URBANISME - AL·LEGACIONS INICIALS ICV-EUiA-EPM AL PLA TERRITORIAL COMARQUES GIRONINES

ADJUMTEM AL·LEGACIONS INICIALS AL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL DE COMARQUES GIRONINES , PRESENTADES AL DEPARTAMENT POLITICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES DE LA GENERALITAT

1.- Informacio previa
Documentació informació pública de l'avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques gironines. Informacio del pla i de les referencies a la Plana de la Selva

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/plans_territorials/documentacio_pt_com_gir.jsp

6. Sistema d’assentaments - 6.6.7 Àmbits de la Selva , pg 139 - 143

Plànols - O.11 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Selva

Atencio: alguns aspectes importants:

-> La variant : Esta dibuixada per sobre dels Estanys de Sils.
-> Sòl de "potencial interès estratègic" : Ho trobareu entre la N-II i l`autopista, per sota del Rolls. Estem parlant del veïnat de la Barceloneta de Sils.
-> En el text es parla de dos grans poligons industrials nous entre Sils, Vidreres, Maçanet

2.- Al·legacions presentades pel grup de regidors i regidores de la coalicio a la Selva i la coalicio ICV-EUiA-EPM de comarques gironines.

PREÀMBUL
1- Entenem que és urgent que el DPTOP promogui el Pla director previst a l’art. 5.2 de la Normativa: “Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres, a la comarca de la Selva”, per detallar els nusos d’infraestructures (estació de Sils, Maçanet i Caldes, A2, AP7, C35, C63) .
2- El Pla director haurà de delimitar el sòl per a assentaments i concretar la figura que coordini les àrees econòmiques intermunicipals que proposa (la mancomunació d’activitats econòmiques amb presencia d’ens supramunicipals: Generalitat, consells..)
3- Assegurar la correcte connectivitat interna entre els diferents nuclis i urbanitzacions, punt feble d’aquest territori que es troba fragmentat per un munt d’infraestructures supramunicipals, així com assegurar els corredors ecològics.
4- Cal que els POUMS s’ajustin a l’estipulat en aquest PTGGCC (en tot cas poden ser més restrictius en relació a una major protecció del sòl del que s’estipula).

ESPAIS OBERTS
1-Estanys de Sils.(EIN)
Proposta de ampliació de l’àmbit i també major nivell de protecció. Tota la zona inundable 500Q hauria de ser intocable. En aquest sentit oposició a la construcció d’un nou vial o carrer – ronda per la zona inundable previst en el POUM de Sils, vorejant el veïnat de l’esglesia.
Cal evitar que es redueixi l’àmbit dels Estanys amb la construcció de un viaducte per la variant de la C-63 i que els Estanys quedin encerclats amb el viaducte, una ronda, el polígon industrial de Maçanet i el nou polígon industrial previst de Mas Sabé.

Seguim manifestant el nostre desacord amb la aprovacio del pla parcial del poligon industrial de Mas Sabe, i considerem que no es procedent un nou poligon industrial, que sera una agressio mes als Estanys i la zona de proteccio. Proposem la desclasificació d’aquest sol industrial.

