POUM - APROVACIO PROVISIONAL EN EL PLE EXTRAORDINARI DEL 14 D'ABRIL DEL 2011

Amb el vots a favor de IdS-PM, AMS, CiU i en contra de ICV-EUiA-EPM, es va aprovar provisionalment el POUM.

Adjuntem el escrit amb la nostre argumentacio al plenari.

PLE EXTRAORDINARI 14 D’ABRIL 2011

POUM DE SILS – Grup Municipal ICV-EUiA-EPM.

Aprovacio inicial del POUM el 27 d’abril de 2006.
Avui 14 d’abril del 2011 es fa la proposta d’aprovació provisional en un ple extraordinari.

ICV-EUiA-EPM ha presentat una Instància a l’alcalde de Sils el dia 7 d’abril de 2011, amb Nº de registre d’entrada 1.326 davant de l’anunci d’un proper ple per la tramitació del POUM.
Demanavem previ a la celebració del ple
1.- Una reunió dels portaveus dels grups municipals amb el tècnic contractat per l’ajuntament, Sr. Listosella, on se’ns doni complida informació de tots els canvis que recull la proposta que anirà al ple, tant d’al•legacions de particulars, com dels grups municipals, com els derivats de la legislació vigent. Aquesta proposta es va convertir en una reunió prèvia de mitja hora abans de la comissió informativa, en una reunió per contestar preguntes !!
2.- Que l’alcalde convoqui una audiència pública, amb la publicació d’un ban, on el tècnic contractat per l’ajuntament, el Sr. Listosella, doni complida informació a les persones assistents del mateix que s’especifica al punt anterior per als grups municipals.
3.- Que vista la transcendència urbanística, social i econòmica del POUM, el nostre grup proposa la celebració d’un acte públic per a que cada grup municipal expliqui la seva posició davant del POUM.
Demanem que les tres propostes es realitzin abans del ple per la tramitació del POUM.
Res de tot això s’ha fet.
Volem recordar que IdS-PM, en les eleccions del 2007, en el seu programa de govern (no electoral) deia:
- FAREM consultes periòdiques reals i participatives sobre les actuacions importants a fer (POUM, projectes i obres que afectin a un nombre important de veïns, etc.)

El dilluns 11 d’abril, varem entrar un escrit, amb el Nº de registre 1345, a l’atenció del Secretari Municipal de Sils, Sr. Juan Antonio González Blanco, que deia:

Atès que en el proper ple extraordinari del 14 d’abril de 2011 està previst en l’ordre del dia, en el punt 8, l’aprovació inicial del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, expedient 2010/946.
Atès que segons els articles 28 i 29 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es contemplen determinades circumstancies que poden donar lloc a l’abstenció o la recusació en els procediments.
Atès que aquesta llei estableix la normativa de les causes objectives d’abstenció i recusació amb l’objectiu de preservar els serveis públics de conflictes entre els interessos particulars i els interessos generals.
Atès que al principi de mandat cada regidor i regidora ha de fer una declaració dels seus béns i per tant, si allò que proposa el POUM suposa un benefici per al seu patrimoni s’hauria d’abstenir de la votació.
Atès que en el procés de tramitació del POUM i en les diverses reunions dels grups municipals ha quedat evidenciat que hi ha regidors que poden tenir interès personal, familiar o d’altre tipus referits a l’apartat 2 de l’article 28 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
Que per la nostra responsabilitat com a regidor i regidora, posem aquest assumpte al vostre coneixement, per la qual cosa
DEMANEM
Un informe del Secretari Municipal, previ al Ple extraordinari del 14 d’abril, que determini la procedència de l’abstenció d’intervenir en les votacions en el punt 8 de l’ordre del dia que es refereix a l’aprovació provisional del POUM:
- L’alcalde i regidor d’urbanisme Marti Nogué
- El regidor Marc Capdevila.
Demanem saber si aquest informe, que en la comissió informativa l’alcalde va manifestar que ell personalment també havia encarregat al secretari, està fet i podem escoltar les seves conclusions abans de continuar amb el debat del punt 8 de l’ordre del dia.
De no ser així, si l’informe no està fet, proposem que aquest punt de l’ordre del dia quedi sobre la taula fins a disposar del informe del secretari municipal.
Si l’alcalde que presideix la reunió no està d’acord amb aquestes propostes, demanem que tant ell com el regidor Marc Capdevila manifestin si participaran en el debat i votació d’aquest punt o no.
Demanem respostes abans de continuar.
______________________________________________________________________

ICV-EUiA-EPM ha presentat fins a tres vegades al•legacions al POUM les dos vegades que ha estat en exposició publica. Dues en el 2006 al POUM presentat per CiU i una en el 2009 al POUM presentat per IdS-PM.

A tall de resum reiterem:

- El nostre desacord amb la variant de La C-63 per sobre dels Estanys.

- La nostra oposició a la ronda dels Estanys per una zona inundable, entre El veïnat de l’església i La sèquia de Sils.

- El desacord amb la manera que el POUM tracta les industries instal•lades en el nucli urbà, perquè no queda garantit que el possible aprofitament urbanistic vagi a garantir el trasllat a les zones industrials del municipi i mantenir l’ocupació.

Desacord també en ampliar mês zones industrials quan El pla territi¡orial de comrques gironines està recomenant altres alternatives, La mancomunitat entre els pobles de La Plana de La Selva.

- Perquè considerem insuficient el nombre d’habitatges de HPO i dotacionals previstos, i tenim dubtes de que no siguin mês els que realment corresponen amb les actuals normatives.

- Perquè tenim dubtes de que estigui garantit a futur El subministrament d’aigua potable, en un moment en que Sta. Coloma de Farners ha demanat uma alternativa a La dessaladora i poguer suministrar-se amb aigua Del Pasteral, de molta qualitat i molt més barata, amb um cost econòmoc global de uns 2 millions d’€ contra els 12 de La canonada de La dessaladora de Blanes. Que passarà si el projecte de La canonada de La dessaladora no es fa perquè tota l’obra publica està aturada?

