dimarts, 29 de novembre del 2011

Boi Ruiz plantea una póliza obligatoria a partir de un nivel de renta

EL CONSELLER DE SANITAT DE LA GENERALITAT PROPOSA UN CANVI DEL MODEL D'ASSISTENCIA SANITARIA UNIVERSAL



RETALLADES SANITAT PUBLICA CATALANA DEL GOVERN MAS DE CiU

RECORTES EN SANIDAD PÚBLICA

En Cataluña los números se imponen: De las 4.300 camas hospitalarias,
923 han quedado fuera de servicio. De los 286 Centros de Atención
Primaria, 22 cerrados, 56 han perdido urgencias nocturnas, y 32
solo atienden por teléfono.

El presupuesto se ha reducido, dicen en 900 millones, dicen un
10% respecto a 2010, pero en realidad es un 14'2 % real, y un 17'7%
si contamos el incremento del IPC. Los trabajadores del sector después
de padecer una reducción salarial del 5 %, están ahora inmersos en
EREs en curso, explícitos o encubiertos, que pueden suponer una pérdida
de 7.000 puestos de trabajo según fuentes sindicales
. Cierres de
camas, servicios, quirófanos, listas de desespero, deterioro de las condiciones
y seguridad en el trabajo, cada día un nuevo tijeretazo.

Mienten y acusan de tener demasiados trabajadores públicos a los
que descalifican como "funcionarios". La tozuda realidad es que
España tiene un 10'26 %, la UE-15 15'01 %, Suecia 23'75 % (Cataluña
8'23 %) Fuente: Eurostat 2007.

diumenge, 27 de novembre del 2011

¿Cómo resolvemos el problema del hambre en España?

Al menos un 1.100.000 personas pasan 'hambre' en nuestro país. No se trata de hambre africana, sino de la incapacidad de cubrir las necesidades calóricas y proteínicas básicas de una familia a lo largo de la semana. Así lo recoge la Encuesta de Condiciones de Vida que realiza cada año el INE, cuyos datos señalan que un 2,4% de los residentes en España “no puede permitirse una comida de carne, pollo o pescado al menos cada dos días”. Informes recientes de la Fundación Foessa o de UNICEF han identificado tendencias parecidas, que afectan de manera particular al bienestar de los niños y los mayores.


Lee articulo completo - http://blogs.elpais.com/3500-millones/

DATOS DE OXFAM - Más de dos millones de personas pasan hambre en España

Un 46% de los ciudadanos españoles ha cambiado sus hábitos alimentarios en los dos últimos años por el incremento en el precio de la comida (33%) y a razones de salud (21%).


Un 5% de los españoles, es decir, unos 2,35 millones de personas, no tienen lo suficiente para comer a diario, porcentaje que se eleva al 6% en otros países ricos, como Gran Bretaña, Alemania, Australia y Estados Unidos.

Así se desprende de una encuesta encargada por Oxfam (Intermón Oxfam en España) a unas 16.000 personas en 17 países, en el marco de la campaña mundial “Crece” que se ha publicado hoy.

http://www.minutodigital.com/2011/06/15/mas-de-dos-millones-de-personas-pasan-hambre-en-espana/

BANC D'ALIMENTS - GRACIES

GRÀCIES a tots els que heu fet possible aquest Gran Recapte d'Aliments. Una vegada més la solidaritat catalana ha superat les nostres expectatives i creiem que hem arribat al nostre objectiu gràcies a l'esforç de tots.