Si no ho evitem, Es produiria un efecte sinèrgic negatiu amb les infrastructures existents (NII, AP-7, línia ferrroviària, línia elèctrica) i incompliria les directives europees ambientals i la legislació ambiental espanyola i catalana en relació a la conservació dels espais naturals protegits (especialment els de la xarxa natura 2000).
S’ha d’evitar que el creixement urbanístic (vials, abocament d’aigües residuals...) provoqui degradació de l’espai, ja que també està catalogat com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i és una zona humida amb la millor població de tortuga d’estany del nord-est ibèric (en perill d’extinció), espinós (peix protegit amenaçat).
Cal canviar la tipologia dels espais que es troben al sud de l’estany de Sils en direcció a Maçanet com a sòl de protecció especial i blindar-lo normativament d’afeccions per infrastructures i creixement urbanístic. La part nord de l’Estany de Sils també s’ha de projectar tota com sòl d’especial protecció.
1 bis - Creació de una entitat conjunta de gestió entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina...), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma
Assegurar la connectivitat biològica entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina...), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma – (xarxa natura 2000) i l’espai de la xarxa natura 2000 de riera de Sta. Maria i de Prats de Sant Sebastià (zona humida inventariada) amb la creació de un entitat conjunta de gestió i compliment i execució del pla especial de protecció aprovat.
2- Espais naturals de les planes gironines.
Incloure una clau (o modificació de la que recull les zones humides) per adjuntar totes les zones amb prats de dall de terra baixa que es troben molt amenaçats. Hàbitat d’alta diversitat botànica, fràgil i d’àrea reduïda. Incloure’ls sempre com a zones de protecció especial.
El fonament tècnic per a la elaboració de la capa ha de ser el mapa d’hàbitats d’interès comunitari de Catalunya i els estudis realitzats pel Grup de Recerca dels Vegetals de la UdG (Lluís Vilar, Joan Font, et al.).
A incloure en aquesta capa zones inundables amb freixe de fulla petita (per exemple la zona de la Camparra a Riudarenes).
Incloure els espais agrícoles de secà on cria l’esparver cendrós a Girona (Alt i Baix Empordà). En aquest sentit incloure la Garriga de Llers com a zona de protecció especial i evitar que el nus d’infraestructures al nord de Figueres l’afecti.
Incloure la zona cerealista amb presència de torlit i gaig blau entre el Gironès i la Selva com d’especial protecció i lliure d’infraestructures en un futur (TM Cassà de la Selva, Llagostera, Campllong, Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva i Sant Antoni Salou).
Aquestes consideracions que es recullin en les normes d’ordenació territorial de la comarca corresponent.
Incloure prats de dall de terra baixa en la llista de la pàgina 33 de l’Avantprojecte (5. Sistemes d’espais oberts), quan no estiguin en zones humides catalogades. Incloure acord de custòdia realitzats per Fundació Emys a Riudarenes i Acció Natura a Sils (pg. 26).

3. El ramal de la MAT
El ramal projectat de la línia d’alta tensió que circula per Sta. Coloma de Farners i Riudarenes s’ha de suprimir. No s’ha demostrat la seva utilitat i existeixen possibilitats de subministrament elèctric al TAV utilitzant els corredors d’infraestructures existents.
Valorar si s’ha de presentar com una infraestructura soterrada.


4-Acceptem i volem refermar que el sòl del Pla de Vidreres, entre la C35, la N-II i el massís de l’Ardenya ha de ser tot protegit especialment per interès agrari i/o paisatgístic. Per tant el SUS-10, Parc d’activitats, s’hauria d’extingir o reduir, almenys en tota la part més baixa i inundable. En aquest sentit l’ACA hauria de delimitar l’àrea afectada per la inundació de recurrència 500 anys, Q=500, a fi d’excloure-la del procés urbanitzador. Per la qual cosa el polígon industrial entorn la C-63, carretera de Lloret hauria de quedar retallat per la riera de Pins i el rec Medral, sense arribar a Can Sala i Can Tonet. En aquest sentit, considerem que el Plànol I.4 “Planificació dels Espais Fluvials i la Inundabilitat”, tal com ara s’ha exposat, no serveix perquè no té estudiada la conca del Rec Clar, només estudia la Riera de Santa Coloma, que és el riu principal. En canvi, en la tramitació del Pla Parcial del SUS10, l’ACA actualment té un estudi d’inundabilitat d’aquesta zona.
5 El sòl de protecció preventiva que toca al casc urbà de Vidreres al llarg de la seva façana fluvial (Rieró i Rec Clar) s’hauria de canviar per sòl de protecció especial o territorial, per interès paisatgístic, doncs també és part del Pla de Vidreres. És important que el sòl urbà al Sud del Rec Clar i el Rieró mantingui el límit actual (tal com el Pla territorial preveu en direcció Sud-Oest), sense la temptació d’arribar a donar façana a la C35 (actual peça de sòl de protecció preventiva en direcció Sud-Est). Pel mateix criteri, la peça de sòl de protecció preventiva entre la riera Serradell, el casc urbà i el terme municipal amb Sils, també s’hauria de qualificar de sòl de protecció especial o territorial d’interès paisatgístic i agrari, almenys entre la dita riera i el camí de can Vilanova (o camí vell a Sils); doncs és la zona de més inundabilitat del municipi i forma part del Pla de Vidreres, per la qual cosa s’han format els valors paisatgístics i agraris que té.
6- Proposem que a l’article adient entre el 2.6 i el 2.9, on s’especifiquen determinacions del sòl de protecció territorial, s’hi determini també la prohibició de vallar les finques d’aquest sòl. Només s’hauria de poder vallar les cases i instal.lacions del sòl rústec, però mai els camps i boscos que les envolten. Pensem que és una norma clau per a protegit el paisatge i l’ús social del territori; i la tradició en aquestes comarques ho ratifica. (A mesura que ha anat baixant el preu relatiu del vallat metàl•lic, s’estan vallant finques de “nous” propietaris, aliens a la pagesia i a la dinàmica dels pobles... és una privatització absurda, que fins i tot els redueix seguretat).