Recordem que ja actaulment tenim veïnats com les Comes que ha rebut comunicacions d’Aigues Del Tordera avisant de que l’aigua no es pot consumir.

- Tenim uma zona inundable a Vallcanera, que segons l’ACA requereix d’um pla d’actuació per impedir futures inundacions com les de no fa tants anys. El cost econòmic del projeste són 1.700.000 € i nomes es diu que les despesses aniran al 50% a càrrec de l ‘Ajuntament i l’altre 50% amb La resta d’administracions.

S’han revisat les densitats de cada zona del POUM per recalcular-les i donar unes càrregues i aprofitaments més equilibrats.

És que el risc d’inundacions de Vallcanera no mereix també um calcul més defininit i un compromis més clar amb les persones que viuen Allà??

- Manifestem el nostre desencis amb la poca voluntat per part de l’alcalde i de l’equip de govern en la participació i la transperència en la gestió del POUM.

- Les persones, les entitas, els grups que han presentat al•legacions escoltaran (o no ?) les seves respostes en aquest ple, que ni tant sols és ordinari, sense ni tant sols poguer pregunrtar res.

- Seguim demanant uma consulta ciutadana a favor, en contra i abstenció del projecte de POUM presentat i com a grup ens comprometem a respectar el resultat de la consulta i per tant, que en un ple posterior es voti el que hagi estat el resultat de la consulta ciutadana.

- IdS-PM ho portava en el seu programa de govern i ara que governa ho ha oblidat


El nostre grup ens manifestem en contra de la proposta de POUM presentada per l’alcalde i el govern municipal en base a les següents consideracions:

1.- Sils. Reflexions de futur.
2.- Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.
3.- Els Estanys de Sils.
4.-Entitat conjunta de gestió entre els Estanys de Sils, Turons de Maçanet i Riera de Sta. Coloma.
5.- Al•legacions presentades per ICV-EUiA-EPM al POUM de Sils.

1 .- SILS. REFLEXIONS DE FUTUR.
El Ple de l’Ajuntament de Sils, amb data 27 d’abril de 2006, va aprovar inicialment el nou Pla d’ordenació Urbanística Municipal
El POUM va ser elaborat en un moment d’eufòria del sector de la construcció, abans de la crisi econòmica actual. Encara podem veure’n els efectes: vivendes construïdes deshabitades, altres aturades, altres que ni tant sols s’han iniciat, moltes parcel•les sense edificar en el nucli urbà i en el veïnats. Cal rectificar la hipòtesi del creixement continu, clarament insostenible com la realitat ens ha demostrat.
Cal revisar conceptes. Repetir el que ens ha portat a aquesta crisi urbanística nomes garanteix repetir els errors.
Les finances municipals no tornaran a rebre el raig de diners que venia de la construcció, potser que en molt de temps. Cal un model urbanístic que ens ajudi a trobar altres alternatives.
El POUM pot ser una oportunitat per repensar entre tots i totes el model de poble que volem i necessitem, però caldria fer-ho amb serenitat, amb transparència, amb la participació volguda i promoguda de la ciutadania, sense opacitat, amb la màxima informació.
Apostem per un poble amb qualitat de vida per la seva gent, un poble per viure i per treballar, amb qualitat ambiental, amb un urbanisme respectuós amb el medi ambient, al el paisatge urbà i el paisatge rural, que sigui atractiu per viure i que posi al servei de la economia local tots aquests valors ambientals, i com a destacada marca d’aquest projecte tenim els Estanys de Sils.

Ja en les al•legacions presentades pel nostre grup el 30 de juny del 2006, registre d’entrada Nº 2.139, es plantejava la necessitat de un Pla Director Territorial (PDT) per la Plana Selvatana, per racionalitzar la planificació del territori i no fer-ho trosset a trosset, poble a poble, POUM a POUM. El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines recentment aprovat ens ha vingut a donar parcialment la raó.
En base a aquestes reflexions considerem necessari repensar el POUM i per tant seguim plantejant la retirada del projecte actual, per l’exposat aquí i pel que hem dit a les al•legacions presentades en temps i forma en el seu dia, l’any 2006 i 2009.
En coherència amb aquests plantejaments i perquè considerem que no s’han garantit el minin necessari d’informació i participació ciutadana en tota el procés de tramitació del POUM, anunciem el nostre desacord amb el projecte presentat al ple.


2 .- PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES .
En data 14 de setembre de 2010, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el
pla territorial parcial de les Comarques Gironines (DOGC núm. 5735 de 15 d'octubre de 2010).

DOCUMENT 4. Normés d’ordenació territorial. Directrius del paisatge.
TÍTOL V. INSTRUMENTS DE GESTIÓ SUPRAMUNICIPALS.

