dilluns, 30 de novembre del 2009

Salut i República!


Algunes reflexions…permeteu-me que expressi la meva opinió pel que fa a aquesta consulta. No puc compartir-la. No l’entenc!. Els meus avis paterns catalans i materns espanyols varen lluitar i varen patir camps de concentració i vexacions per un mateix model d’estat, la República Espanyola, un model d’estat plurinacional solidari. Que ni és l’actual model d’Espanya ni la independència a Catalunya. Jo em sento de tot arreu i no puc entendre separar-me. De la crisi que estem patint a Catalunya no estan absents de culpa els grans empresaris catalans i els diferents governs a Catalunya. El gran problema és el model productiu. I la lluita per canviar aquest model ha de ser la lluita col•lectiva i quanta més gent millor. Sumar i influir fins que l’Europa també canviï. I siguem una gran república federal. Votar si, és votar favorablement a la independència, votar no, és votar favorablement a l’actual estat Espanyol i votar en blanc és que tant et dona un com l’altre. Jo no aniré a votar, perquè el model que jo crec que és la República federal plurinacional i solidaria no es recull en cap de les diferents opcions. De totes maneres que tingueu sort i endavant amb la vostra consulta...

Cristina Simó Alcaraz
Regidora de ICV-EUiA-EPM de Sils.

6 comentaris:

Unknown ha dit...

Sí votaré
Salut i República Catalana

Sense ànim de discutir alguns dels teus arguments,i respectant plenament la teva decisió com a demòcrata que ets i perquè jo també m’ho considero, voldria puntualitzar, no obstant, alguns aspectes del teu discurs reflexiu. Em sembla estranya la teva incomprensió cap a la proposta de referèndum sobre la independència, perquè com s’ha avaluat en altres comentaris i en tota la publicitat que s’està donant al fet, el que aquí es debat no és només un sí o un no a la independència, sinó el dret a opinar i decidir sobre qüestions de caire important per als ciutadans. Dret que en no estar reconegut quant a certes qüestions per la Constitució espanyola , (si més no molt qüestionable quant als seus propis orígens democràtics, atès el xantatge emocional i fàctic que va suposar la sortida de la dictadura, que jo també he patit i combatut), fa que grups de ciutadans reclamin el dret a decidir què volen o no volen ser. Per tant, el que es defensa amb aquests referèndums és ni més ni menys que el dret a l’autodeterminació.
Sobre la Segona República Espanyola (el terme és plenament adient), lamento dir-te que en cap moment va reconèixer la plurinacionalitat, atès que la seva constitució no va incloure el terme nacions i sí el de poble en general i el de regions amb peculiaritats en particular. No m’ho invento jo, pots trobar una precisa explicació en un llibre que es titula “Constituciones i períodos constituyentes en España (1808-1936)” d’en Jordi Solé Tura (en aquell moment diputat del PSUC ) i Eliseo Aja professor de dret polític, també en aquell moment , a la Universitat de Barcelona., que en les pàgines 107 i 108 (articles 8 al 18) fan comentaris sobre el tema en qüestió a la Constitució espanyola de 1931.
No em queda clar tampoc que un estat espanyol com l’actual, fonamentalment bipartidista però unívoc quant a la qüestió nacional, estigui per la gran república federal europea. Pel que fa al canvi de model productiu crec que podríem compartir moltes coses, però també en podríem debatre moltes altres, fins i tot el mateix terme que avui podria ampliar-se o tenir altres connotacions. Els empresaris i governs catalans tenen moltes responsabilitats, però també els sindicats burocratitzats, subvencionats i pactistes, caldria no oblidar-ho. Per a mi és més fàcil lluitar i reclamar a un estat proper que no a un de llunyà.
T’agraeixo les teves aportacions i la teva sinceritat. Disculpa si en algun dels meus termes he pogut passar-me, no era la meva intenció, però a vegades la vehemència em pot.

Enric.

Anònim ha dit...

Gràcies Enric per la teva opinió fonamentada. Tot i que no coincideixo en tot el que dius, perquè si no hi hagués hagut l'alçament, la tendència de la República era anar cap a una República federal plurinacional. També dir-te que IU en el seu model d'estat contempla la república federal plurinacional. Per altre banda, per mi l'autodeterminació dels pobles és poder decidir com vols organitzar-te i en aquest referèndum s'ignora la possibilitat d’organitzar-te d'altre manera que no sigui l’estat monàrquic establert o la independència pel que s’invisibilitza i margina altre possibilitat d’autodeterminar-se. De totes maneres Enric amb la meva reflexió només pretenia expressar amb sinceritat el que penso i si ha ofès a algú no era la meva intenció. Vivim en un estat teòricament democràtic, no?. Ah! I molta salut!!!.
Cristina.

LNC ha dit...

Cristina, estimada cristina, la tendència de la república era el feixisme. Parlar de tendècies futures forma part del l'opinió quan parlem de fets reals forma part de la descripció. Una cosa és la voluntat i ingenuitat. Una altra cosa són els fets contraris a allò que es vol. Està temps.. el 12-D pots proclamar que votes ! Per l'esforç no partidista de la plataforma, pels que van donar la seva vida per Catalunya, pel que creguis i amb llibertat .. però des de l'estimació i respecte, el meu desig és: Vota el 13-D.

Petons.

Anònim ha dit...

Company, val la pena il•lustrar-se abans de fer afirmacions tan greus…
i amb tot el carinyo...

campus.usal.es/~XVEEP/PAPERS/V3S5/XVEEP-14%20VALLEJO.pdf

Anònim ha dit...

Perdó!

http://campus.usal.es/~XVEEP/PAPERS/V3S5/XVEEP-14%20VALLEJO.pdf

Anònim ha dit...

Ara si!

http://campus.usal.es/~XVEEP/PAPERS/V3S5/XVEEP-14%20VALLEJO.pdf