NI MACROPROSTÍBULS, NI MICROPROSTÍBULS

NI MACROPROSTÍBULS, NI MICROPROSTÍBULS

La doble cara de la moneda. S'acosta el 8 de març, i parlarem de ciutats educadores en valors d'igualtat, de ciutats habitables per a les dones... i per altra banda, es permetrà la venda al major de dones, de les altres... licitant la construcció de macroprostíbuls .

Mentre que la venda al detall, els microprostíbuls permissiva fins el moment, potser, per ser més discreta i integrada en el medi, també forma part de l'altra cara de la moneda.

No hem de parlar de compra de sexe, perquè la prostitució no és sexe, és tot el contrari, violència de gènere i submissió, és l'esclavitud del SXXI. Quina educació sexual transmetem a la joventut, si ho avalem? Pel contrari, sexe és plaer, és la relació lliure entre dues persones i no la submissió i la vexació d'un sobre l’altre.

Hem de suposar, que aquelles persones i "col•lectius" que equiparen la prostitució a un treball legal estaran satisfetes amb els macrroprostíbuls, doncs en la seva lògica, generen nous llocs de treball, evidentment per a les altres, les immigrants, les sense papers, les excloses...

No és un debat simple ni fàcil, però avui, a Catalunya, en els ajuntaments, estem patint les conseqüències de l'ambigüitat del reglament de 2002 que regula la instal•lació de clubs d'altern. Ho pateixen els alcaldes que lluiten contra l'establiment, en el seu municipi, de macrocomerços de la prostitució.

Recentment hem viscut el cas de l'alcalde de La Jonquera, un dels primers que ha tractat d'acotar la prostitució, que després de lluitar abrivadament contra aquest sagnant fenomen a les carreteres de la comarca, no només ha acabat per llançar la tovallola, sinó que es veu obligat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a acceptar la construcció d'un macroprostíbul de 100 habitacions en el seu municipi.

També l'alcalde de Mataró s'enfronta a la decisió judicial d'haver d'acceptar dos prostíbuls de 30 i de 50 habitacions, després de negar els permisos tot i que el regidor del Maresme està disposat a arribar fins les últimes conseqüències per tal de minvar la presència d'aquest tipus d'instal•lacions a la seva ciutat. Un altre cas és el de l'alcalde de Cabrera de Mar, imputat per denegar la llicència per a un prostíbul i avui es troba a un pas del banc dels acusats.

Es fa impossible reduir el fenomen de la prostitució en els municipis de Catalunya. La llibertat comercial i de negocis permet que qualsevol instal•lació que compleixi els requisits de seguretat, salubritat, soroll, etcètera, pugui instal•lar-se entre nosaltres, sense que ningú no pugui impedir- ho. El tancament d’aquest tipus d'instal•lacions en el Baix Llobregat, fa uns mesos, va ser suposadament conseqüència d'haver infringit la llei en matèria d'estrangeria.

Poc, a poc, Catalunya s'està convertint en el prostíbul d'Europa. El paradís de l'explotació sexual... atraient el tràfic de dones, la delinqüència i les drogues a les nostres localitats.

Hem de fer una crida a la solidaritat amb els alcaldes de Catalunya que lluiten per eradicar la prostitució en els seus municipis, oposant-se a la construcció de prostíbuls i exigir que es derogui el decret de 2002, de regulació dels locals d'altern a Catalunya, que fomenta la proliferació de persones en situació d'explotació sexual i va contra els principis establerts en el conveni de Nacions Unides del 1949 contra el tràfic i trata de persones en explotació sexual.

Cristina Simó
Regidora de ICV-EUiA-EPM a l’Ajuntament de Sils