Director de la FAO en España: "Somos la primera generación que podría acabar con el hambre"

http://www.fao.org/index_es.htm
Enrique Yeves, director de la FAO en España, ha asegurado en una entrevista concedida al informativo del Canal 24 h que "falta voluntad política" para acabar con el hambre en el mundo, en vísperas de celebrarse la jornada mundial contra la hambruna.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/noticias-24-horas/director-fao-espana-somos-primera-generacion-podria-acabar-hambre/1224187/

dissabte, 26 de novembre del 2011

L'ALCALDE VOL EL CAP OBERT 24 HORES

SANITAT
L'alcalde de Sils afirma que s'atendria millor els veïns si el CAP estigués obert 24 hores
Un home va morir d'un infart divendres després que la família anés a l'ambulatori, que des de fa 2 mesos tanca a les nits, i no hi trobés metge. Tot i que els serveis d'emergències van atendre'l en només 15 minuts, no van poder reanimar-lo. Salut defensa que el procediment més efectiu és trucar al SEM

ARA
Barcelona Actualitzada el 21/11/2011 17:35
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, manté que amb el centre d'atenció primària (CAP) obert les 24 hores del dia, el municipi prestaria una millor atenció als veïns.
Nogué, que ja havia sol·licitat al departament de Salut que reconsiderés la decisió de tancar l'equipament a les nits, ha actualitzat la queixa després de la mort d'un home que va patir un infart en un horari en què el CAP no disposava de cap metge. "No podem estar contents amb l'ambulatori tancat", ha explicat Nogué a l'ARA. Salut reitera, en canvi, que el procediment més efectiu és posar-se en contacte amb el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). "En una situació d'urgència, el més adequat és trucar al telèfon 112, que desplegarà el recurs especialitzat", recorda el cap del SEM a Girona, Jaume Heredia.

Un veí de Sils, Joan M., va morir divendres al matí d'un infart mentre el centre d'atenció primària (CAP) del municipi estava tancat. Els familiars de la víctima, de 62 anys, van anar a buscar ajuda mèdica a l'ambulatori –a uns 30 metres del domicili familiar–, però es van trobar que a l'equipament no hi havia cap metge. El CAP de Sils, que fins el 12 de setembre estava obert també en horari nocturn, ara té les portes tancades des de les 9 del vespre fins a les 8 del matí. La primera trucada de la família al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) es va fer a les 7.40 hores del matí. Tot i que l'ambulància, amb una unitat de servei vital bàsic, va atendre l'home 15 minuts després, no es va poder fer res per reanimar-lo. El metge, que va arribar al CAP pocs minuts després de les 8 del matí, tampoc va poder evitar la mort del veí de Sils, que va ser enterrat dissabte. A Sils, la Policia Local disposa de dos desfibril·ladors mòbils i ha signat un conveni amb la Diputació de Girona per instal·lar-ne més de fixos.

Portaveus de la Regió Sanitària de Girona han confirmat a l'ARA els fets. Recorden que es va donar resposta al cas "en els terminis previstos" i que l'atenció va ser "correcta". La reordenació de l'atenció continuada aplicada pel departament de Salut, que ha provocat el tancament en horari nocturn de més d'una cinquantena de CAPs arreu del territori, ha provocat molta contestació ciutadana a la comarca de la Selva.
http://www.ara.cat/societat/infart-Sils-home-mor-CAP_0_595140658.html

SILS - L'ESTANY DE SILS A TV3

ELS ESTANYS DE SILS A TV3 A VISTA D'OCELL !!

Al programa Espai Terra del 17 de novembre de 2011. http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3814470

dilluns, 21 de novembre del 2011

SILS -PLE ORDINARI 24 NOVEMBRE 2011



Per la present se’l convoca a la sessió de :
P l e núm. 1 2 Dia: Dijous 24 de novembre de 2011,
Caràcter: Ordinari Hora: 19.30 hores.
Lloc: sala de sessions de l’Ajuntament.
i amb el següent
O R D R E D E L D I A
I.- PART RESOLUTIVA
PROPOSTES DE SECRETARIA :
1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
2.- Donar compte de:
- Decrets, Acords de Junta de Govern Local:
3.- Explicacions de les gestions, reunions i actes que l’alcalde i regidors han participat.
PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL :
4.- Nomenament i presa de possessió de Manuel Estany Tello. Exp 2011/798
5.- Manifest per l’educació dels infants de 0 a 3 anys. Exp. 2011/903
6.- Moció per un finançament local català. Exp. 2011/907
7.- Manifest 25 de novembre – Dia Internacional eliminació violència envers les dones. Exp. 2011/902
8.- Aprovació de la proposta de Comunicat conjunt Dia Mundial de la Sida 2011. Exp. 2011/905
9.- Aprovació modificació pressupostària exp. 8/2011. Exp. 910/2011
II.- PART DE CONTROL
10.- Torn de paraules
L’Alcalde president,
Martí Nogué Selva.
Sils, 20 / setembre / 2011.

