SILS - CRONICA DE L'ACTE ELECTORAL DE ICV-EUiA
Estic esperant que comenci l'acte electoral d'ICV-EUiA a Sils. Estic entre cares conegudes. Veig arribar un home decidit, que avança cap a nosaltres amb pas ferm. L'Albert Miralles ens presenta: “És en Toni Barbarà (tot amb “as”, com diu ell mateix en el seu blog La Ratera). En Toni és membre del secretariat del partit de l'esquerra europea- PIE, i és un dels fundadors del col.lectiu Dempeus per la Salut Pública (http://dempeusperlasalut.wordpress.com/ )
Dempeus es va formar al setembre de 2008 i la presentació pública es va fer el 19 de febrer de 2009. Des de llavors estan participant i promovent actes en defensa de la salut pública, que malhauradament cada cop està més malmesa. No són una formació electoral, no fan campanya, però s'ho fan venir bé per demanar el nostre vot sense dir-ho explícitament. I això és un punt a favor seu. Ningú els pot “acusar” de fer partidisme, però en les nostres ments queden les paraules dites. Aquelles paraules que fan que anem a votar el dia 20 de novembre.
El sr. Barbarà ens explica primerament que és metge, i que forma part de Dempeus, un lloc on hi ha ciutadans, metges, economistes, tots amb la voluntat de posar-se dempeus i dir-li a l'Administració que parli clar, que no ens enganyi. Fan una defensa tancada del sistema de salut pública, diferenciant, això si, entre salut i sanitat. “No estar malalt no vol dir tenir salut. I la salut no són pastilles”
Tot i que segurament aquest mot no apareix al diccionari Pompeu Fabra en Toni Barbarà compara el modern sistema publico-privat amb els “trileros”. “Sempre hi sortim perdent. Els beneficiats sempre són els mateixos: les mutues privades”. Però alerta! S'ha de llegir la lletra petita de les mutues. Ells en diuen austeritat quan volen dir retallada”. Quantes vegades no hem sentit a dir que segons l'edat que tens no t'accepten a segons quines mutues? I el que hi pot entrar ha de pagar unes quotes estelars. El sector privat s'aixopluga sota el paraigües anomenat co-pagament. Però en paraules del sr. Barbarà, el co-pagament és en realitat un re-pagament. Si ja aportem a la seguretat social, perquè hem de tornar a pagar quan anem al metge? El sistema privat pensa: amb el co-pagament farem més calaix i vindrà menys gent. I si ve menys gent ja podem justificar les retallades. No senyors, aquesta no és la manera. Tal i com explica Toni Barbarà, “hi ha 7000 persones al carrer per les retallades, dels 4300 llits d'hospital que tenim, 923 estan tancats i 59 centres mèdics s'han quedat sense urgències. I a sobre hem de callar?
Cristina Simó: “El que per nosaltres són drets, pels depredadors són negocis”
La candidata número 2 d'ICV-EUIA Cristina Simó va ser contundent en la seva intervenció el passat 9 de novembre a l'acte que es va organitzar a Sils. La mà dreta de Marc Vidal, cap de llista per Girona, va fer un recorregut per les problemàtiques més punyents que ens afecten. Des de la precària situació de la sanitat pública fins a la crítica al finançament mixt, que es basa en construir obra pública amb finançament privat, i després posar-la en funcionament amb personal públic.
Senyores, senyors, la situació no pot seguir així. El sistema sanitari públic està en perill, i amb ell, la nostra salut. Perquè no és el mateix salut i sanitat. Perquè com va dir Simó, “La salut és un dret i no una mercaderia. És per això que defensem la universalització de la sanitat”. No es pot permetre que sota l'etiqueta del co-pagament hi hagi intencions ocultes (fins després del 20-N, que ja no seran tan ocultes, és clar), de privatitzar la sanitat.