MOBILITAT
1-Impulsar una mobilitat més sostenible garantint una xarxa de transport col•lectiu adequada i una xarxa de vies verdes que connecti a peu o en bicicleta els municipis.

2-En el mapa 7.5.3-3 incloure un altre tram de tren tramvia que aniria de Palafolls, Blanes i Lloret (Existeix un estudi ja fet que contempla tots els aspectes mediambientals, econòmics, demogràfics, etc. que es pot consultar a http://eltramtordera.blogspot.com

3- El famós “8 català” de la trama ferroviària enllaça al Nord a l’estació de Maçanet-Massanes. És obvi que en la localització actual, un recurs tant important com un nus ferroviari, mai ha generat cap sinèrgia de desenvolupament al territori. El Pla territorial és l’instrument idoni per estudiar si hi ha alternatives canviant la localització de l’enllaç. Proposem que s’estudiï si seria possible traslladar-lo a l’estació de Sils, o entre Maçanet i Sils. Fins i tot, si el tren ha d’arribar fins a Lloret, des de Blanes, pot ser convenient tancar el “8” a Sils, passant per Lloret i Vidreres. En qualsevol cas, és molt important que el servei de Rodalies de Girona comenci a Blanes.
4-L’actual estació de Sils és un recurs supralocal desaprofitat, doncs està tractada com a una estació de poble, només subjecte al planejament local, en comptes de tenir el tractament de centre comarcal, amb bon accés rodat i aparcament, comunicació directe amb Maçanet i un transport urbà intermunicipal que uneixi tots els pobles, polígons i urbanitzacions del seu entorn
5- Potenciar l’estació de Caldes de Malavella. Caldes es a dins l’àmbit de les rodalies de Girona. Es una estació actualment intermodal (mitja i llarga distancia) i te espai per fer les infraestructures necessàries.

XARXA VIÀRIA
1-El nou corredor C-35 (Hostalric-Maçanet)
*Malgrat el canvi de traçat (paral•lel a l’AP-7) segueix essent una via que augmenta els problemes de mobilitat interna en el nostre municipi.
*La seva necessitat i justificació no és gens coherent amb una planificació territorial equilibrada i sostenible atès que d’Hostalric a Maçanet ja existeix una gran infraestructura (l’AP-7) que pot absorbir perfectament el volum de circulació previst ;
*La Gi-555 és una infraestructura existent entre Hostalric i Mallorquines que es pot adequar i ampliar.
*A la secció final de la C-35, quan arriba al nucli, es troba amb dues zones residencials ,Bellavista i el Molí, en un entorn agrari que ja està agredit per l’autopista i el desdoblament de la A-2. Per altre part els terrenys entre el Molí, autopista i el nucli urbà és una zona declarada inundable per l’ACA i la historia.

L`ALTERNATIVA A LA VARIANT DE LA C-63 RESPECTANT ELS ESTANYS DE SILS

Al POUM de Sils es planteja i hi apareix dibuixada una variant a la carretera C-63 que travessa el poble. Es preveuen dues alternatives: una passaria ben bé pel mig dels Estanys de Sils; l’altra, la que defensa el POUM, passaria també per damunt els terrenys protegits del PEIN de Sils, sobre els estanys, per un punt no tan central.
La variant prevista passaria per sobre del sistema fluvial de la sèquia de Sils, i això comporta que l’única forma constructiva permesa per l’ACA en aquest cas seria l’aqüeducte; una infrastructura molt cara, de molt impacte ambiental i que provoca un augment de nivell aigües amunt entre 30 i 50 centímetres, amb les possibles afectacions que això pot comportar al poble, com ara el risc d’inundabilitat.
El mateix POUM proposa en el document V, documentació ambiental, Objectiu ambiental 4: “millorar les zones verdes i els espais lliures de la ciutat: l’ampliació dels límits del PEIN dels Estanys de Sils”, cosa que serà impossible si es fa l’aqüeducte que preveu el POUM, una muralla que impediria qualsevol creixement futur i que molt probablement seria la fi del somni de recuperació gradual d’aquest espai natural.