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Ajuntament/ActesPlens/111124Pl.pdf

20 N - RESULTATS AMB UN SISTEMA ELECTORAL TOTALMENT PROPORCIONAL

20 N - ¿Com serien els resultats amb un sistema proporcional pur? Si tots els vots tinguessin el mateix valor, el PP no tindria majoria absoluta!

Val la pena recordar que el PSOE va tenir l'oportunitat de canviar la llei electoral a proposta d'IU i no ho va fer.
Resultat - majoria absoluta del PP i menor representació dels partits més petits.
Mira el quadre adjunt

http://www.facebook.com/lainformacion?sk=app_177609348997378

SILS I LA SELVA - RESULTATS 20 N - 2011 - ELECCIONS GENERALS

http://www.naciodigital.cat/congres2011/municipi/34193/sils

ICV-EUiA : ELS TRES DIPUTATS CATALANS

ELS NOSTRES TRES DIPUTATS D'ICV-EUiA AL PARLAMENT DE MADRID
Nº 3 - JJ NUET - EUiA


Nº 2 - LAIA ORTIZ - ICV



Nº 1 - JOAN COSCUBIELA - ICV

IU I ICV-EUiA : VALORACIO NIT ELECTORAL 20N


IU - VIDEO - Primera valoración de los resultados. Rueda de prensa noche electoral.
http://www1.izquierda-unida.es/

DEMPEUS DENUCIA LES RETALLADES DELS CAPS I DE LA SANITAT PUBLICA

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/
Un home mor d’un infart a Sils mentre el CAP era tancat
Posted on 19 novembre 2011

El company i amic Albano Dante Fachin informa a la revista CafeAMBllet de la mort d’un home d’un infart a Sils com a conseqüència d’estar el CAP tancat. És una trista notícia, però per sobre de tot és un fet indignant, que cal denunciar amb fermesa per evitar que es torni a repetir.

Quan els familiars van apropar-se al CAP, només hi havia l’administrativa


Des del 12 de setembre el CAP tanca de 21 a 8 del matí.

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2011/11/19/un-home-mor-dun-infart-a-sils-mentre-el-cap-era-tancat/

SILS - CRONICA DE L'ACTE ELECTORAL DE ICV-EUiA

Toni Barbarà : “El sistema privat és com un paràsit pel sistema públic: s'hi enganxa i li xucla tota la sang”
Estic esperant que comenci l'acte electoral d'ICV-EUiA a Sils. Estic entre cares conegudes. Veig arribar un home decidit, que avança cap a nosaltres amb pas ferm. L'Albert Miralles ens presenta: “És en Toni Barbarà (tot amb “as”, com diu ell mateix en el seu blog La Ratera). En Toni és membre del secretariat del partit de l'esquerra europea- PIE, i és un dels fundadors del col.lectiu Dempeus per la Salut Pública (http://dempeusperlasalut.wordpress.com/ )

Dempeus es va formar al setembre de 2008 i la presentació pública es va fer el 19 de febrer de 2009. Des de llavors estan participant i promovent actes en defensa de la salut pública, que malhauradament cada cop està més malmesa. No són una formació electoral, no fan campanya, però s'ho fan venir bé per demanar el nostre vot sense dir-ho explícitament. I això és un punt a favor seu. Ningú els pot “acusar” de fer partidisme, però en les nostres ments queden les paraules dites. Aquelles paraules que fan que anem a votar el dia 20 de novembre.