Algú creu realment que els grans partits no faran retallades en sanitat i educació tal i com prediquen els seus programes electorals? Si ja hi han posat el fil a l'agulla! Només cal anar uns dies enrera i reflexionar. Una dona mor a l'Hosptital de Sant Pau per manca de cirurgians i d'ambulàncies per poder fer un trasllat. Fa uns mesos una altra dona va morir després de passar per quatre hospitals on semblava que es passaven la malalta com si fos una pilota. Finalment és l'Hospital de la Vall d'Hebrón qui rep la denúncia. La causa d'aquestes morts?? Sense cap dubte, les retallades en sanitat. Com, si no, s'explica que en un centre hospitalari no hi hagi cirurgians de guàrdia, amb la quantitat de llicenciats en medicina que existeixen? Que no hi hagi aparells per realitzar proves la mar de comuns? Com ha afirmat Cristina Simó, “els grans partits polítics són els representants dels taurons del mercat, que han posat a la diana l'educació i la sanitat públiques. Volen privatitzar-los i fer-ne negoci, perquè el que per nosaltres són drets, pels depredadors són negocis. Serveis públics o privatitzats, sanitat i educació públiques i de qualitat o negoci?” La contundència de la candidata número 2 d'ICV-EUiA per Girona no deixa dubtes: “el 20-N tu tries”
Marc Vidal: “No callaré”
El cap de llista per Girona de la coalició ICV-EUiA, Marc Vidal, va parlar a Sils de sanitat, complementant el discurs de Cristina Simó i va ser rotund: “La mort de la dona de l'Hospital de Sant Pau té un culpable, i aquest és el sr. Boi Ruiz. En la situació actual es vol treure profit privat de la sanitat pública”, i va voler posar de manifest que “s'està parlant de persones, i no de carreteres”. Vidal va afirmar que “els bancs són els culpables de la crisi catalana. Tenen representants al Parlament i miren pels seus interessos”. Està clar que no tenen en compte la situació humana de tantes i tantes persones que tot i deixar-s'hi la pell no aconsegueixen pagar els crèdits i perden les seves cases. En paraules del propi Vidal “no pot ser que sempre siguin els mateixos els que perdin la casa i els altres es quedin igual”. Però qui són aquests altres? Són tots aquells que han aconseguit que a Espanya hi hagi 58 mil milions d'euros calculats com a frau fiscal. Molts zeros que no hi caben a una calculadora d'un ciutadà comú i treballador. I filant encara més prim, d'aquesta quantitat, mil milions d'euros (que es diu aviat) estan localitzats a Girona. Això són molts diners. Amb els 58 mil milions d'euros no caldria fer retallades, i no hi hauria més morts als hospitals. Això és de calaix. Però alguns no ho veuen clar.
És una situació que s'ha de denunciar, escampar-ho als quatre vents. Però alguns segueixen sense veure-ho clar. Utilitzant les paraules del cap de llista d'ICV-EUiA per Girona “estem en un procés de lluita de classes, i la suposada esquerra política ens ha deixat sols. Hem de ser la punta de llança i el paraigües, perquè plou, i no pas aigua”. Hi ha propostes d'ICV-EUiA, com la reforma del sistema financer. S'ha de reactivar l'economia per crear ocupació. I també cal, segons Vidal, una profundíssima reforma fiscal. Com reactivar l'economia? Una solució és crear una banca pública. És necessari donar crèdit a les petites empreses. Un altre proposta és reconvertir el sector de la construcció, ferit de mort en aquesta crisi. Hi haurà qui dirà que això és una utopia, que amb la situació actual això no és viable. També proclamaran que aquests ecologistes tenen el cap ple de pardals. Però la realitat és que només la coalició d'esquerres ha estat prou valenta per presentar els fets des del punt de vista de l'usuari. Ja ho va dir Marc Vidal: “No callaré, encara que estiguem sols al capdavant de tot això, perquè molts vots a la minoria poden fer una muntanya”. I aquesta muntanya es diu oposició” ho diuen els valents: I a sobre hem de callar?
G. RODOREDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada