AJT. SILS PROPER PLE ORDINARI GENER 2014 - MOCIO MOCIÓ PER LA SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETAT D'ENTITATS FINANCERES I ALTRES GRANS EMPRESES
ICV-EUiA SILS - registre entrada nº 58 de 10 de gener
MOCIÓ PER LA
SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETAT D'ENTITATS
FINANCERES I ALTRES GRANS EMPRESES
INTRODUCCIÓ
L'actual crisi ha impactat de
manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats
econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques.
Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer
front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.
La seva traducció social ha
estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers
de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne,
enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema,
pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.
Segons dades del Consell General
del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat
Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les
quals 96.927 a Catalunya. Segons l'informe presentat pel Col·legi de
Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per
impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és
la Comunitat Autònoma que encapçala tots
els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments.
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.
Ens trobem
doncs davant d’una situació
d'emergència habitacional que constitueix
una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergencia Habitacional en el estado español, elaborat
per l'Observatori DESC, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més
habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el
darrer cens estatal d’habitatge de 2011 -
i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2%
de l'habitatge existent -.
Les administracions locals,
infradotades de recursos, són les que reben en primera instància el
impacte social d' aquesta situació, en tant que les més properes a la
ciutadania.
El context descrit i la situació
d'emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en
un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma
d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es
veuen abocats a recorre-hi.
La
manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica
contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves
immobiliàries, actors principals i part responsable de la
bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència
d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu
de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a
preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers
d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la
funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.
Gran part d'aquestes entitats
financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes
directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració
Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al
anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió
d'Actius Procedents de la Reestructuració
Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió
pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts
d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.
La situació descrita requereix actuacions per part de
l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells
ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de
l'article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que
reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del
Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).
Donada la gran quantitat de
població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per
fer-hi front, resulta urgent
mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i
garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització
anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es
converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l’administració per
donar resposta a la vulneració del dret.
Davant els intents del govern
central de buidar de competències les administracions locals, cal que els
ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats
habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions,
com ara Terrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació
dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments
sancionadors.
L'article
41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com
a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i
injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests
supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per
realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar
els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.
L’article 42 del mateix text
legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d’adoptar per a
evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de
programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles
buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; el
impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat;
la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per que els
gestioni en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant
de foment com penalitzadores.
Alhora, l'article 123.1.h de la
LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc
immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat
les mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i
131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de
fins a 900.000 euros. Cal destacar que d'acord amb el que estableix l'article
119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s’hauran de destinar al finançament
de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l’habitatge.
Finalment, l'article 3 del Codi
Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la
realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació
d'emergència habitacional.
Els antecedents descrits recomanen
la redacció de la present moció i l'aprovació dels següents acords per part del
Ple municipal:
ACORDS:
Primer.- Manifestar
el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències
existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l'objectiu de
garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència
habitacional.
Segon.- Elaborar i
aprovar un Pla Municipal d’Habitatge,
o actualitzar el planejament existent , que contempli i reguli degudament les
mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada
d’habitatges enumerades a l’article 42, de la llei 18/2007.
Tercer.- Elaborar
i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els
immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que
són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es
pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i
l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física
des de l'administració.
Quart.- Instruir
procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin
els fets, un cop detectada la desocupació. Aquest procediments hauran d’acabar
amb una resolució que declari si s’està produint una situació de desocupació
permanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb el
que estableix l’article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al
propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot
informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l’administració
per facilitar-li la finalització d’aquesta situació.
Cinquè.- Imposar fins
a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal i com determina
l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el
termini fixat no s’ha produït l'ocupació
de l'immoble.
Sisè.-
Iniciar
un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la
desocupació de l'habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la
situació, tal com preveu l’article
123.1.h de la LDHC.
Setè.- Instar
al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa
finalitat, dins el marc de les seves competències.
Vuitè.- Transmetre
aquesta moció pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al
Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i donar-li
difusió ciutadana publicant a la web municipal, al Quadern de Sils i als
mitjans de comunicació.
Sils 10 de gener 2014.
Albert Miralles Güell
Grup municipal ICV-EUiA de Sils
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada