ESTANYS - Tallada de canyís en plena època de cria

Ahir dia 10 de juny un ornitòleg que es trobava a l'Estany va descobrir una màquina tallant la massa de canyís que hi ha a llarg de la sèquia. La tallada va afectar un tram prou llarg i es feia fins arran d'aigua.

http://estanydesils.blogspot.com/2009/06/tallada-de-canyis-en-plena-epoca-de.html

El canyís constitueix un element de vital importància en els ecosistemes palustres, constituint una zona de refugi i alimentació durant l'època hivernal. Però el més greu és que en aquesta època, en plena primavera, en plena època de reproducció, són moltes les espècies d'ocells que ubiquen el seu niu entre el canyís. En la zona afectada per la tallada hi ha, o millor dit, hi havia, nius de polla d'aigua (Gallinula chloropus), de balquer (Acrocephalus arundicaneus) i de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), i probablement d'altres espècies, que, com el balquer i la boscarla, són escasses arreu del territori i es troben protegides.

És incomprensible i inadmisible com es poden executar actuacions d'aquesta mena en un espai suposadament protegit i en plena època reproductora, en una zona reconeguda com a d'interès especial per a les aus i considerada (exigida) com a mereixedora de protecció per la legislació europea. Qualsevol actuació en un espai natural ha de comptar amb un mínim de sentit comú, o com a mínim cal informar del fet a tots els responsables de la gestió de l'espai per tal de consensuar-la i decidir si és necessaria o adient.

Aquesta actuació es suma a altres pertorbacions que hi ha hagut a la zona durant aquesta temporada, com els treballs de tallada de vegetació que es van fer al voltant de la llacuna permanent i sobre la mota, i l'actitud permanent d'incivisme i mancada de sentit comú de gran part dels visitants de l'Estany, que actuen sense seguir les mínimes normes de comportament respectuós. Tot això ha aconseguit que la temporada estigui resultant nefasta pel que fa la reproducció d'ocells aquàtics a l'Estany.

La tallada de canyís haurà destruït nius i refugis de fauna, però també haurà fet desaparèixer una zona de refugi i alimentació per al proper hivern. A més, cal tenir en compte l'efecte barrera que tenia aquesta massa de vegetació sobre l'ecosistema, impedint l'accés de depredadors, com ara els gossos que corren lliurement i sense la vigilància dels seus irresponsables amos i que de ben segur que comportarà l'abandonament de més niuades.

Molt sovint he sentit a dir que la sèquia necessita d'una neteja. Resulta evident que és així, necessita una neteja a fons, però el que s'ha de millorar és la qualitat de l'aigua, que ara per ara és pura merda, és la quantitat de deixalles sòlides que fan que tingui l'aspecte d'un abocador a l'aire lliure en determinats punts. Destruir, ELIMINAR VEGETACIÓ NO ÉS NETEJAR LA SÈQUIA, ÉS ATEMPTAR CONTRA EL FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES, és alterar el correcte funcionament dels processos naturals que per efecte dominó poden tenir unes conseqüències insospitades.

El problema, el gran problema, és que la majoria de les actuacions que es duen a terme a l'Estany, malgrat unes poques i molt respectuoses excepcions, van encaminades a convertir l'espai en un jardinet, una bassa amb ànecs, un parc urbà. No hi ha una percepció clara de que del que es tracta és de conservar l'espai natural, de potenciar-ne els seus valors florístics, faunístics i culturals. L'èxit d'un espai natural no es valora pel nombre de passejants que rep, sino pel grau de conservació i potenciació dels seus valors naturals.

Fotografia: niu de ràlid (polla d'aigua o rascló) amb ous feta a la sèquia fa uns dies, niu que ja no deu existir.