El sr. Barbarà ens explica primerament que és metge, i que forma part de Dempeus, un lloc on hi ha ciutadans, metges, economistes, tots amb la voluntat de posar-se dempeus i dir-li a l'Administració que parli clar, que no ens enganyi. Fan una defensa tancada del sistema de salut pública, diferenciant, això si, entre salut i sanitat. “No estar malalt no vol dir tenir salut. I la salut no són pastilles”

Tot i que segurament aquest mot no apareix al diccionari Pompeu Fabra en Toni Barbarà compara el modern sistema publico-privat amb els “trileros”. “Sempre hi sortim perdent. Els beneficiats sempre són els mateixos: les mutues privades”. Però alerta! S'ha de llegir la lletra petita de les mutues. Ells en diuen austeritat quan volen dir retallada”. Quantes vegades no hem sentit a dir que segons l'edat que tens no t'accepten a segons quines mutues? I el que hi pot entrar ha de pagar unes quotes estelars. El sector privat s'aixopluga sota el paraigües anomenat co-pagament. Però en paraules del sr. Barbarà, el co-pagament és en realitat un re-pagament. Si ja aportem a la seguretat social, perquè hem de tornar a pagar quan anem al metge? El sistema privat pensa: amb el co-pagament farem més calaix i vindrà menys gent. I si ve menys gent ja podem justificar les retallades. No senyors, aquesta no és la manera. Tal i com explica Toni Barbarà, “hi ha 7000 persones al carrer per les retallades, dels 4300 llits d'hospital que tenim, 923 estan tancats i 59 centres mèdics s'han quedat sense urgències. I a sobre hem de callar?

Cristina Simó: “El que per nosaltres són drets, pels depredadors són negocis”
La candidata número 2 d'ICV-EUIA Cristina Simó va ser contundent en la seva intervenció el passat 9 de novembre a l'acte que es va organitzar a Sils. La mà dreta de Marc Vidal, cap de llista per Girona, va fer un recorregut per les problemàtiques més punyents que ens afecten. Des de la precària situació de la sanitat pública fins a la crítica al finançament mixt, que es basa en construir obra pública amb finançament privat, i després posar-la en funcionament amb personal públic.

Senyores, senyors, la situació no pot seguir així. El sistema sanitari públic està en perill, i amb ell, la nostra salut. Perquè no és el mateix salut i sanitat. Perquè com va dir Simó, “La salut és un dret i no una mercaderia. És per això que defensem la universalització de la sanitat”. No es pot permetre que sota l'etiqueta del co-pagament hi hagi intencions ocultes (fins després del 20-N, que ja no seran tan ocultes, és clar), de privatitzar la sanitat.

Algú creu realment que els grans partits no faran retallades en sanitat i educació tal i com prediquen els seus programes electorals? Si ja hi han posat el fil a l'agulla! Només cal anar uns dies enrera i reflexionar. Una dona mor a l'Hosptital de Sant Pau per manca de cirurgians i d'ambulàncies per poder fer un trasllat. Fa uns mesos una altra dona va morir després de passar per quatre hospitals on semblava que es passaven la malalta com si fos una pilota. Finalment és l'Hospital de la Vall d'Hebrón qui rep la denúncia. La causa d'aquestes morts?? Sense cap dubte, les retallades en sanitat. Com, si no, s'explica que en un centre hospitalari no hi hagi cirurgians de guàrdia, amb la quantitat de llicenciats en medicina que existeixen? Que no hi hagi aparells per realitzar proves la mar de comuns? Com ha afirmat Cristina Simó, “els grans partits polítics són els representants dels taurons del mercat, que han posat a la diana l'educació i la sanitat públiques. Volen privatitzar-los i fer-ne negoci, perquè el que per nosaltres són drets, pels depredadors són negocis. Serveis públics o privatitzats, sanitat i educació públiques i de qualitat o negoci?” La contundència de la candidata número 2 d'ICV-EUiA per Girona no deixa dubtes: “el 20-N tu tries”