Article 5.2 Planejament urbanístic supramunicipal
Per la definició de continguts d’ordenació urbanística de caràcter supramunicipal que requereixen major detall per a assegurar la coherència espacial dels plans d’ordenació urbanística municipal, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de promoure la formulació de plans directors urbanístics i plans especials en aquells àmbits plurimunicipals on es consideri convenient.
...
5.2.3 - PDU (Pla Director Urbanístic) per l’estructuració interurbana de l’àmbit central de la Plana selvatana (Caldes de Malavella,Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres). Aquest Pla té tres finalitats bàsiques:
a) El desenvolupament d’una política municipal de sòl per activitats econòmiques que comporti la definició de les àrees d’interès supramunicipal i introdueixi les correccions que siguin convenients a les previsions urbanístiques per tal de millorar la racionalitat del conjunt dins la lògica territorial que expressa el Pla. Concretament el PDU ha d’estudiar fórmules que permetin un replanteig de la zona especialitzada industrial, situada al sud de Vidreres i encara no desenvolupada, en el sentit de minimitzar el possible impacte per la seva implantació.
b) El desenvolupament d’estratègies encaminades a la dotació d’equipaments i d’espais qualificats per les activitats col•lectives pel nombrós conjunt de teixits residencials de baixa densitat que estan experimentant un accelerat procés de transformació en àrees de primera residència. Les peces de sòl destinades a aquests usos s’han de localitzar prioritàriament en sòl ja classificat i amb criteris de mobilitat sostenible.
c) La definició d’una xarxa viària d’estructuració interurbana, amb itineraris per a vianants, bicicletes, transport col•lectiu– capaces d’articular tot el conjunt, potenciant la connectivitat amb les estacions de tren i corregint les disfuncionalitats que provoquen les grans infraestructures de mobilitat que transcorren per la Plana. El PDU ha d’estudiar la millora de la C-63 prevista al PITC, tenint en compte també la possibilitat d’utilització d’altres infraestructures existents en el recorregut cap a la costa i l’exigència de minimitzar l’impacta en l’espai protegit Estanys de Sils- Riera de Santa Coloma.
Per tal de fer efectives les finalitats d’aquest PDU de l’àmbit central de la Plana Selvatana, aquest és de redacció prioritària i resulta recomanable anteposar la seva aprovació a la tramitació del nou planejament que pugui comprometre els objectius que el PTP de les comarques gironines es planteja per aquest àmbit.
Forma part també dels objectius dels tres plans directors urbanístics proposats definir mesures per a l’assoliment en el conjunt de l’àmbit de l’Objectiu de qualitat del Paisatge 2 (OQP2): Unes entrades dels nuclis urbans ordenades i projectades en relació amb el paisatge circumdant, amb uns passeigs arbrats recuperats i reestructurats com elements caracteritzadors

Article 5.3. Implantació d’àrees d’activitat econòmica d’interès i iniciativa plurimunicipal.
1. La creació de nous polígons industrials o, en general, de noves àrees d’activitat econòmica i, si escau, l’extensió de les existents, quan per la seva dimensió tinguin efectes que transcendeixin de l’àmbit del municipi, ha d’anar associada a un acord intermunicipal que permeti repartir de manera equitativa els beneficis i les càrregues de l’actuació.
2. El Pla assenyala de forma indicativa els àmbits plurimunicipals que poden ésser objecte de les actuacions a què es refereix aquest article, en el ben entès que l’àmbit pot abastar tots els municipis d’una comarca. Els municipis compresos haurien de ser agents actius en les decisions relatives a la implantació i funcionament d’aquestes noves àrees d’activitat econòmica.
3. La iniciativa de desenvolupament de l’àrea que pot afectar terrenys d’un o de diversos municipis requereix l’acord de tots els municipis compresos en l’àmbit assenyalat pel Pla, acompanyat de l’establiment de fórmules que permetin una distribució equitativa dels beneficis i càrregues resultants de l’actuació. Els municipis que ho estimin oportú poden renunciar a participar-hi. Així mateix, els municipis confrontants amb els àmbits plurimunicipals establerts pel Pla poden demanar la seva incorporació a l’actuació i hi han d’ésser admesos si la seva implicació espacial amb la mateixa ho justifica. A aquests efectes, els municipis confrontants han d’ésser informats de les iniciatives d’actuacions d’interès plurimunicipal a què es refereix aquest article.
4. Quan l’actuació no es desenvolupi per falta d’acord entre els municipis de l’àmbit i es manifesti un interès territorial ampli de desenvolupar-la, la Generalitat de Catalunya pot promoure-la mitjançant l’ Institut Català del Sòl i proveir els mecanismes adequats per a una redistribució equitativa de les càrregues i beneficis, d’ordre social i econòmic, que es preveu que tindran els municipis com a resultat de l’ordenació.
5. Les actuacions d’implantació d’àrees d’activitat econòmica s’han de concretar en els instruments d’ordenació urbanística que siguin necessaris. Si l’actuació comprèn sòl de protecció territorial o no ha estat prevista pel Pla haurà de seguir el procediment que estableix l’article1.14.
6. Les iniciatives de les noves àrees d’activitat econòmica han de tenir en compte en el seu planejament els requeriments especificats al punt 4 de l’article 3.18.

Disposicions addicionals
Cinquena. Disposicions complementaries d’ordre ambiental
4. El possible desenvolupament dels sòls de potencial interès estratègic de la Plana de la Selva s’ha de supeditar a criteris d’estalvi i eficiència en el consum de sòl i comportar, en la mesura possible, la reducció o extinció paral•leles d’àrees especialitzades. industrials, poc o gens desenvolupades, que es troben en la zona les quals, en qualsevol cas, no podran ser objecte d’extensions llevat dels casos expressament determinats pel Pla. En particular, l’àmbit de potencial interès estratègic situat en els municipis de Sils i Caldes de Malavella, atesa la proximitat d’àrees d’alta sensibilitat ambiental, únicament podrà ser desenvolupat en el supòsit d’impossibilitat objectiva d’altres alternatives de
localització en l’àmbit del Pla i sempre que en els processos d’avaluació ambiental dels instruments de Normes d’ordenació territorial. Directrius del paisatge – 62 planejament urbanístic resulti garantida la manca d’impactes negatius directes o indirectes sobre l’estany de Sils i la riera de Santa Coloma.

Pla Territorial de CC.GG. DOCUMENT 2. MEMÒRIA. Annex II.

