8 DE MARÇ A SILS

UN DIA DE DENUNCIA I TAMBE UN DIA DE FESTA

UN TEMPS PER LLUITAR I UN TEMPS PER GAUDIR

VISCA EL 8 DE MARÇ !!

MOCIO ICV-EUiA-EPM APROVADA AL PLE MUNICIPAL AMB ELS VOTS DE AMS, CiU I DE ICV-EUiA-EPM I AMB ELS VOTS EN CONTRA DE IdS-PM (PSC)

LA CRISI TAMBÉ TÉ ROSTRE DE DONA

La crisi econòmica que estem patint és el resultat d’una crisi financera internacional, produïda per la recerca de beneficis ràpids, que ha trencat qualsevol relació entre l’economia financera i l’economia real; amb un model de producció i distribució globalitzat, sense regles, sense drets, sense contrapoders socials i polítics i sense cap responsabilitat social.

Una crisi que en el nostre país te connotacions pròpies per les febleses del mercat laboral, basat en la precarietat i en salaris baixos; amb un creixement en els darrers anys centrat en la construcció, l’especulació immobiliària, el sector serveis de baix valor afegit i el consum privat.

Fins avui aquesta crisi ha tingut un rostre masculí, primer perquè els sectors productius més afectats fins el moment ocupen majoritàriament a homes, però també perquè les polítiques contra la crisi s’han adreçat sobretot a donar resposta a aquests sectors.

No obstant això, la crisi també té rostre de dona. Cal que tinguem en compte que les dones constitueixen prop de la meitat de la força de treball a Catalunya, per tant, no són un col•lectiu marginal i cal atendre les seves necessitats específiques en les polítiques de combat de la crisi, generant nous llocs de treball en aquells sectors més feminitzats, menys visibles però molt precaris, i incloent la perspectiva de gènere en les polítiques d’impuls de l’economia catalana.

Avui les discriminacions directes contra les dones han desaparegut, i tenim indicadors positius de la integració de les dones en el mercat de treball com l'activitat laboral femenina que ha augmentat significativament o l’augment del nivell d’estudis de les dones -ja hi ha més dones que homes amb estudis universitaris. A això s’afegeixen altres fenómens més recents com la immigració que, amb més participació masculina que femenina en l'activitat, ocupa els llocs de treball més precaris; desplaçant les dones, com a col•lectiu, del darrer esglaó de l'escala laboral.

Cada cop, doncs, sembla més difícil fer palesa la discriminació que pateixen les dones des d'un punt de vista estrictament laboral. Per això, si sempre ha estat necessari analitzar la situació de les dones a l'ocupació interrelacionant-la amb les tasques de cura i l’existència de serveis públics de benestar, avui és imprescindible per desemmascar les discriminacions de gènere.

En primer lloc, cal tenir en compte que les dones s’han incorporat al mercat de treball en condicions de desigualtat respecte els homes -en un mercat segmentat, amb salaris baixos i pitjors condicions de treball. L’any 2007 el 79’9% del total de persones ocupades a temps parcial eren dones, mentre que el percentatge de dones entre les persones ocupades a temps complert era només del 37’5%. La diferència salarial que existeix entre els dos sexes també és un dels motius principals de discriminació de les dones en l’àmbit laboral. Les dades mostren que a Catalunya els homes cobren un 29.27% més de sou que les dones. A més, per trams de salari, hi ha més homes entre les persones que tenen un salari més alt i, en canvi, les dones són majoria entre les persones que cobren el tram de salari més baix.

Globalment, les dones que treballen estan en una situació més desfavorable que els homes, i per això la precarietat també afectarà a les prestacions socials que se’n derivin. D’aquesta manera les dones tenen menys i pitjors prestacions d’atur, en durada i en quantitat rebuda, i pitjors condicions de jubilació. Segons les dades, les dones aturades que estan cobertes per algun tipus de prestació d’atur només assoleix el 24% del total.

A això hem d’afegir els col•lectius de dones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat davant d’aquesta crisi com són les dones joves, les dones grans amb escassos recursos, les dones de l’àmbit rural o les dones monomarentals.

Per no parlar també del risc que corren les dones en situacions de crisi, de potenciar el que tornin a les funcions domèstiques i de les cures familiars amb l’amenaça que suposa de produir un retrocés i una involució cap els vells rols patriarcals que estem intentant combatre.

Les dones catalanes dediquen més del doble del temps que els homes al treball reproductiu, és a dir, a la cura de les persones –petites i grans- i al treball a la llar. Hi ha conseqüències socials, polítiques i econòmiques molt clares del fet que les dones hi dediquen molts anys de la vida a la cura d’altres: pitjors sous, menys reconeixement social, manca d’autonomia econòmica, pitjors jubilacions, més dificultats per a la promoció professional, etc.

A la comarca de la selva, l’atur femení és també molt important, representa el 21’37% de dones aturades sobre el total de la població activa femenina, davant del 16.69% que hi ha a Girona i el 16.17% de Catalunya.
L’atur masculí, en canvi, se situa el gener en un 16.83%, davant el 15.27% de Girona i el 13.32% de Catalunya.
Sils no està absent. Al nostre poble l’atur femení representa el 24’85% de dones aturades sobre el total de la població activa femenina.

Les polítiques anti-crisi no poden girar l’esquena a la realitat de la vida de la meitat de la població.

Per tot això, que el Ple de l’ajuntament de Sils, acorda:

PRIMER- Implantar i desenvolupar accions i programes locals que fomentin la sensibilització i la plasmació de la igualtat real entre homes i dones.

SEGON- Elaborar un Pla d’igualtat local amb caràcter transversal, en el que s’impliquin totes les àrees municipals. Quina execució i desenvolupament siguin avaluats anualment.

TERCER- Potenciant el moviment associatiu de dones.

QUART- En el termini de tres mesos es presentarà al ple un informe que reculli les gestions realitzades per a donar compliment als punts anteriors.