Gregorio

Un homenatge a Gregorio López Raimundo vindica la lluita antifranquista

13/2/2008 RECORD A UN HISTÒRIC DIRIGENT COMUNISTA
Un homenatge a López Raimundo vindica la lluita antifranquista
• 2.000 persones omplen el Palau de la Música en memòria del líder del PSUC

MARC ANDREU. El Periodico.
Un que van ser molts. I que encara són bastants. Així es podria resumir el sentir de l'acte en record del dirigent comunista i ànima del PSUC entre els anys 50 i 80 Gregorio López Raimundo (Tauste, 1914 - Barcelona, 2007), mort el 17 de novembre passat, que ahir va reunir 2.000 persones en un gairebé ple Palau de la Música.
Organitzat per amics amb l'únic suport orgànic de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i CCOO, el sobri i emotiu acte es va convertir en una reivindicació de l'antifranquisme i els militants comunistes que "de forma admirable van saber conduir la lluita per la llibertat sense que es notés".
Així ho va resumir l'expresident Pasqual Maragall, de viatge a Brussel.les, en unes paraules que va llegir la seva dona, Diana Garrigosa. La mateixa que el 1948, amb només 3 anys, va conèixer el dirigent clandestí del PSUC perquè el seu pare el va acollir durant un any al seu despatx de la Barcelona de postguerra.
Citant el llibre U no és ningú que Joan Brossa i Antoni Tàpies van firmar el 1979, l'historiador Enric Cama va dir que a l'homenatjat "no li hauria agradat l'acte" si no era en representació "de tots els militants antifranquistes" que, com va recordar el també historiador Borja de Riquer, "van derrotar Franco als carrers, les fàbriques, les escoles i els barris".
Un centenar d'ells van presidir a l'escenari el que va unir la litúrgia de missa laica, míting i recital poètic amb la memòria històrica.FAMÍLIA 'PSUQUERA'Sense altre protocol que reservar la cinquena fila de platea a la viuda Teresa Pàmies i la família, actuals i passats dirigents comunistes o d'ICV i EUiA --entre ells Joan Saura, Imma Mayol, Joan Herrera i Jordi Miralles-- van seure a la segona, tercera i altres files del Palau entre el que la coorganitzadora Montse Torras va citar com "tota la família psuquera junta".
Introduït per la cançó T'he conegut sempre igual que Raimon va dedicar a López Raimundo i per una peça al piano del seu nét Sergio Pàmies, a l'acte es van sentir versos de Bertolt Brecht, Apel.les Mestres, Miguel Labordeta (germà del cantautor aragonès que no hi va poder assistir) i Pablo Neruda.
Els van llegir les actrius Pepa Arenós i Mònica Luchetti. Van parlar 18 persones: Enric Pubill, Xavier Folch, Jordi Borja, Ángel Rozas, Carlos Jiménez Villarejo... Tots històrics del PSUC i amics, com Antonia Jover, que va tenir López Raimundo de llogater durant 11 anys.
Però el testimoni més sentit el van posar les nonagenàries Carme Casas, Trinidad Gallego i Maria Salvo. I qui, sense parlar, va aixecar al Palau va ser l'històric comunista Miguel Núñez. Assegut al costat d'una Teresa Pàmies amb brusa vermella, cabell blanc i bondat a la cara, tots dos van tancar l'acte amb una gairebé anònima abraçada després de l'últim acord de La internacional.