El conte del Pere Porter de Sils

Creus que són importants els Estanys de Sils ?

En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils (l’heu de llegir fins al final!)

26/06/85. La Comissió Provincial d’Urbanisme aprova definitivament les Normes Subsidiàries de Planejament del Sils, afegint-hi d’ofici 7 articles que tenen com a objectiu la protecció dels cursos d’aigua i dels estanys de Sils.

05/05/1988. El Ple de l’Ajuntament de Sils, amb el vot de qualitat de l’Alcalde, demana al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que la reserva de terrenys per a una futura variant de Sils passi pel sud del casc urbà, afectant terrenys protegits dels estanys. L’Associació de Naturalistes de Girona ho qualifica de contradicció amb la normativa urbanística vigent al municipi, i demana que la reserva es faci pel nord del casc urbà La variant no s’ha fet, però la reserva de terrenys segueix existint.

20/05/88. Després d’un obscur pacte amb el aleshores Director de la Junta d’Aigües Francesc Vilaró, l’Ajuntament de Sils inicia els preparatius per drenar la sèquia de Sils. Un ban de l’Alcalde demana als propietaris que limiten amb la sèquia que talin els arbres dins la zona d’afluència del cabal. L’excusa per dur a terme aquesta actuació es eliminar la brutícia acumulada degut a l’elevada contaminació de la sèquia.

06/88. Diverses entitats ecologistes (Associació de Naturalista de Girona, DEPANA,...) mostren el seu desacord amb la mesura, argumentant quelcom tan obvi com que la solució als problemes de contaminació de la sèquia no és el seu drenatge sinó el seu sanejament amb la construcció de les corresponents depuradores. A més entenen que l’actuació vulnera les mateixes Normes Subsidiàries de Sils (que prohibeixen específicament la destrucció de la vegetació de ribera) i l’esperit de la Llei d’Espais Naturals pel que fa referència a la prohibició de dessecació de zones humides.

A més argumenten que el drenatge provocarà una dessecació perjudicial per a moltes espècies de la fauna i de la flora, obrirà noves expectatives econòmiques i donarà pas a un canvi d’usos del sòl de greus conseqüències.

20/06/88. A denúncia dels ecologistes, La Direcció General de Medi Natural, després d’enviar dos tècnics a estudiar la zona, determina que el drenatge s’ha limitar a la retirada de 50 cmts. de sediments i que s’han de tapar els recs de drenatge que aboquen a la sèquia per evitar la completa dessecació de la zona. Tal i com es desprèn de les hemeroteques, aquestes condicions mai es varen complir, i finalment l’Associació de Naturalistes de Girona va denunciar l’incompliment a la Direcció General del Medi Natural. En conèixer la denúncia el Sr. Alcalde manifesta a la premsa que “no li consta que s’estiguin eixugant els estanys” i diu literalment dels ecologistes que “amb les seves accions absurdes aquesta gent amb demostra que no té gaire feina”. (Diari de Girona, 2 d’agost de 1988).

27/06/88. En un Ple Extraordinari, l´Ajuntament de Sils decideix demanar informes sobre la situació jurídica del estanys a la Direcció General del Medi Natural i demana la creació d’una Comissió Gestora sobre els estanys. També demana informes sanitaris sobre els crancs americans que poblen l’estany.

07/88. Esclata la bombolla dels crancs americans dels estanys, que segons els ecologistes no es rés més que una ”maniobra per desviar l’atenció de les obres de drenatge que s’estan duen a terme”. Sigui com sigui, l’Ajuntament convoca els mitjans de comunicació (amb qui no era gaire amic de parlar fins aleshores) i la notícia de la “plaga” de crancs apareix a tots els titulars dels principals diaris de Catalunya i ales notícies de televisió. S’arriben a dir coses com que entren a les cases, que son tan carnívors que han eliminat a les rates, que quan no poden menjar carn ataquen les arrels dels arbres, sobretot de les figueres, i que n’han arrancat més d’una (La Vanguardia, 6 de juliol de 1988). Sigui com sigui, el 3 de juliol de 1988, els milers de curiosos varen envair els estanys, varen col·lapsar la carretera i varen obligar a intervenir a Forestals, Guàrdia Civil i Protecció Civil. Per a alguns biòlegs i naturalistes, la publicitat de la presència de crancs americans a Sils ha estat la causa de la colonització d’aquesta espècie arreu de Catalunya i de la pràctica desaparició dels crancs autòctons, ja que molta gent en va recollir i els va alliberar a d’altres indrets. Finalment, el 9 de juliol de 1988 es fa públic que els crancs contenen un alt grau de mercuri i que el seu consum es perillós.

06/08/88. La Direcció General del Medi Natural anuncia que treballa en una normativa protectora específica per als estanys de Sils, que espera poder tenir enllestida a finals de setembre.

18/11/88. L’Alcalde reclama a Medi Natural el projecte de protecció dels estanys.

01/12/88. La premsa es fa ressò de que la Direcció General del Medi Natural a presentat a l’Ajuntament de Sils l’avantprojecte de protecció del estanys i assegura que indemnitzarà els propietaris afectats. L’Alcalde el valora positivament.

29/03/89. L’avantprojecte de protecció es concreta en una proposta de Decret per a la declaració dels estanys de Sils com a Reserva Natural

02/05/89. Canvi radical de posició de l’Ajuntament de Sils. Amb els vots de l’equip de Govern el Ple de l’Ajuntament rebutja frontalment la protecció dels estanys amb arguments tan contundents com que “els Estanys de Sils no existeixen” o “les aigües embassades son focus de males olors, mosquits i problemes higiènics i sanitaris”.

12/89. Un nou pacte poc clar entre l’Ajuntament de Sils i la Junta d’Aigües preveu conduir les aigües residuals de Sils i les de Vidreres a la depuradora de Maçanet, cosa que segons els ecologistes significaria una dessecació encara més gran dels estanys. Segons recull la premsa l’Associació de Naturalistes de Girona demana a la Generalitat que deixi de treballar en la protecció dels estanys segurament en espera de temps millors.

14/12/1992. La Generalitat aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, que inclou els estanys de Sils.

1993. Com a conseqüència de les obres de drenatge ha desaparegut més del 80% de la superfície amb vegetació natural o seminatural dels estanys de Sils en detriment de les pollancredes. També es constata la desaparició de més de 40 espècies d’ocells aquàtics (El medi natural a les comarques gironines, l’estat de la qüestió, Diputació de Girona).

1999. La Generalitat aprova el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Estanys de Sils, de la Riera de Santa Coloma i els turons de Maçanet. L’Ajuntament es veu obligat a rendir-se a l’evidència i partir d’aquest moment acapara el protagonisme de la protecció del estanys. El més trist, és que les mateixes administracions que varen gastar diners per dessecar i revaloritzar uns terrenys que fins aleshores ben poca cosa valien (Ajuntament i responsables de política d’aigües) ara s’han hagut de tornar a rascar la butxaca per refer el que havien desfet: han hagut de comprar terrenys i tornar a inundar una part dels estanys.

I no cal dir que aquests diners no són seus, sinó nostres.

Una pregunta innocent: Perquè es volien assecar els estanys? Potser per alguna promoció urbanística?

Si ens vols escriure, aquí tens el nostre e-mail: sils.icv.eua@gmail.com