Marc Vidal: “No callaré”
El cap de llista per Girona de la coalició ICV-EUiA, Marc Vidal, va parlar a Sils de sanitat, complementant el discurs de Cristina Simó i va ser rotund: “La mort de la dona de l'Hospital de Sant Pau té un culpable, i aquest és el sr. Boi Ruiz. En la situació actual es vol treure profit privat de la sanitat pública”, i va voler posar de manifest que “s'està parlant de persones, i no de carreteres”. Vidal va afirmar que “els bancs són els culpables de la crisi catalana. Tenen representants al Parlament i miren pels seus interessos”. Està clar que no tenen en compte la situació humana de tantes i tantes persones que tot i deixar-s'hi la pell no aconsegueixen pagar els crèdits i perden les seves cases. En paraules del propi Vidal “no pot ser que sempre siguin els mateixos els que perdin la casa i els altres es quedin igual”. Però qui són aquests altres? Són tots aquells que han aconseguit que a Espanya hi hagi 58 mil milions d'euros calculats com a frau fiscal. Molts zeros que no hi caben a una calculadora d'un ciutadà comú i treballador. I filant encara més prim, d'aquesta quantitat, mil milions d'euros (que es diu aviat) estan localitzats a Girona. Això són molts diners. Amb els 58 mil milions d'euros no caldria fer retallades, i no hi hauria més morts als hospitals. Això és de calaix. Però alguns no ho veuen clar.

És una situació que s'ha de denunciar, escampar-ho als quatre vents. Però alguns segueixen sense veure-ho clar. Utilitzant les paraules del cap de llista d'ICV-EUiA per Girona “estem en un procés de lluita de classes, i la suposada esquerra política ens ha deixat sols. Hem de ser la punta de llança i el paraigües, perquè plou, i no pas aigua”. Hi ha propostes d'ICV-EUiA, com la reforma del sistema financer. S'ha de reactivar l'economia per crear ocupació. I també cal, segons Vidal, una profundíssima reforma fiscal. Com reactivar l'economia? Una solució és crear una banca pública. És necessari donar crèdit a les petites empreses. Un altre proposta és reconvertir el sector de la construcció, ferit de mort en aquesta crisi. Hi haurà qui dirà que això és una utopia, que amb la situació actual això no és viable. També proclamaran que aquests ecologistes tenen el cap ple de pardals. Però la realitat és que només la coalició d'esquerres ha estat prou valenta per presentar els fets des del punt de vista de l'usuari. Ja ho va dir Marc Vidal: “No callaré, encara que estiguem sols al capdavant de tot això, perquè molts vots a la minoria poden fer una muntanya”. I aquesta muntanya es diu oposició” ho diuen els valents: I a sobre hem de callar?

G. RODOREDA

dijous, 17 de novembre del 2011

dimarts, 15 de novembre del 2011

dilluns, 14 de novembre del 2011

GIRONA : ICV-EUiA ACTE CAMPANYA 14 NOVEMBRE

A COP DE TISORA

A cop de tisora
Una trentena de persones van assistir dimecres passat a l'acte públic organitzat per ICV-EUIA a la Sala La Laguna de Sils. En l'acte hi van participar Marc Vidal i Cristina Simó cap de llista i núm 2 d'ICV-EUIA per Girona, i Toni Barbarà, secretariat del partit de l'esquerra europea i membre de la plataforma “Dempeus per la salut pública”, creada el 2008. Sota el lema de “Defensem la sanitat pública. Contra les retallades de CIU, PSOE i PP”, els tres conferenciants van desgranar els aspectes més actuals i preocupants de les ja famoses retallades provinents d'aquest govern que diu que ens representa i que vol sortir de la crisi, però que aconsegueix que una persona mori a un centre com l'Hospital de Sant Pau per manca de cirurgians i d'ambulàncies per poder fer un trasllat. Un altra mort a causa de les retallades a la sanitat pública. Quantes persones més han de morir perquè s'aturin les retallades?

