MOCIO ICV - EUiA - EPM
Avançar cap un Pla Director Urbanístic de la Plana de la Selva
1. MARC GENERAL - DE L’ESCALA MUNICIPAL A L’ESCALA TERRRITORIAL
1.1. Situació resultant de la planificació municipal sola
L’ordenació territorial existent a la comarca de la Selva, com a la resta de comarques de Catalunya i fins l’inicia d’aquesta última etapa en que la Generalitat ha endegat el Programa de planificació territorial, és el resultat de:
- l’agregat de les àrees urbanes actuals, amb els seus nuclis històrics, els seus eixamples turístics i les àrees residencials, principalment de segona residència, disperses pel territori,
- un continu procés d’artificialització del sòl rústic en detriment de la qualitat ambiental i del paisatge, però també i principalment en detriment de la funcionalitat del sistema,
- la materialització, des de diferents àmbits sectorials, de les infrastructures de mobilitat, serveis, dotacions, etc. que ha reclamat aquest sistema urbà,
La situació actual reflexa la suma dels diferents visions municipals, que un cop consolidades, mostren les dèficits estructurals, a nivell territorial, del teixit resultant.
1.2. Perquè una planificació territorial que acompanyi la municipal
1.2.1. Per tant, afrontar la planificació territorial significa plantejar la necessitat d’integrar, amb el màxim de coherència, les actuacions que en matèria:
- de valorització i protecció del sistema d’espais oberts,
- d’ordenació dels assentaments urbans i dels usos del sòl
- de localització de les actuacions en el sòl no urbanitzable necessàries que es plantegin des d’una visió estratègica comarcal
- d’infrastructures de mobilitat i serveis
El que significa la necessitat d’un canvi d’escala en el planejament urbanístic de la comarca de La Selva.
1.2.2. La voluntat planificadora ha de fixar-se com a objectiu dotar d’una estructura a aquest territori que respongui:
- per una banda, a les necessitats del conjunt d’un sistema natural que reclama major rigor en la caracterització funcional dels principals elements que el conformen, i
- per una altra banda que resolgui les demandes bàsiques d’un sistema urbà que s’articula principalment sobre els eixos històrics de mobilitat, sotmès a dos fortes polaritats:
o la del sistema urbà de Girona (i els 14 municipis que formen la seva àrea urbana) i
o la del sistema urbà de la Selva marítima – Tordera (Lloret, Blanes i els assentaments situats al sud del Tordera).
1.2.3. En resum, el canvi d’escala a la territorial significa passar :
- d’un permanent estat de contradicció entre el valor que sobre el paper li donem al sistema d’espais oberts, als sòls agrícoles i forestals, al paisatge, i la seva definitiva i última subjecció a un model social i econòmic que apunta vers un desenvolupament insostenible;
- d’un aglomerat d’àrees urbanes, definides des de visions a escala municipal, a un sistema urbà, a escala supramunicipal-territorial, que permeti superar el caràcter fraccionari de les continuades actuacions locals i sectorials, que han consolidat una constant sensació de provisionalitat en les nostres actuacions sobre el territori;
- d’una visió fragmentada de la xarxa viària a un sistema d’infraestructures de mobilitat (viares i ferroviàries) que doni resposta, per una banda a les demandes que neixen de la pròpia naturalesa del sistema d’assentaments, i per un altre a la demanda de protecció i valorització del medi natural.
1.3. Madurar un proposta de planificació territorial a la Plana de la Selva
Lloret i Blanes estan revisant els seus POUM. Sils està a l’entorn d’una revisió del POUM expansionista. Pel contrari Maçanet i Vidreres tenen sobre la taula desqualificar sòl industrial previst per a dinàmiques no locals.
Fruit d’aquesta reflexió s’ha de tendir a plantejar propostes més madures d’interrelació que superin les dinàmiques individuals, i en aquest procés apareixeran noves/velles qüestions sobre les que caldrà establir nous pactes pel territori, especialment pel que fa:
- a la necessària interrelació dels teixits urbans estesos per la plana de la Selva ,
- a la concreció del sistema de mobilitat d’aquest espai en relació als dos sistemes urbans pròxims als que hem fet referència
- el valor patrimonial (ambiental, paisatgístic, arquitectònic, urbanístic) dels municipis interiors tensionats per la forta pressió urbanitzadora a la que es tan sotmesos
2. CONCRECIÓ DELS REPTES TERRITORIALS/LOCALS:
2.1. LA NECESSITAT D’OPTIMITZAR LES ESTRUCTURES URBANES
- Regeneració i rehabilitació dels teixits urbans enfront de velles practiques de permanent colonització del territori no urbanitzat
- Optar per models més compactes en front als de baixa densitat
- Limitació als creixements en extensió en actuacions disperses sobre el territori
- Significar el patrimoni urbanístic i arquitectònic comarcal
- Establir els límits del creixement, amb especial atenció a l’anomenada segona línia
- Ordenar des del reconeixement de la diferència entre nucli turístic i tradicional
- Abordar la consolidació d’estructures urbanes infraocupades la major part de l’any
- Ordenar el creixement turístic
- Reorientar la indústria de la construcció vers les noves potencialitats que ofereix la planificació territorial.
