SILS - Desprès de l´incendi, un col·lectiu en situació de risc.

La solució d’alló complicat, per Francesc Gonzalo Prineti


¿Què és complicat? Moltes coses, com per exemple que un propietari llogui un pis a tres o quatre joves solters, tots homes. I més difícil encara que faci un contracte de lloguer si els joves són immigrants.
Però la solució pot arribar si cauen els prejudicis. I no es tracta de que ningú faci el “primo”. ¿Tenen ingressos? ¿Tenen contracte de treball? Llavors tenen papers en regla. ¿On és el problema? El problema és que el pripietari no se la vol jugar.
Però allò tan complicat, veiem que no és tant quan els llogaters són economicament solvents, pot ser més viable si algú els avala, és a dir, si algú tranquilitza al propietari i li assegura que el seu pis serà senzillament habitat, no destrossat.
A què ve tot a quest preàmbul? Ahir a Sils es va creamr una casa. En ella vivien cinc joves naturals de Mali. L’ensurt va ser molt gran perquè de cop i volta es va sentir un espetec i un dels joves va haver de saltar des d’una finestra a més de tres metres d’alçada. Assortadament només es va lesionar un dit del peu. L’ajuntament, amb l’alcalde al capdavant es va fer present des del primer moment. Els bomber van fer la seva feina molt ben feta. L’ajuntament els ha buscat un hotel per a que puguin dormir i dinar durant uns dies. I desprès ¿què?.
Diguem ho sense embuts: Ho té molt difícil aquest col·lectiu si no troba en l’administració local i comarcal una empenta, un aval per a que la porta d’una vivenda se’ls pugui obrir. ¿No hi ha locals municipals que poguessin estar preparats per a aquestes emergències? ¿No pot l’ajuntament sortir fiador davant el propietari, si aquestes persones no compleixen el contracte quan a pagaments o manteniment correcte de l’immoble? Si l’administració pública, no ¿quí?
Aquest col·lectiu en aquest moment està en una situació de greu risc social. S’han desestabilitzat. Tenien vivenda, tenen treball, ingressos i els seus compatriotes no estan en situació de fer-se càrrec del seu allotjament, senzillament perquè les condicions de vida seves són també precàries. ¿Què farà un jove passetjant sense rumb pel poble? Si, hi ha locals on poden prendre un café calent, però una casa és necessaria per a l’estabilitat psíquica i social.
Ton és complicat. Però allò que és complicat té solució si cauen alguns prejudicis i si les administracions, que nes representen, prenen cartes en l’assumpte.