G. Rodoreda

Dempeus per la salut pública http://dempeusperlasalut.wordpress.com/

diumenge, 13 de novembre del 2011

ELECCIONS 20N - ICV-EUiA - ACTE PALAFRUGELL





Sils - Signa en contra del augment de les taxes i dels impostos municipals pel 2012

DIGUES NO!!! A LA PUJADA DE LES TAXES MUNICIPALS 2012

Davant la proposta del grup de govern IDS-PSC, d'apujar les taxes municipals per el 2012, tots els grups de l'oposició, UPS; ICV-EUiA; AMS; PP i CIU, hem votat en contra davant aquesta decisió .El nostre posicionament és el de mostrar solidaritat amb les persones i famílies que estan cada cop més ofegades per la crisi soci económica i solicitem la congelació de les taxes.

Nom / Nombre Cognoms / Apellidos DNI / NIE Signatura / Firma

Aquest fulls són els que s'estan signant per tota la població.
Si voleu signar podeu fer-ho amb qualsevol dels grups de l'oposició, i en alguns dels locals comercials dels municipi.
SILS SOM TOTS !!!!!!!!!! CAL QUE ENS ESCOLTIN !!!!!!!!

Breu informació sobre les taxes i impostos 2012 aprovades inicialment per el ple municipal. Ara, amb les al•legacions que es presentaran, la proposta de l’alcalde haurà de tornar a passar pel ple:

Modificació de les ordenances fiscals per l’exercici 2012.
Segons l’alcalde la pujada serà de un 5% de mitjana.
Alguns impostos tindran increment 0% per exemple ICIO, IAE, Plusvàlues.
Altres tindran increment per sobre de la mitjana per exemple:
- Aigua : al centre urbá quasi el 8%, a Vallcanera el 5,8%, a les Comes 0.
IBI, escombraries, i la majoria un 5%.
Llar d’infants a destacar que tindrà un 5% de increment de preu mes el pagament de 200 € per criatura. Es carrega a les famílies part del retall de la subvenció de la Generalitat. La Generalitat ha retallat 200 € per criatura del 2010 i es preveuen altra retallada de uns 150 € el 2011.

Val la pena de tenir en compte que el IPC esta actualment sobre un 3.1% i els increments proposats el superen àmpliament.

L’alcalde i l’equip de govern no han donat cap explicació tampoc de com podrien afectar les ordenances fiscals al proper pressupost municipal 2012, quan es clar que una part important dels ingressos municipals son via taxes e impostos locals.

SILS - ACTE DEL PLE ORDINARI DE 29 SETEMBRE 2011

ACTA DEL PLE ORDINARI DE 29 SETEMBRE 2011

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Plens/110929Ple.pdf

dissabte, 12 de novembre del 2011

JOSEP FONTANA - Moron - La naturaleza de la violencia

MEMORIA HISTORICA - VERDAD, JUSTICIA, REPARACION !!
Ilustración de Miguel Ordóñez




Josep Fontana. Historiador
http://blogs.publico.es/dominiopublico/4239/la-naturaleza-de-la-violencia/

Las conmemoraciones del 75 aniversario de la sublevación militar de 1936 han pasado con más pena que gloria. Nadie que tenga dos dedos de razón se atreve ya a reivindicar el viejo mito que legitimaba la insurrección como la respuesta a la amenaza de una revolución comunista, pero esta interpretación ha sido reemplazada por otra que reparte la responsabilidad entre los dos bandos: la Guerra Civil habría sido, simplemente, el resultado del choque entre dos violencias de derechas e izquierdas, de signo distinto pero igualmente culpables.


Basta con examinar lo ocurrido con la documentación adecuada para rechazar esta nueva legitimación de la revuelta. Esto es lo que nos permite hacer un libro realmente excepcional, aparecido recientemente. Se trata de la obra de José María García Márquez y Miguel Guardado Rodríguez, Morón: consumatum est. 1936-1953: Historia de un crimen de guerra (Planta Baja, Morón, 2011), que se basa en una investigación realizada en los archivos militares y judiciales y en más de un centenar de registros civiles, complementada con un impresionante caudal de escritos y testimonios personales.