7. Infraestructures de mobilitat. La Plana Selvatana.
...
• En projecte o estudi: nou corredor C-35 Hostalric-Maçanet, variants de Sils i Riudarenes (C-63)
…
Tot plegat constitueix una concentració d’infraestructures que de manera autònoma i sense coordinació espacial entre sí travessen el territori i dificulten la seva correcta estructuració. Així municipis colindants com Maçanet, Vidreres o Sils compten amb una deficient xarxa viaria d’estructuració interna, la qual cosa dificulta les relacions socioeconòmiques dels municipis de la Plana
Per tot plegat el Pla recomana, en el marc del Pla director urbanístic (PDU) proposat per aquest àmbit, definir una xarxa viària que sustenti i asseguri la correcta connectivitat interna d’un territori que acull una complexitat cada cop més creixent –pel que fa als assentaments i les activitats- i que es troba progressivament més fragmentat per infraestructures lineals de rang superior. Aquest PDU no només hauria de contemplar les diferents xarxes de mobilitat (transport privat, transport col•lectiu, bicicleta i vianants) entre els nuclis urbans de l’àmbit sinó també les necessitats derivades de les seves activitats socioeconòmiques (accessibilitat als polígons industrials, trànsit de maquinaria agrícola,...) i la protecció del seu important patrimoni mediambiental (Estanys de Sils).
Així mateix, el Pla estableix unes directrius a tenir en compte, tant en el marc del PDU esmentat com en el dels corresponents estudis informatius, alhora de plantejar els nous traçats en aquest àmbit de la C-35 i de la C-63 indicats al PITC. Val a dir que aquestes actuacions estan previstes en segona fase, per la qual cosa s’han de sotmetre a una avaluació ambiental prèvia que determini la seva idoneïtat. En cas de desenvolupar-se aquestes infraestructures, les directrius que estableix el Pla són:
…
* Quant a la C-63 (variant de Sils), el Pla indica als seus plànols un requadre de variant en estudi en l’àmbit aproximat on caldria definir-ne el nou traçat, i determina els següents criteris que cal prendre en consideració:
o Millorar la connectivitat d’aquest eix amb l’AP-7, l’A-2 i la futura C-35 en sentit sud.
o Aprofitar, en la mesura del possible, traçats o itineraris existents, evitant duplicitats de
corredors d’infraestructures. En particular, tenir en compte el recorregut alternatiu que ofereix la C-25 i l’A-2 per les relacions de la Garrotxa i la Selva interior amb la Selva marítima.
o Minimitzar l’afectació a la zona protegida dels Estanys de Sils.
o Alliberar el traçat actual de Riudarenes, Sils i Vidreres per a reforçar les necessitats de
connectivitat local entre aquests municipis.
o Establir una connectivitat directa entre Sils i Maçanet, ara deficient, ja sigui mitjançant aquesta via o amb un eix de caràcter local complementari.
Una alternativa, que ha estat considerada en els treballs previs per l’elaboració del present Pla territorial, és un traçat per l’oest de Riudarenes i Sils, vorejant en la mesura del possible l’àrea protegida dels Estanys de Sils. A l’alçada de Maçanet caldria analitzar el recorregut entorn a la zona industrial nord, limítrofa amb els Estanys de Sils, per finalment connectar amb la nova C-35 a l’est del nucli urbà. En aquest escenari, donat que els punts de confluència de la C-35 amb la variant de la C-63, l’accés a l’AP-7 i l’enllaç amb l’A-2 es troben molt propers, el Pla proposa la reordenació global d’aquest tram de la C-35 que hauria d’esdevenir el principal distribuïdor de fluxos entre l’AP-7, l’A-2, la C-63 i la mateixa C-35.

Una altra alternativa que funcionalment i territorial no aporta els mateixos beneficis que la solució anterior seria una variant nord de la C-63 entre Riudarenes i el nou nus de l’A-2 amb la GI-555. Tot i comptar amb alguns avantatges com la simplificació del nus AP-7/A-2/C-35 a Maçanet o la no afecció als Estanys de Sils, significaria un corredor en paral•lel que duplicaria la funcionalitat del tram final de la C-25 (per als municipis entre Santa Coloma i Olot) i de la GI-555 (per Riudarenes i Sils). Per tant, es milloraria en molt menor grau les necessitats de connectivitat dels municipis de la Plana Selvatana en sentit sud i no es donaria solució a la millora de la connectivitat entre Maçanet i Sils.

3 .- ELS ESTANYS DE SILS.
Segons estudi de Gabriel Mercadal, l’Estany de Sils hauria tingut unes 359 Ha. abans de la dessecació. Ara, amb totes les actuacions dutes a terme, s’està actuant sobre unes 40 Ha. aproximadament, és a dir, només s’ha recuperat el 10 % del territori de l’antic Estany.
Proposem l’ampliació de l’àmbit i també major nivell de protecció dels Estanys de Sils. Tota la zona inundable 500Q hauria de ser intocable. En aquest sentit oposició a la construcció d’un nou vial o carrer – ronda per la zona inundable previst en el POUM de Sils, vorejant el veïnat de l’església.
Cal evitar que es redueixi l’àmbit dels Estanys amb la construcció d’ un viaducte per la variant de la C-63 i que els Estanys quedin encerclats amb un viaducte, una ronda, el polígon industrial de Maçanet i el nou polígon industrial previst de Mas Sabé, a més de la via del tren, la A-7 i la N-II.
Seguim manifestant el nostre desacord amb la aprovació del pla parcial del polígon industrial de Mas Sabé, i considerem que no es procedent un nou polígon industrial, que serà una agressió més als Estanys i la zona de protecció. Proposem la desclasificació d’aquest sol industrial.
Si no ho evitem, es produiria un efecte sinèrgic negatiu amb les infraestructures existents (desdoblament NII, tercer carril de la AP-7, línia ferroviària, línia elèctrica actual i la nova prevista) i incompliria les directives europees ambientals i la legislació ambiental espanyola i catalana en relació a la conservació dels espais naturals protegits (especialment els de la xarxa natura 2000).
S’ha d’evitar que el creixement urbanístic (vials, abocament d’aigües residuals...) provoqui degradació de l’espai, ja que també està catalogat com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i és una zona humida amb la millor població de tortuga d’estany del nord-est ibèric (en perill d’extinció), espinós (peix protegit amenaçat).
Cal canviar la tipologia dels espais que es troben al sud de l’estany de Sils en direcció a Maçanet com a sòl de protecció especial i blindar-lo normativament d’afeccions per infraestructures i creixement urbanístic. La part nord de l’Estany de Sils també s’ha de projectar tota com sòl d’especial protecció.

