntament ha obtingut un 0. Som els últims del rànquing, junt amb Barakaldo i Benidorm.

Santa Coloma de Gramenet, octubre de 2009

Ajuntament de SANTA COLOMA DE GRAMENET

Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-

Esquerra Unida i Alernativa

________________________________________________________________________


NOTA DE PREMSA: Valoració de les dades extretes de l’informe 2008 (ITA), realitzat per Transparency Internacional, als 100 municipis espanyols més grans en relació a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


El passat 28 de juliol la ONG Transparency Internacional España (www.transparencia.org.es) va presentar a Madrid el seu informe sobre l’índex de transparència dels 100 ajuntaments espanyols més grans. Transparency International (TI) és una organització internacional, no partidista, dedicada a combatre la corrupció a nivell nacional i internacional. Des de la seva fundació, l’any 1993, TI ha estat reconeguda abastament per col·locar la lluita contra la corrupció a l’agenda global.

Aquest és el primer estudi que TI fa a Espanya i no planteja preguntes o indicadors d’alt nivell. Amb la informació que es pot obtenir de les webs institucionals es pot obtenir una bona nota.

A aquest estudi, l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha obtingut un aprovat justet (58,8 sobre 100). Dels setze municipis catalans estudiats es troba en la desena posició, per sota de la mitjana de la puntuació global. De les cinc àrees estudiades suspèn en l’àrea econòmica-financera (40 sobre 100) i en transparència en urbanisme i obres públiques (44,4 sobre 100), traient un 5 pelat en la transparència en la contractació de serveis.

Tenint en compte aquests resultats, fem la següent valoració:

Instem el govern municipal a millorar radicalment en un tema tan sensible com és la política urbanística i les obres públiques. L’informe expressa clarament que estem per sota de la mitjana espanyola, amb la mateixa puntuació que la ciutat de Marbella. Sobren més comentaris.
Atesa la realització autoevalutiva del qüestionari, constatem que aquest Ajuntament es conscient de què no arriba als paràmetres adients.
Sol·licitem al govern municipal que inclogui els resultats d’aquest estudi a la web municipal i al full informatiu. Entenem que de la mateixa manera que es publiciten els èxits, s’ha d’informar del que no es fa bé. I, de moment, aquest govern ha suspès en transparència en la gestió municipal, especialment en els àmbits econòmic i urbanístic.