La historia que se nos cuenta en estas páginas puede parecer al principio algo conocido: una población donde no hubo violencia alguna hasta que se combinaron la amenaza militar de las tropas sublevadas y la defección de la guardia civil local; una rápida ocupación militar con escasa resistencia (los defensores, que apenas tenían fusiles, combatían con escopetas de caza, pistolas y hasta sables) y, como culminación, la represión consiguiente. Pese a que la gente de izquierdas, que sabía lo que le esperaba a manos de Antonio Castejón, se había apresurado a huir del pueblo, hubo un primer e inmediato “escarmiento en el que sucumbieron unos 300 comunistas”, según escribía un salesiano, en una ciudad con “las calles con cadáveres, basuras, cenizas y efectos de los saqueos y casas incendiadas”.



Queipo de Llano se apresuró a proclamar: “En cuanto a Morón: consumatum est. Se ha hecho un escarmiento que supongo impresionará a los pueblos que aún tienen la estulticia de creer en el marxismo y en la esperanza de podernos resistir”.


El minucioso trabajo realizado por los autores les permite establecer el balance numérico de las dos violencias: un total de 24 víctimas de la violencia “roja”, contra 440 muertos y 575 encarcelados como consecuencia de la violencia “azul”.



Las cifras son elocuentes, pero aún lo es más la cronología. Hubo 33 detenidos derechistas en los primeros días, entre los cuales figuraban un sacerdote y dos salesianos, mientras el resto de curas y las monjas quedaron en libertad. Las únicas víctimas derechistas se produjeron el día 21 como consecuencia de la sublevación de la Guardia Civil: 16 muertos en el tiroteo, 6 asesinados y un desaparecido. La respuesta fue, inmediatamente después de la conquista, 302 asesinados “por aplicación de los bandos de guerra”, a los que hay que añadir 49 que lo fueron tras la sentencia de un consejo de guerra, además de 26 muertos en prisión.


Sólo un trabajo como este permite sacar a la luz esa primera oleada de violencia ejecutada sin ningún trámite judicial, que en su mayor parte no sólo no dejó ningún registro, sino que fue cuidadosamente ocultada después. Lo que conduce a hacernos ver que las cifras globales de víctimas del terror franquista que manejamos no sólo es que no sean completas, sino que nunca podrán completarse, ante la dificultad de repetir pueblo por pueblo una investigación como la que se ha realizado en Morón.


La aportación fundamental de los autores no consiste, sin embargo, en haber establecido estas cifras, con ser importantes, sino en haber recuperado la realidad cotidiana de la represión y habernos mostrado el rostro inhumano de la barbarie a través del seguimiento de cada asesinato.
Son cientos de historias personales de víctimas, de gentes sencillas como ese Francisco Rubio García, de 52 años de edad, un jornalero que no estaba afiliado a partido ni sindicato alguno. Trabajaba a sueldo en la siega en una finca cercana cuando lo detuvieron en Morón y lo encerraron en un barco-prisión en Sevilla. Declaró ante el juez que no sabía leer ni escribir y que no sabía nada sobre lo que le preguntaban. El instructor propuso que se le dejase en libertad, por no existir indicios de culpabilidad; pero fue entregado a un piquete que lo asesinó en la madrugada del 4 de septiembre de 1936. Su muerte no se inscribió en el registro civil.



O como Mercedes Luna, natural de Córdoba y también de 52 años de edad, que se dedicaba a las labores de su casa, sin que se le conociese militancia alguna. Detenida el 26 de julio, fue también enviada a Sevilla, donde, en el cuartelillo policial, sufrió fracturas y una conmoción cerebral que le provocaron la muerte el 29 de julio. Ante la demanda del juez militar, que preguntaba por ella, el comisario jefe le comunicó que “cuando se encontraba en el piso superior de este edificio, aprovechando un descuido del guardia que la custodiaba, se arrojó por un balcón al patio interior”. Tampoco se inscribió su muerte en el registro.


Pretender que la Guerra Civil fue la consecuencia de dos violencias enfrentadas, equiparando la culpabilidad de los Franciscos Rubios y las Mercedes Lunas con la de sus asesinos es no sólo un insulto a la razón sino una muestra de miseria moral.