4 .- ENTITAT CONJUNTA DE GESTIÓ ENTRE ELS ESTANYS DE SILS, TURONS DE MAÇANET I RIERA DE STA. COLOMA.
Proposem la creació d’ una entitat conjunta de gestió entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina...), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma.
Assegurar la connectivitat biològica entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina...), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma – (xarxa natura 2000) i l’espai de la xarxa natura 2000 de riera de Sta. Maria i de Prats de Sant Sebastià (zona humida inventariada).
Proposem la creació de una entitat conjunta de gestió i compliment i execució del pla especial de protecció aprovat.
Aquesta suma pot aconseguir la massa critica suficient per desenvolupar projectes més potents d’intervenció i cura del territori i per rebre el suport i el finançament necessaris de totes les administracions implicades, de la Generalitat, del consell comarcal de la Selva, de la Diputació de Girona, i de cada ajuntament que hi forma part.
Aquesta major potencia d’esforços conjunts és evident que tindria també efectes positius des del punt de vista de la promoció econòmica i de l ’ocupació i podria sumar també una desitjable col•laboració d’ entitats privades.

5 .- AL•LEGACIONS PRESENTADES PER ICV-EUIA-EPM AL POUM DE SILS.
ICV-EUiA-EPM ha presentat fins a tres vegades al•legacions al POUM les dos vegades que ha estat en exposició publica. Dues en el 2006 al POUM presentat per CiU i una en el 2009 al POUM presentat per IdS-PM.

ICV-EUiA-EPM - REGISTRE D`ENTRADA AJT. SILS 31 DE JULIOL, 2009 , Nº 2.561

A l’Ajuntament de Sils
Al•legacions al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal – POUM.
Període d’informació pública i al•legacions juliol 2009.

Aquestes al•legacions complementen les presentades amb l’escrit de registre d’entrada núm. 1.798, de juny de 2006 i el núm. 2.139 de 30 de juny de 2009. Mantenim totes les al•legacions presentades en aquells escrits i hi afegim aquestes.

En primer lloc, per tot allò exposat en aquelles al•legacions i en aquestes, demanem la retirada del POUM.

L`ALTERNATIVA A LA VARIANT DE LA C-63
Al POUM es planteja i hi apareix dibuixada una variant a la carretera C-63 que travessa el poble. Es preveuen dues alternatives: una passaria ben bé pel mig dels Estanys de Sils; l’altra, la que defensa el POUM, passaria també per damunt els terrenys protegits del PEIN de Sils, sobre els estanys, per un punt no tan central.
La variant prevista passaria per sobre del sistema fluvial de la sèquia de Sils, i això comporta que l’única forma constructiva permesa per l’ACA en aquest cas seria l’aqüeducte; una infrastructura molt cara, de molt impacte ambiental i que provoca un augment de nivell aigües amunt entre 30 i 50 centímetres, amb les possibles afectacions que això pot comportar al poble, com ara el risc d’inundabilitat.
El mateix POUM proposa en el document V, documentació ambiental, Objectiu ambiental 4: “millorar les zones verdes i els espais lliures de la ciutat: l’ampliació dels límits del PEIN dels Estanys de Sils”, cosa que serà impossible si es fa l’aqüeducte que preveu el POUM, una muralla que impediria qualsevol creixement futur i que molt probablement seria la fi del somni de recuperació gradual d’aquest espai natural.

Proposem una alternativa a l’actual variant que defensa el POUM, una alternativa que permet retirar el trànsit de la carretera C-63 que travessa el poble, que respecta l’espai protegit dels Estanys de Sils i que estalvia la inversió d’una infrastructura molt cara com pot ser un llarg aqüeducte per sobre dels Estanys de Sils.

L’alternativa que nosaltres proposem és que s’utilitzin les noves infrastructures previstes i que estan en execució o en fase prèvia. Proposem que la circulació de la carretera C-63 que travessa ara el poble ho faci per la Gi-555 que, segons les previsions, l’any vinent serà ja una via ràpida, i la N-II convertida molt aviat en autovia, de manera que la via d’entrada i sortida del poble fos per la nova rotonda del Rolls de la N-II.
.

Considerem que cal donar la màxima protecció ambiental als estanys i la sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.
ACORD de 23 de maig de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual es modifica el Pla de sanejament de Catalunya. Relació de les zones sensibles de les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres: La sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.

Així mateix, la conversió de la Gi-555 en una via ràpida ha de comportar un disseny de l’accés a Vallcanera amb les màximes garanties de seguretat. Proposem una rotonda per evitar encreuaments.

LA NOVA RONDA CONTRA ELS ESTANYS
En la reunió celebrada el 16 de juliol del 2009, amb el veïnat de l’església i l’equip redactor del POUM, amb la presència de l’alcalde, es va plantejar per part de l’equip redactor del POUM la possibilitat que la construcció de la ronda i el nou pont sobre la via del tren prevista al POUM quedés condicionada fins a la construcció de la variant de la C-63 ja que, segons es va dir a la reunió, la ronda i el nou pont només tindrien sentit si es fes la variant. Confiem que aquest raonament quedarà recollit a l’informe que l’equip redactor prepari després de l’actual període d’al•legacions.
D’altra banda, aquest mateix raonament deixa clar que la ronda i el nou pont no estan previstos al POUM com una via cívica per a apropar els Estanys a la població, sinó com una via per a la circulació viària, malgrat que en la reunió amb el veïnat l’equip redactor del POUM va arribar a dir que la ronda seria com un passeig marítim i fins i tot que res no impedia fer constar en el mateix POUM que el seu ús futur fos només per a vianants. En conseqüència, si finalment es realitza aquesta nova ronda proposem formalment que sigui d’ús exclusiu per a vianants.

