CRONICA PLE ORDINARI 29 MARÇ 2012

Cavallers i princeses entre números

El dret a vaga és un dret universal, però també ho és el dret a la informació. És per això que, tot i la vaga, estem aquí després d'un ple marcat per la polèmica del dia. Malgrat els intents de canviar la data del ple ordinari, no ha estat possible. La negativa del PP a buscar una nova data ha trencat el consens. El regidor Albert Miralles d'ICV-EUiA no ha assistit al ple actuant en concordança amb la linia del grup a tot l'Estat i secundant la jornada de vaga.

Ha estat un ple, permeteu-me la redundància, ple de punts. Però estaven tan desordenats i embolicats que sense tenir l'ordre del dia al davant es feia quasi impossible poder seguir el desenvolupament de la vetllada. Punt 1, 2, 3, 4, altre cop 3, 4, i ara si en ordre fins el 13. Sembla que no hi ha supersticiosos al consistori.

Per entrar en matèria hauríem de fer venir un economista popular, i no em refereixo a ningú del partit que governa a l'Estat, sino a algú capaç d'explicar de què es va parlar en el ple d'una manera entenedora, clara i planera. Perquè amb tants punts econòmics els silencs i silenques “de a pie” no ens en sortim. Jo posaria alguns titulars:

Que l'Ajuntament s'ha adscrit a un pla per poder acabar de pagar el seu deute (a veure si ho aconsegueix i no ens mortifiquen més amb la pujada d'impostos!)

Que la Llotja de Sils canviarà la seva ubicació a causa de les obres que s'estan fent a l'estació de tren.

Que la coberta de la pista poliesportiva (punt polèmic pels diners que suposa) no es farà, com a mínim, fins el 2013 ja que s'ha donat prioritat a pagar les actuacions de l'any passat i des de la Generalitat no es garanteix la subvenció per realitzar aquesta obra.

Que l'Ajuntament de Sils ha ha fet la permuta d'un bé immoble d'un veí de Mallorquines, però que el nou tros de terreny adquirit no constarà en cap escritura. Si, si, tornem a treure el tema de la transparència del consistori. Massa feina escriturar? O és que d'aquesta manera es pot fer i desfer a voluntat? Que cadascú pensi el què vulgui. El regidor Vicenç Manzano demana que consti en acta que la construcció no és legal. Bé, segons l'Alcalde, “està mal feta”.

Podria seguir posant ítems, però faria aquest article tant feixuc i avorrit com el mateix ple. Així que seguiré narrant d'una manera més amena. Per primer cop des que existeixen les “Cròniques del ple” crec que puc dir que estic a favor amb els membres de l'Ajuntament, Govern i Oposició que van aprovar la moció de suport a la vaga i contra la reforma laboral. Malauradament no estic d'acord amb el regidor Jaldón del PP que s'excusa dient que el seu partit encara no porta ni 100 dies al govern (crec que li faltaven 4 ò 5 per arribar-hi) i que s'ha d'esperar a veure què passa amb la reforma laboral. Esperar a què, sr Jaldón? A quedar-nos sense feina perquè l'empresa preveu que tindrà pèrdues i li sobrem? A obtenir una liquidació de 20 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats quan abans en teníem, 45 si hi havia un acomiadament improcedent? I així posaria un llarguíssim etc, etc.

Després d'aquest punt va venir el rebuig d'una moció presentada pel grup d'ICV-EUiA sobre la Iniciativa Penal Popular (IPP) contra la salut pública. Tots els grups menys ICV-EUiA estaven en contra d'adherir-se a la campanya de recollida de signatures i de fer actes conjuntament amb l'Associació de DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA. La raó principal esmentada és que no coneixien la finalitat d'aquesta associació, ni què feia. El regidor de CiU va afirmar que “postular l'Ajuntament amb això no toca”. Guaita, com en Mas o en Pujol, però a nivell municipal. Penso que només calia invertir uns minuts (ben pocs si la connexió a internet és ràpida) per saber qui són i què fan DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA
(http://dempeusperlasalut.wordpress.com/)

I arriba, crec jo, el punt calent de la tarda. Tema Llar d'infants. El grup d'AMS ha presentat una moció basant-se en un text que l'AMPA ha fet arribar a tots els grups municipals.Es torna a parlar de l'augment de les quotes, la situació de les families i la necessitat de tenir un servei públic, no un equipament privat. I com sorgida del no res el sr alcalde presenta una esmena a la totalitat i es treu de la màniga una proposta alternativa. Surten a la llum intencions de no modificar més les quotes, i de fer una nova ordenança que canvii el sistema de pagament en funció de la situació de cada familia. Jo crec que es quedarà en això, només intencions. El regidor d'AMS insisteix a llegir el text de l'AMPA i demana que el deixin parlar “perquè després em treieu el torn i no puc dir res”.

Quan se li demana a la regidora d'educació una explicació, ella, com quasi sempre, tira pilotes fora parlant de números de telèfon diferents als que ella té, a textos caòtics etc. Tot per no parlar clar i ensenyar les cartes. Comença una discussió que ja hem sentit altres vegades. Que si l'Ajuntament va a la seva, que fa les coses d'amagat per evitar reaccions. I l'alcalde què hi diu? Doncs que la nova proposta l'han acabat fa una estona, i amb l'ajuda del secretari expliquen que una esmena a la totalitat es pot fer en qualsevol moment sense necessitat de passar per la comissió informativa. D'acord, si ells ho diuen.... De cop i volta sento que el cavaller Arredondo surt en defensa de la princesa López increpant al malvat Estany per no parlar-li, segons ell, mirant-la a la cara i amb educació. Ai, ai, poca feina eh?

Finalment l'alcalde dóna per tancat el tema i dóna pas al torn de paraules. Amb no sabem quina intenció el regidor d'AMS Vicenç Manzano demana al sr Cot, que havia arribat mitja hora tard, que expliqui quines accions ha fet en els últims dies. Resposta del sr Cot: “Això no t'ho penso explicar”. Diu que no és el moment, que aquest punt ja fa estona que ha quedat tancat. No creieu que això genera més suspicàcia que si ho explica i ja està? Que cadascú reflexioni.

Un ple espès, llarg i complicat d'explicar. I si a sobre tenim la inestimable ajuda del nostre equip de govern, que ofereix tan poca informació i tan poc clara, doncs ja veieu. Tot un garbuix.

G. Rodoreda