2.2. LA VALORITZACIÓ PATRIMONIAL DE PAISATGE
o El paisatge com actiu ambiental, cultural i econòmic
o Reconeixement i valorització patrimonial de la diversitat biològica
o Reconeixement dels principals sistemes naturals i de la seva necessària connexió
o Evitar/controlar l’artificialització del sòl no urbanitzable
o Remarcar la funcionalitat dels sòls rústics
2.3. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS
o Analitzar les alternatives de les xarxes d’infraestructures comarcal des d’una visió que afecta el conjunt del sistema de mobilitat viaria i ferroviària de la regió.
o Establir les relacions amb el nou centre multimodal d’infraestructures situat a l’aeroport de Girona (autopista, N-II, Eix transversal viari i ferroviari, Alta velocitat passatgers i mercaderies, Xarxa convencional ferroviària passatgers i mercaderies, Aeroport, Estació AV, Estació mercaderies, Zona d’activitat logística, CIM la Selva...)
o Completar així la definició de la xarxa viària bàsica i les connexions Gironés-Selva marítima que passen per la plana.
o Necessitat de cosir les xarxes viàries locals i diferenciar-les de la xarxa bàsica.
o Implantar la nova concepció que es te de la mobilitat sostenible.
o Minimitzar els impactes ambientals i paisatgístics des del propi planejament .
o Racionalitzar la xarxa de serveis bàsics.
o Garantir una xarxa de serveis adequada a la demanda.
o Estructurar l’oferta d’equipaments públics a escala territorial.
2.4. RESIDÈNCIA - HABITATGE
- Mantenir el caràcter dels nostres assentaments urbans
- Dimensionar l’oferta en relació a la demanda de primera residència
- Dimensionar el parc de segona residència
- Destinar teixits urbans obsolets a cobrir la demanda residencial
- El PD hauria de fixar els instruments per tal de garantir l’accés a l’habitatge d’acord amb la nova legislació d’habitatge.
- Abordar les relacions immigració/accés a l’habitatge.
2.5. MECANISMES ADMINISTRATIUS I DE GESTIÓ. Encara que no sigui competència dels Plans directors, les reflexions prèvies a la seva redacció haurien de contemplar alguns temes de gran importància per tal d’assolir els objectius perseguits, com:
- Adequar les hisendes locals a els nous reptes que hauran d’afrontar els municipis a nivell comarcal.
- Donar coherència als processos administratius en relació a la planificació territorial i local.
- Coordinar les actuacions amb competències distribuïdes entre diferents administracions.
- Dotar a les administracions locals dels mecanismes de gestió municipal i supramunicipal necessaris.
- Repensar nous mecanismes fiscals en relació al consum de sòl.
3. ESTAT DE LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA
La planificació urbanística d’abast supramunicipal comporta molta complexitat, tant des del punt de vista polític com administratiu, a més del purament metodològic.
En el país hem iniciat un procés de planificació territorial i urbanística amb una clara consciència de la nostra inexperiència en aquestes disciplines. Els que estem immersos en aquesta aventura constatem que a la nostra evident inexperiència se suma la dels polítics (incertesa en la presa de decisions) i la de la pròpia administració a tots nivells (contradicció entre propostes nascudes de diferents àmbits competencials, principalment pel que afecta a infraestructures), junt a l’ajornament de la planificació territorial a zones para-xocs com la Plana de la Selva per al final de tota la resta de planejaments territorials a les comarques gironines. Aquest ajornament és contradictori amb les necessitats de la zona que recull les tensions dels grans sistemes urbans del país, el de Barcelona i el de Girona.
Tot plegat fa que aquest incipient programa de planificació català es mostri ple de dubtes sobre que i com hem de treballar en el futur, els àmbits de planificació aconsellables, els continguts que haurien d’abordar, i l’abast de les propostes.
Tot i les dificultats en avançar, retrocedir a la simple planificació municipal ja és impossible perquè l’ordenació territorial és reclamada per a una millor qualitat de vida de les persones i una intervenció més culta sobre el territori que hem decidit habitar.
Per tot l’anterior proposem l’adopció dels següents acords:
1. Requerir a la Secretaria de Política Territorial la immediata obertura d’un procés per a un Pla Director Urbanístic de la Plana de la Selva, que ordeni supramunicipalment, i en funció de les necessitats tant locals com nacionals, els següents àmbits:
a. El sòl per a activitats econòmiques i la conseqüent mancomunació de càrregues i beneficis.
b. El planejament estratègic de l’Habitatge, tendint a la compacitat dels nuclis actuals.
c. Les previsions adients pel progressiu procés de transformació de les urbanitzacions de baixa densitat, de segones residències a primeres.
d. El sistema d’espais lliures i connectors, integrant el coneixement i el planejament que ja existent en relació a les infraestructures, la connectivitat i el paisatge.
e. La mobilitat entre els nuclis i el seu entorn, ordenant, en funció de tot l’anterior, les infraestructures.
2. Requerir, alhora, l’actuació estratègica de la Secretaria per a acompanyar els processos de planejament urbanístic oberts a la zona, de manera coherent amb la reflexió territorial que comporta el primer punt.
10 de Desembre 2007
1 comentari:
Una bona proposta per posar ordre al desgavell urbanístic de l'anterior batlle.
Publica un comentari a l'entrada