A més a més, també afecta la zona inundable dels estanys, per la qual cosa considerem imprescindible un estudi previ d’impacte ambiental en el supòsit que malgrat tot es decidís construir-la.
La ronda prevista al POUM, que passaria a menys de 60 metres del límit del PEIN, representa una agressió al sistema fluvial i la zona protegida del PEIN Estany de Sils. No volem un estany pensat com a parc temàtic, sinó com a espai protegit. No hi volem trànsit de vehicles de motor, ni la contaminació acústica i ambiental que se’n deriven. Volem un espai protegit i respectat, i les administracions publiques implicades n’han de començar a donar exemple.

Considerem que la ronda prevista al POUM envairia el sistema i la zona fluvial de la sèquia de Sils, cosa que no permet la Llei d’urbanisme i, per tant, considerem que cal desestimar-ne totalment la construcció.
Es pot veure el detall al plànol núm. 4.A, Zonificació de l’espai fluvial, de l’estudi Planificació de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera.

TRASLLAT D`INDÚSTRIES EXISTENTS EN EL NUCLI URBÀ
Pel que fa a la presència d’indústries al nucli urbà, el POUM possibilita traslladar-les classificant els terrenys com a sectors de millora urbana destinats a l’ús residencial; la idea és que la transformació dels sectors i conseqüents plusvàlues permetin finançar el trasllat de la indústria a d’altres zones. Aquesta és una fórmula que sovint s’ha utilitzat en indústries ubicades al nucli urbà i en molts pocs casos ha tingut èxit. Aquesta situació dóna certa fragilitat jurídica a la indústria existent i el trasllat no s’acaba realitzant degut a la dificultat de trobar terrenys on ubicar les noves instal•lacions.

En el marc del POUM es pot optar per classificar els terrenys que ocupen les instal•lacions en sòl urbà com un sectors discontinus, de manera que es garanteixi el trasllat amb la classificació d’uns terrenys per a usos industrials en una altra zona, però vinculant-los al desenvolupament de tot el sector. També és interessant que el sistema d’actuació sigui per cooperació, de manera que sigui l’Ajuntament qui executi el sector; si no és així, es depèn de la voluntat del mercat i molt sovint la indústria no s’acaba traslladant. Així també es garanteix que es mantingui l’activitat en el municipi i que el canvi d’ubicació de les instal•lacions respongui a motius de millora de l’activitat i la qualitat de vida dels veïns i en cap cas a motius especulatius. Aquesta és la nostra proposta per a incorporar al POUM.

RESERVES D’HABITATGE PROTEGIT
El POUM aprovat inicialment incompleix manifestament les reserves mínimes obligatòries de sostre destinat a habitatge de protecció. D’acord amb allò establert a la memòria i en els paràmetres dels diferents sectors de planejament, es preveu un total de 378 habitatges protegits quan els mínims obligatoris que estableix la Llei d’urbanisme són de 758 habitatges. A més a més, el vigent marc legal espanyol i l’aplicació del Decret de mesures urgents en matèria d’urbanisme obliga a incrementar les reserves, que quedarien en 1.138 habitatges protegits, dels quals un 10% serien assequibles.

D’altra banda, el POUM no preveu cap reserva per al desenvolupament d’habitatges dotacionals. La Llei 2/2002 admet la possibilitat de classificar sòl com a sistema d’habitatge dotacional fins a un màxim del 5% del sòl destinat al sistema d’equipaments (un màxim de 1.500 m² de sòl es podria classificar com a sistema d’habitatge dotacional). L’objectiu d’aquests sòls és la promoció d’habitatges en règim de lloguer destinats a cobrir les necessitats provisionals/temporals d’habitatge de determinats col•lectius amb risc manifest d’exclusió del mercat de l’habitatge, gent gran, joves i altres col•lectius específics. Es tracta d’habitatges mínims (≤45 m² útils) destinats a lloguer per un període màxim de temps (5 anys). Aquest tipus de classificació permet la generació d’un parc d’habitatge protegit de propietat pública de manera indeterminada, ja que en ser uns terrenys classificats de sistema se n’evita la venta. Aquesta és la nostra proposta per a incorporar al POUM

INSTAL•LACIONS HOTELERES
El POUM preveu el desenvolupament d’un sector urbanitzable delimitat d’ús residencial vinculat al golf de Caldes de Malavella (Golf PGA – SUDB7). Aquest sector admet la construcció de 40 habitatges unifamiliars. Aquesta proposta és absolutament contrària a les determinacions i principis del desenvolupament urbanístic sostenible. Més enllà de les determinacions legals, resulta irracional promoure el desenvolupament d’un nucli de població de 40 habitatges en un espai absolutament segregat de nucli urbà i difícilment aquesta proposta es justifica des del punt de vista de l’interès públic. A llarg termini, aquest tipus de creixements generen distorsions en els serveis municipals obligatoris, recollida de residus, neteja viària, enllumenat, clavegueram, seguretat, transport públic. A més a més, aquest tipus de desenvolupaments generen cessions de zones verdes i equipaments en espais que difícilment són aprofitables per la població.

Fóra més lògic aprofitar l’existència del golf al terme municipal de Caldes de Malavella per a la implantació d’un hotel. Aquest tipus d’equipament privat pot generar els mateixos ingressos derivats de l’ICIO però a més a més garanteix la creació d’un nombre considerable de llocs de treball permanents. En afegit, l’existència d’un hotel al costat d’un golf genera altres tipus de sinergies interessants, pot ser un reclam turístic que complementi l’oferta de Sils, pot esdevenir un espai idoni per a la celebració d’actes. Hi ha fórmules conveniades que permeten que l’Ajuntament pugui utilitzar part de les futures instal•lacions com si es tractés d’un equipament públic (nombre d’utilitzacions gratuïtes de la sala de convencions, places gratuïtes a les instal•lacions esportives de l’hotel, nombre de pernoctacions anuals gratuïtes...). Generalment les propostes hoteleres per als golfs solen ser instal•lacions d’uns 6.000 m² construïts de 4 estrelles, també s’admeten 2.000 m² addicionals per a instal•lacions vinculades a l’hotel, per exemple spa, sales de convencions, gimnàs... En tot cas, el sector que es proposa en aquests moments té un sostre total de 6.000 m². Normalment s’admeten edificis de planta baixa i dues plantes pis, sempre que el pla parcial incorpori un bon estudi d’integració de l’ impacte paisatgístic. Aquesta és la nostra proposta per a incorporar al POUM

EQUIPAMENTS I SERVEIS MUNICIPALS
Vallcanera i Les Comes són nous veïnats municipals, i cal que el POUM ho tingui en compte per a apropar-hi els equipaments i serveis municipals atenent a la seva realitat.