JOSEP FONTANA http://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Fontana

dijous, 10 de novembre del 2011

dilluns, 7 de novembre del 2011

dijous, 3 de novembre del 2011

dimecres, 2 de novembre del 2011

CRÒNIQUES DEL PLE - PLE EXTRAORDINARI - Dimecres 26 d’octubre del 2011

“Ara parlo jo”

La definició del ple extraordinari del 26 d'octubre és que va ser de pel.lícula. Però de pel.lícula de l'oest. D'una banda el xèrif Nogué i el seu regiment, i a l'altra banda els “cuatreros” (com els definiria el senyor alcalde si pogués), és a dir la oposició, que vista la situació actual de majoria absoluta ja es poden ben calçar (i junt amb ells tots els silencs i silenques que ens veurem afectats per les seves decisions). Els plens continuen sent públics, però vist el desenvolupament del ple i l'actitud del portaveu del consistori, puc entendre perquè hi havia només 5 ò 6 persones assistents com a públic. Però anem a pams.

Després d'aprovar l'acta de la sessió anterior es passa al sorteig del personal de les meses electorals del 20 de novembre. Allò sembla una classe de pràctiques d'informàtica. Es forma tal embolic que al final ja no saben si parlen dels presidents dels suplents o dels vocals. Caòtic. Després seguint l'ordre del dia, la declaració de Bé Cultural d'Interès Local de l'església de Sils, que s'aprova per unanimitat, sense cap entrabanc. Això si, els assistents no vam entendre ni una paraula del que va llegir el senyor secretari. Més que una persona semblava un autòmata amb les piles gastades. L'únic que es va entendre és que s'ha iniciat el procés perquè l'església sigui delarada Bé Cultural d'Interès Local.

El moment més humà va ser el comiat de la Mª Josep López, cap de llista d'AMS, que deixa el lideratge de la formació per poder dedicar-se millor a les seves obligacions professionals. Agraeix als companys (alcalde inclòs) el respecte mostrat en aquests anys, però el que havia de ser un comiat “serè” es va veure “tacat” pel comentari del sr Nogué apuntant que no sempre hi havia hagut entesa ni acord. Sobrava el comentari. Sr Nogué, no vulgui ser protagonista d'un moment que no li pertany.

L'últim punt del ple, el tema de les ordenances fiscals i l'augment dels impostos, és el que deixa al descobert l'actitud del nostre “xèrif”. En moments de crisi, quan l'atur creix sense parar, i les families tenen veritables problemes per arribar a final de mes, l'Ajuntament demana un “esforç” als usuaris per mantenir la qualitat dels serveis. Un esforç que suposa, per exemple, pagar 137 euros de taxa d'escombraries tot i haver eliminat el porta a porta i posar un número insuficient de contenidors de reciclatge. Arriba el torn de paraula. AMS i UPS proposen que l'increment dels impostos sigui igual al creixement de l'IPC. Però l'autoritat “competent” afirma que amb això no n'hi ha prou, i que “segons estudis tècnics” l'augment ha de ser el que ells diuen. I com hi ha majoria absoluta, hi ha 7 vots a favor i 6 en contra.

Ara bé, la que rep més bastonades és la regidora d'UPS. Fins a tres vegades surt de la boca del sr. Nogué un autoritari “Estic parlant jo ara”, ò “Ara parlo jo”, quan la sra. Montes intenta rebatre les explicacions donades per l'Alcalde. La única cosa que demanen és transparència i informació, i el sr Nogué diu que no està disposat a donar la informació sol.licitada per UPS, que aquesta ja existeix i que son ells (els d'UPS) els que no s'han molestat a consultar-la. I demana que això consti en acta. Acte seguit la regidora Montes afirma que l'Alcalde no diu la veritat, i també demana que consti en acta.

En definitiva, i com deia al principi, això sembla el “Far West”. El que diu el xèrif, no ho pot discutir ningú. Caldrà anar seguint l' “evolució” (o hauria de dir ¿involució?) d'aquesta majoria absoluta.


G. Rodoreda