Proposem una alternativa a l’actual variant que defensa el POUM, una alternativa que permet retirar el trànsit de la carretera C-63 que travessa el poble, que respecta l’espai protegit dels Estanys de Sils i que estalvia la inversió d’una infrastructura molt cara com pot ser un llarg aqüeducte per sobre dels Estanys de Sils.

L’alternativa que nosaltres proposem és que s’utilitzin les noves infrastructures previstes i que estan en execució o en fase prèvia. Proposem que la circulació de la carretera C-63 que travessa ara el poble ho faci per la Gi-555 que, segons les previsions, l’any vinent serà ja una via ràpida, i la N-II convertida molt aviat en autovia, de manera que la via d’entrada i sortida del poble fos per la nova rotonda del Rolls de la N-II.

Considerem que cal donar la màxima protecció ambiental als estanys i la sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.
ACORD de 23 de maig de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual es modifica el Pla de sanejament de Catalunya. Relació de les zones sensibles de les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres: La sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.

Així mateix, la conversió de la Gi-555 en una via ràpida ha de comportar un disseny de l’accés a Vallcanera amb les màximes garanties de seguretat. Proposem una rotonda per evitar encreuaments.
2- Rebutgem la confluència de la C-35 amb la variant C-63 que el pla proposa fer passar entre el nucli urbà i la zona industrial de Puig Tió, per després trepitjar els estanys de Sils (declarat EIN) i conectar amb la variant C-63:
*atès que no respecta les directrius de la Comunitat Europea contemplades en el projecte Xarxa 2000 que desenvolupa la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, en allò que es refereix a la conservació del hàbitats naturals d’interès comunitari (flora i fauna) i a la seva conservació a través dels usos tradicionals de l’entorn ( agricultura i ramaderia).
*atès que a la zona hi ha camps de conreus, masies i explotacions ramaderes, que el projecte de construcció d’aquest vial pot comportà un canvi dràstic econòmic i social, ja que malmetran molts terrenys fèrtils que són principal font d’ingressos de tot un sector de la població.
*atès que la fragmentació d’aquestes terres comportarà problemes de mobilitat interns d’algunes explotacions agrícoles i ramaderes afectades.
3-C35 desdoblada entre Maçanet i Llagostera: ha de ser una via ràpida, per la qual cosa cal completar el vial de servei pel trànsit lent, actualment discontinu, sobretot entre Maçanet i Vidreres (segurament hauria de travessar el Pla de Vidreres entre Can Castells i el Pla de la Font-can Manlleu.
Alhora cal completar la permeabilitat social de la C35, pel camí de Can Manlleu, tradicionalment usat pels vidrerencs/ques per accedir al Castell i als pantans.