El POUM no resol la dispersió dels equipaments escolars per tot el municipi. Considerem que el POUM hauria de preveure una zona prou àmplia perquè permetés en un futur una zona escolar compactada, amb els equipaments esportius i culturals corresponents.

Albert Miralles Güell i Cristina Simó. Grup municipal ICV-EUiA-EPM

Sils, 28 juliol del 2009.
_____________________________________

ICV-EUiA-EPM - REGISTRE D`ENTRADA AJT. SILS 30 JUNY 2006 , Nº 2.139

Al ajuntament de Sils
Al•legacions al POUM

Aquestes al•legacions complementen les presentades amb el escrit de registre de entrada nº 1798. Mantenim totes les al•legacions presentades en aquell escrit i afegim aquestes.

En primer lloc, per tot l´exposat en aquelles al•legacions i en aquestes, demanem la retirada del POUM actual.

Cal donar mes temps a un debat democràtic i participatiu de tota la ciutadania de Sils, perquè puguem decidir responsablement el model de Sils que volem per els propers 15 anys. Mantenim que les properes eleccions municipals son el marc idoni per aquest debat i que la decisió final del ajuntament hauria de respectar el resultat de un refendum consultiu, una consulta popular, oberta a la participació de totes les silenques i silencs. Considerem imprecindible la realitzacio de la consulta popular sigui quin sigui el moment de la tramitacio del POUM, abans o despres de les properes eleccions municipals. Proposem que sigui el nou ajuntament, desprès de les eleccions municipals de Maig del 2007, qui presenti un nou projecte de POUM, tenint en compte totes les al•legacions presentades en aquest POUM actual.
Caldria evitar que un tràmit tant important com la decisió del POUM de Sils sigui resolt avants de les properes eleccions municipals, aprofitant-se CiU de que ara disposa de una majoria absoluta aconseguida quan ningú havia sentit parlar del POUM.
Es adherim a les propostes presentades per la Coordinadora de la Plana de la Selva, que demana un Pla Director Urbanístic per gestionar millor el territori, amb una visió supramunicipal. Te tota la raó volen fer una ordenació territorial evitant duplicitats, que es donaran de segur amb un POUM a cada localitat. Tal i com diu la coordinadora – “Les noves infrastructures, l´AVE, la conversió en Autovia de la N-2, el procés d´urbanització o la aparició de nous polígons industrials, una major protecció dels connectors biològics, la biodiversitat i el paisatge, com també una gestió adequada de l´aigua i les zones forestals. En definitiva, planificar un creixement sostenible”.
Manifestem la nostre solidaritat amb els ajuntaments de Santa Coloma de Farners i de Riudarenes, afectats per el nou traçat presentat de la MAT, la linea de molt alta tensió, i ens oposem tant al nou traçat previst com a la linea mateixa, considerant que no es necessària.
Considerem que amb el creixement demogràfic i industrial previst en el POUM no es garanteix que sigui sostenible el sistema de sanejament ni tampoc es garanteixi i sigui sostenible l´abastament domèstic i industrial amb els recursos hidrics disponibles.
Estem d´acord amb els Independents de Sils quan manifesten la seva oposició al pla parcial de Mas Sabe. Recolzem el seu vot en contra, per la forma en que es va iniciar l´expedient, a instància del propietari dels terrenys i per informes de Medi Ambient, que indicaven la manca d´idoneitat de la ubicació.
Ens manifestem en contra de Mas Sabe com a polígon industrial. Son 25 Ha. situades a menys de 800 mts. del PEIN Estanys de Sils i pel que fa a la possible afectació a la zona humida demanem una avaluació d´impacte ambiental, d´acord amb el decret 382/ 1992 del PEIN. Considerem que no te sentit que no te sentit convertit Mas Sabe en polígon industrial mentre no estigui esgotat tot el sol industrial disponible a Sils, però tot i axi, caldria posar per davant sempre les possibles afectacions als Estanys de Sils.
En la zona de l´esglesia, es preveu un nou vial de circunvalacio, que s´apropa casi al límit del PEIN, fet que provocarà una important contaminació sonora per efectes del tràfic de vehicles que ara no existeix, per tant proposem estudiar altres alternatives.
En la zona de “Puratos” es proposa l´ampliacio de 2,2 Ha. del sol urbà, amb la clau A7.2 Indústria aïllada que afectarà terrenys forestals. Aquest sol ara era no urbanitzable i considerem que cal posar en dubte el canvi proposat degut a la massa forestal afectada.
“El Sorrell”, es preveu un nou sector de terciari i serveis privats de 20 Ha. paral•lel a la N-2. Es a una distancia mínima entre els 120 i els 300 mts. del PEIN Estanys de Sils. Tenint en compte que esta previst el desdoblament de la N-2, es pot agreujar l´efecte barrera i augmentar l´aillament del espai. Considerem que el mateix POUM desautoritza aquesta proposta al establir “com a objectiu ambiental garantir les connectivitats ecològiques i paisatgistiques necessàries per al manteniment de la diversitat i la salut dels ecosistemes”. També diu “evitar i minimitzar l´aillament dels espais naturals i mantenir la permeabilitat ecològica del territori”, y també “minimitzar l´efecte barrera sobre la fauna, degut a les infrastructures de comunicació”.
Hi ha prevista reserva de sol per la carretera C-63, desde Santa Coloma de Farners a Maçanet de la Selva. Considerem que aquest nou traçat també afecta al PEIN dels Estanys de Sils, que proposem que han de quedar protegits per davant de qualsevol altre consideració.
Considerem imprescindible una avaluacio d´impate ambiental previa en qualsevol actuacio del POUM que tingui la minima afectacio al PEIN Estanys de Sils.
Trobem a faltar al POUM una preocupacio per la movilitat sostenible i al transport public.
Tambe en els criteris de cara a la edificacio i la construccio dels edificis amb criteris de sostenibilitat i estalvi energetic.
Demanem una explicacio de les raons per les que la zona UA-3. Capdevila te un index d´edificabilitat bruta total de 1,25 m2 sostre/m2 sol, i la UA-1. Sector central la te de 1,22. Excepte la zona UA-2. Av. Montserrat que en te 0,84, totes les altres zones son amb index per sota de 0,5. Proposem la revisio d´aquesta anomalia amb uns criteris mes homogenis.
Proposem la constitucio del Consell de Sostenibilitat, amb participacio oberta a entitas, partits, coleectius i persones interesades, per fer el seguiment de les actuacions previstes en el PALS ( Pla actuacio local sostenibilitat ).
Celebrem les paraules dites per un membre del equip de govern local en el acte public sobre el POUM organitzat per ICV- EUiA el pasat dia 29, en les que va exposar la voluntat del govern local de aceptar al.legacions sI compten amb suficient suport. A tall d´exemple va dir que a Mallorquines, si el 90 %, o inclus el 80 % dels veins estaban en desacord amb el previst al POUM, el carrer seguiria tal i com es ara.
Per afavorir la comunicacio i per facilitar la recerca dels consens expresat per el me,bre del equip de govern proposem que a partir d´ara, al acabar els plens s´obri un torn de paraules en els que les ciutadanes i els ciutadans de Sils puguin interpelar al membres que considerin del ajuntament.

Per ICV –EUiA, Albert Miralles Güell.
________________________________________


ICV-EUiA-EPM - REGISTRE D`ENTRADA AJT. SILS JUNY 2006 , Nº 1.798

Al Ajuntament de Sils
Al•legacions al nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal – POUM.

Primer vull exposar la meva queixa perquè en la pagina web municipal, al lloc on se informa del POUM, no es dona prou informació del dret de fer al•legacions per part de tots els ciutadans i ciutadanes que ho considerin oportú. Perquè es un dret democràtic i com a tal, crec que la web hauria de informar i de facilitar el seu exercici. Fer-ho, posant els mitjans, seria una mostra de talant participatiu del equip de govern, de promoure i afavorir formes de democràcia directa i de democràcia participativa.

Dades rellevants:
- En el POUM presentat i inicialment aprovat augmenta unes 95 Ha. el sol requalificat, que podran ser mes de 1.500 habitatges nous.
- De sol industrial, deixant a banda el pla parcial de Mas Sabe, es proposa ampliar unes 52 Ha. mes de sol industrial.
Aquestes dades son il•lustratives de cap on vol portar el futur de Sils el actual equip de govern de CiU.

Considero necessària i proposo la revisió del POUM presentat i aprovat inicialment per corregir aquest creixement desorbitat de la població i del sol industrial.

Aquest creixement poblacional conduirà a la manca de serveis i de equipaments públics de tota mena. Quedaran del tot insuficients la llar d´infants, la escola municipal, el CAP, i tots els serveis municipals actuals, tant els de atenció personal com els de vigilància i seguretat de la població o el subministrament d´aigua potable.

Considero del tot insuficient la previsió de vivenda de protecció oficial prevista al POUM i demano i proposo la seva ampliació substancial per fer possible que hi hagi vivenda de qualitat i assequible per les persones de Sils. Que cap silenc ni cap silenca hagin de marxar a viure a un altra poble pel problema social del habitatge.

Considero necessari i proposo que es posi en marxa un pla comercial municipal, dialogat i concertat amb els representants locals, per tal de potencia el comerç local en el moment de creixement de la població.

Considero necessari potenciar la zona de reserva ecològica, els Estanys de Sils. Cal una actitud municipal mes decidida, i proposo ja passar de las paraules als fets i constituí el consorci públic entre el ajuntaments de Sils, de Maçanet i l´ACA, Agencia Catalana del Aigua, depenent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. El POUM hauria de evitar la invasió dels Estanys, tant per l´expansió de sol industrial com de residencial. En aquest sentit cal una reconsideració a fons del pla parcial de Mas Sabe, que es evident que no es pot considerar al marge del POUM.

Degut a la importància del POUM per la vida actual i en els propers anys de les persones que viuen i treballen a Sils, i degut a que es un tema de tanta transcendència social, política i econòmica, es mereix que sigui resolt amb la màxima participació ciutadana i resolt finalment amb el major consens social i polític possible. Per això considero necessari i proposo que la aprovació definitiva del POUM es faci per part del Ajuntament sorgit de les noves eleccions municipals del Maig del 2007.

Cal que la campanya de eleccions municipals sigui el lloc on es faci un debat social, econòmic i polític de les implicacions de POUM i que la ciutadania pugui decidir a qui dona el seu vot coneixent el model de Sils que proposa. No fer-ho així i pretendre aprovar el POUM depresa i corrents emparats en la actual majoria absoluta del govern municipal de CiU, és manifestar la por al debat, a la transparència i reconèixer la manca de arguments propis davant de la població.

Proposo la celebració de un REFERENDUM consultiu perquè el poble decideixi sobre la aprovació o no del POUM presentat i que la decisió final a prendre per part del ple municipal en el POUM sigui d´acord amb el resultat del referèndum.



Sils, 14 d’abril 2011


Albert Miralles Güell, Cristina Simó Alcaraz

Grup municipal ICV-EUiA-EPM de Sils.