4-C63 de Vidreres a Lloret: caldria preveure una variant entorn l’urbanització Terra Frtuna, tal com preveu el PGOU, per millor seguretat i escurçar distància. Cal resoldre l’accés a les urbanitzacions d`Aiguaviva i de Puig Ventòs, fent una sola entrada, més segura que les actuals, a doble nivell, o almenys amb rotonda, tal com és previst al PGOU. Això és especialment necessari si Lloret rep la C32 desdoblada entre Palafolls i Lloret, ja que implicarà més trànsit a la sortida natural que serà la C63.
5-C-63 Sta. Coloma –Sils. Proposem que la variant de Riuderenes i Sils es projecti per la vessant Est, (allunyar-la dels estanys de Sils) i connectar-la amb la Gi-555 i la n-II.
6- Accessos a Maçanet. Ara és el moment de reparar un greuge i perill històric, com són els accessos a Maçanet des de l’A-2 quant accedeix a la C-35. Ara és el moment de coordinar les tres administracions implicades: Generalitat, Foment i Acesa.
7-Connexió Maçanet-Sils. Preveure carril bici i de vianants (xarxa vies verdes) per enllaçar amb els circuits existents a la zona, planificant una comunicació directe entre l’estació de Sils i Maçanet (transport públic)
8- Gi-555. Potenciar aquest infraestructura existent per resoldre el nou corredor de la C-35. En la ampliació de la Gi-555 construcció de una rotonda per l’accés amb seguretat vial a Vallcanera. Preveure un pas segur per vianants i ciclistes Sils – Vallcanera i Sils – Riudarenes.
ASSENTAMENTS
DELIMITACIÓ I PROMOCIÓ D’UNA ÀREA MANCOMUNADA D’ACTIVITAT ECONÒMICA
El Pla preveu la creació de dues àrees de reserva de sòl de potencial valor estratègic , compreses entre la AP-7 i la N-II i defineix la zona industrial de Vidreres com a reduir i la de Maçanet com a extensiva.
1- S’ha de reduir la proposta d’àrees industrials ja que actualment els polígons projectats ja són suficients per atendre la demanda. Per exemple en la zona de Sils , Maçanet, Vidreres i Sta. Coloma que en el mapa no està contemplat.
L’ús industrial del sòl de les planes destrueix la qualitat del paisatge de la plana selvatana i comporta impactes irrecuperables.

2- La zona industrial de Maçanet.
2.1-Cal valorar la gran petja ecològica i solidària que el municipi de Maçanet de la Selva aporta al territori en quant a la sobrecàrrega d’infraestructures que pateix:AP-7 més tercer carril, desdoblament A-2, C-35 convertida en autovia, tren convencional i TAV ,el gasoducte i les línees elèctriques.

2.2 -Al.laguem:
*que Maçanet disposa de 60 Ha. de sòl industrial construït que està en fase de recessió
* que en aquests moments està en fase d’aprovació la urbanització de 20 Ha. de sòl industrial al costat de la Trety (polígon Fontanilles) que cobreix amb escreix les expectatives futures d’aquest sector productiu per al futur.
* que les 80 Ha. de sòl urbanitzable no delimitat industrial (SUND C1 Mas Cartellà) paral.lel a la A-2, van ser requalificats com a tal en la darrera revisió del POUM (2001) per l’interès que hi havia de construir un parc temàtic (el parc de la música), sense cap justificació i amb un rebuig important de la ciutadania.
*que hi hagut proposta de desclassificació d’aquest sector SUND C-1 Mas Cartellà (2006) , com reserva industrial i restituint-lo al seu valor agrari anterior i atenent a les següents consideracions:
1-els valors naturals i paisatgístics del sòl (valors estètics, visuals, socials i simbòlics del paisatge).
2-el valor agrícola del terreny
3- l’afectació a la zona de recàrrega de l’aqüífer protegit
4- el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i d’utilització racional del sòl.
5-Excés de l’oferta de sòl industrial i desproporció de la mateixa en relació a les necessitats real del municipi.
6-Manca de justificació de les actuals previsions de sòl industrial
7- El contingut de “Estudi de capacitat de càrrega del municipi” realitzat per associació ANG

*que l’Agenda XXI de Maçanet aprovada l’any 2007 (mancomunada amb Vidreres, Sils, Riudarenes, St. Coloma, Vilobí i Brunyola) ja aconsella no desenvolupar aquest sector.


3-- Desestimem desenvolupar aquesta àrea mancomunada d’activitat econòmica que proposa el Pla Territorial com a extensiva
 Atès la desproporció a les necessitats i previsions de creixement del municipi.
 atès la sobrecarrega ambiental que l’ús d’aquest sòl implica.
 atès la sobrecàrrega d’infraestructures supramunicipals que pateix el municipi
de Maçanet.

4- Proposem mancomunar els poligons actualment existents i desplaçar el sòl industrial sobrant de Vidreres a la zona compresa entre AP-7 , la N-II i la Trety.

5- Canviar el sòl de potencial valor estratègic que hi ha al sud de Cartellà pel seu valor original de protegit per interès agrari i paisagístic ja que pot donar peu a tornar a especular amb el territori amb propostes desorbitades de parcs temàtics i altres inversions consumistes e insostenibles.